No acabo de poder establir un cap de pont. Però almenys sembla que aquestes darreres hores he fet dos fans. Com a mínim d’«Automatic Day». Benvinguts siguin. Sempre em cridarà l’atenció la diferència d’apreciació de la meva música quan es tracta del públic (quan té oportunitat de sentir-la) i quan es tracta dels despatxos oficials.
*****
Pensant a vendre’m l’ampli Roland Blues Hot! Cube. No el faig servir, i necessito una taula de mescles, si pot ser digital amb força entrades. De moment m’aguantaré les ganes de guitarra.
Espero que l’any que ve no vagi tan apretat i pugui comprar-me un Warm Audio Bus Comp. El compressor de bus SSL, però més econòmic. I em serviria per a tenir tots els compressors clàssics, en una forma o altra. 800€.
Espero poder-me fer en algun moment amb un Roland JD-08, per a provar sons. 400€.
I pensant sobretot en una taula Zoom Livetrak L12. Em resoldria moltes coses a la vegada. 500€.
*****
He acabat el «Pentimenti»... a falta de veure què en pensen els amics. Tinc ja una bona crítica, però necessito les crítiques dures. No deixa de ser la primera vegada que regravo temes. És això: Rareses núm. 3. I tancarà una època... quan el llanci. Em deixo un parell de dies abans de publicar-lo. I el publicaré amb discreció: l’era d’escriure i fotografiar ha arribat.
D’aquí a un temps intentaré acabar el «Shut Down Vol. 3». Autotune a les veus, i alguna guitarra. Acabar d’autosabotejar-me un àlbum. No corre pressa.
*****
No deixo de barrinar esquemes per a poder trobar el meu trosset de superfície en aquest planeta, un lloc on pugui muntar-me un sostre i on pugui manar i decidir jo. Serà dificilíssim, però no deixo de buscar i buscar. Serà lluny de Terrassa, si arriba a materialitzar-se. I ha de ser alguna cosa prou barata com per a que no m’ho puguin espatllar amb 80%. Hi ha vídeos a Youtube que prometen un ensorrament del mercat immobiliari. Tan de bo arribés a ocórrer, però m’imagino que els bancs correran a maquillar els seus balanços comptables. I ja són 21 anys de cerca endebades.
*****
Tinc la sensació d’haver-me equivocat amb els dos darrers instruments que vaig comprar just abans que entrés en funcions la fundació. No dic el tercer, la Hartley Benton CST-24 P90, perquè pel preu ha resultat prou bé, no substitueix del tot la Epiphone Wildkat però és un bon instrument en els seus propis termes. Llavors, els altres dos no són del tot errors complets. M’explico.
El baix Austin APB200 el vaig comprar com a substitut d’un Fender Precision Bass que no em podia comprar. Em vaig basar en la bona experiència de l’Austin AJB300 amb molt bon so i molt bon acabat (sí amb trasts afilats que li he de fer corregir) per molt poc preu. Però l’APB200 no m’ha acabat de sortir. Té una cosa bona, el cos acabat en vermell que és matador. La pastilla no és excepcional i s’ha de fer canviar. I el màstil té el mateix problema de trasts afilats però pitjor, més un diapasó una mica sec. M’he de documentar sobre si el màstil es pot fer arreglar com toca. Tinc ullada una pastilla Seymour Duncan SPB-1 Vintage per a fer el recanvi. Seria una manera de tenir un Precision per molts menys diners. El tema és que no sé com quedarà el màstil, i comprar un màstil original Fender em sortiria car. Clar, no tinc un cèntim, pel que de moment tinc un baix poc estelar i poc interessant de tocar.
I, sobretot, el problema és la Squier Starcaster. No pel moble, que és prou bo, ni per l’estètica, que és superba. Les clavilles d’afinació s’haurien de canviar, però això no és un drama. El problema són les pastilles: la Squier Starcaster recrea l’estètica del model Fender de 1976 fins al punt que incorpora unes pastilles humbucker molt grans que en l’original eren les molt comentades Wide Range amb imans CuNiFe. El cas és que quan vaig comprar la meva guitarra vaig pensar «sempre puc comprar l’equivalent Fender de les pastilles», però després he descobert que, degut a què quasi ningú fabrica l’aliatge, les pastilles que ofereix Fender des de fa molt poc són molt cares, i n’hauria de comprar dues, més segurament fer canviar tota l’electrònica. No tinc un cèntim. Les cavitats són massa grosses per a unes humbuckers normals. I les pastilles que porta la Squier sonen força malament, o almenys no he trobat com treure’n un so decent. És això, tinc una guitarra molt maca que pintava que seria el substitut ideal d’una 335, però ja m’emprenyaria haver-la de vendre.
En els dos casos, l’instrument «correcte» em passa molt del pressupost. Un baix Fender Precision mexicà se me’n va cap als 800€ en el millor dels casos. Una Epiphone 335, cap als 550-600€. Uns costos prohibitius per a mi en aquests moments. La Epiphone Wildkat ha pujat molt de preu i no baixa dels 450€ en el millor dels casos. I les alternatives econòmiques, no sé de quina qualitat, són totes en comerços estrangers via internet, amb el que són una via tallada. Admeto una certa frustració.
Si més no, he decidit deixar la Ibanez AMF73 en el seu estat original. Duu unes pastilles ceràmiques que resulten sonar molt bé. Sobre la meva Gretsch G5122 Electromatic, necessita dues pastilles Filtertron, aparentment força assequibles, però la resta de la guitarra està molt bé.
Potser sí que m’hauré de vendre la Starcaster. Frustrant, però no vull haver-hi de gastar molts diners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada