Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimecres, de juny 29, 2022

Ostracisme

 

«Efectivament, el nou disc («Jo m'embafo amb els OVNIS») és «un més» i «un de més». Crec que és prou bo si el mirem com a disc aïllat, però tinc molt clar que només queda un disc en aquesta vena, i serà el «Pentimenti» amb cançons regravades. Llavors toca parar. De moment penso en retocar una mica l’estudi. Però em falta una taula de mescles decent, i els diners per a comprar-la.»


*****


He acabat i publicat «Estàtica». Un últim conte, feia dies que em rondava però no la manera de fer-lo. És un gran llibre. Ara falta que l’hagi escrit bé i sigui comprès. He anat molt al fons. No és un llibre comercial, i té molts subtextos.


*****


«Tinc més o menys les veus fetes pel «Pentimenti». Un altre tema és que amb això el disc estigui. Faltarà almenys una guitarra a «Buy Guitars» (lògic, no?). I no estic segur que alguna presa concreta sigui prou bona. Igualment, no estic podent anar prou ràpid. I fa molta calor.»


*****


El creador dels acabats Relic va ser Pete Townshend de The Who. I feia una feina realment bona en aquest apartat.


*****


A dimarts 21, el «Pentimenti» és molt a prop de ser completat. Només falten les veus de «Magnitogorsk» i una pista extra a «Boston». La seqüència de cançons està establerta, així com el treball de portada. Serà un llançament menor però cuidat. Un altre tema és que sigui, que ho és, arxivística pura. I llavors quedaran dues feines per a l’estiu: el completament del «Shut Down Vol. 3» i redactar el llibre de teoria musical. (No completaré el «Jazz» mentre no tingui uns dies per a mi, i això ja vol dir la tardor o directament l’hivern de 2023. No em preocupa, no el publicaré.)

També hauré de pensar a publicitar els meus llibres.


*****


He retocat certa llista. Hi ha un canvi de guitarres, amb el que em sento realment satisfet. Però la part més important és que no he inclòs taula de mescles analògica i he substituït la taula digital per una en rack de la Zoom, 300€ més barata (Zoom LiveTrak L-20R).

De moment, en tema taula, hauré de fer invents amb el poc que tinc.


*****


La gent és contradictòria: vol que canti als meus discos, però llavors em manifesta la seva decepció amb els resultats. Em sembla que un cop acabat el «Shut Down» (que necessita veus) ja ho faré tot instrumental i a córrer. No sóc un intèrpret, i com més aviat la gent ho entengui, millor. Sóc un enginyer de gravació i necessito estar-me a casa ben tranquil·let. Fa dotze anys vaig cometre un error terrible en acceptar fer un sol concert, i és un error que he pagat caríssim.


*****


Els preus dels habitatges i terrenys a Terrassa segueixen fora de mida. No sé si em sortiré amb la meva d’emigrar, i me’n depèn tot. Mentre, el cigronet menut només pensa en tornar a donar la tabarra pels Jocs de 2034. Quina colla d’inútils tots plegats.

Mentre, unes consultes sobre uns terrenys no han donat fruit: els que puc pagar no són edificables.


*****


He escrit a un lloc demanant ajuda com a compositor. Ja no sé com sortir-me’n. Estic condemnat a l’ostracisme al meu propi país.


*****


A 30 de juny, tinc fet tot el «Pentimenti» a excepció d’una sola pista vocal, la de «Magnitogorsk». Els darrers serrells del curs em tenen frenat. La decisió de tractar de marxar de Terrassa com sigui està presa. Però necessito que el mercat immobiliari foti un pet com un aglà.


*****


Vint-i-vuit anys després, em vaig aturar a escoltar el «The Division Bell» de Pink Floyd. «Background music». Em vaig avorrir bastant. I és el millor àlbum post-Waters... del que també vaig escoltar «The Pros and Cons...» amb resultats similars.