Establerta certa llista, la dono per tancada i m’hi adhereixo. De manera que fonamentalment ho tinc tot delineat amb la fundació. Només queda anar mirant la web en cerca de terrenys o pisos molt barats, quasi obligatòriament lluny de Terrassa: a l’àrea metropolitana els preus són pitjors fins i tot que quan la bombolla immobiliària de fa quinze anys. En tot cas, estic rastrejant tota la web a la recerca d’allò que faci «clic». És dificilíssim.
*****
No sé si aprofitar la fundació per a fer-me prohibir judicialment pujar a un escenari per la resta de la meva vida. Això em resoldria molts problemes.
*****
He de fer dues coses a l’estudi: buscar un mesclador passiu de quatre estèreos que he de tenir per l’habitació, i he de desmuntar uns minuts el patch bay del rack per a mirar com tinc connectat el previ Art Pro MPA II, doncs tinc dos petits problemes que puc sol·lucionar amb esforç però sense despesa: 1) necessito poder tenir connectats permanentment els meus principals sintetitzadors, de manera que no hagi de canviar constantment d’ASIO al programa DAW; i 2) necessito poder passar els seus senyals pel previ, per a augmentar-ne el guany i així poder atacar compressors i equalitzadors amb un nivell de senyal que no m’obligui a fer servir tota l’estona configuracions extremes (els WA76, per exemple, no els estic fent servir perquè amb tan poc senyal no els estic dient res). Suposo que és un tema de saltar de -10dBv a +4dBu. En tot cas, és un rotllo estar sense taula: la taula Behringer no l’he llençada però està més morta que viva, sobretot per la pols de gasoil del carrer tan bonic on visc. I la taula que voldria, la SSL Big SiX, és molt cara per a la meva depauperada butxaca, sobretot perquè encara no he pogut resoldre el tema casa, el Gran Tema.
Apart, he de mirar si el mòdul Korg funciona, i si funciona he de mirar com enviar-li MIDI, així com tractar de salvar-ne la programació via SysEx.
I si em deixo una cosa per a comprar-la jo, seria un sinte senzill Medeli A100SW, estètic i barat, per a no fer servir sempre els mateixos sons. No m’havia d’haver venut el Yamaha PSR-E413, però la baixada de pensió em va forçar a prendre decisions molt equivocades. La llista misteriosa conté alguns d’aquests «pentimenti».
Pensant en com improvisar un «mesclador» amb elements que tinc.
*****
L’escàndol Pegasus es quedarà en res perquè manen els tres partits i Pere Aragonès és el formatge President de la Genialitat de Catalunya. Quines ganes que hi hagi eleccions, no anar a votar, i a veure si molts impresentables se’n van a casa.
Tot i que almenys a Brusel·les hi ha molta gent emprenyada. No vol dir que això vagi a tenir conseqüències reals, però la processó va per dins...
*****
He començat un projecte menor: un EP de regravacions titulat «Pentimenti». Es tractarà de reunir i regravar algunes cançons que ja han circulat de fa anys però que ara mateix no són al meu «mur» de Spotify, per diverses raons. «Buy Guitars» ja compta amb una excel·lent versió de To Be Continued, però per aquesta raó no forma part de res que tingui publicat pel meu compte ara mateix. Hi ha les quatre cançons meves del «petit complot» que integren un interessantíssim projecte amb una de les meves bandes independents favorites, Tired Hippo... però que per un error meu en pujar-lo a RouteNote apareix atribuït a Tired Hippo i Lluís Paloma, no a Tired Hippo i Lluís Paloma, ‘Patinet’, amb el que pel que fa al meu «mur» és un àlbum que «no apareix». Sí apareix al meu Bandcamp com a «petite revúe» («petit complot», the director’s cut, amb més Ferran Baucells i menys Lluís Paloma -una cançó pretesament romàntica era el meu desastre particular i ja la vaig regravar instrumentalment en un àlbum recent amb millors resultats-). Regravar aquestes quatre cançons és, per tant, un exercici que podria ser fins i tot innecessari, excepte precisament perquè vull que apareguin al meu «mur» de Spotify sense, molt important, tocar l’àlbum d’origen, que ja vaig pujar a Routenote el 2014 i que recomano. Una idea que sí tinc és intentar localitzar la pista vocal del Ferran per a «El poble del somni d’aigua», penso que va fer un treball vocal excel·lent. I si en trobo algun fragment integrable a les altres, chapeau. En tot cas, ja he fet la base de «Shelby», i un motiu per a fer-la era buscar una manera de fer-la atractiva als Visitants, a veure si la fem alguna vegada.
Llavors, queden segur dues cançons «difícils», que en part també necessiten treball de cara a fer-les aptes per a Visitants. Una és «Vull ser lliure»: 1) tenia problemes de lletra; 2) era llarga i lenta; 3) la versió original, tot i que molt enginyosa, tenia una pista vocal distorsionada que no tenia cap presentació des d’un punt de vista de producció. Vaig gravar una pista base més ràpida i curta (una secció menys) el 2019, ja intentant trobar com fer-la amb Visitants, però m’he adonat que no qualla. Per tant, toca fer una tercera base molt ben pensada, amb alguna part nova que trenqui la monotonia.
L’altra cançó «difícil» és «1 de maig». La versió original procedent de les sessions avortades del «Busco Feina» de 2006 són un desastre interessant i potent, però un desastre. Toca regravar-la d’una manera que en mantingui l’interès i que a la vegada la dugui al següent nivell pel que fa a estructura i producció. Serà un repte major.
I sempre hi ha la porta oberta a fer alguna cançó més, però fonamentalment la idea seria fer aquestes. Sense pressa, i cantades quan toqui. Quan ho tingui, ho publicaré sense publicitat, però amb la voluntat de completar del tot allò ja dit.
*****
Mentre, tinc començat un disc típic meu titulat «The Next Ruidito Party», que faré sense pressa perquè de moment no aporta grans novetats i perquè ja tinc prou feina amb el camp editorial. L’única gravació completament acabada que tinc es diu «Helados Sintéticos» (diria que no he fet servir aquest títol) i és un mur de so dels meus molt bonic. Però la resta del que tinc gravat no qualla tant i s’ha de remesclar (o regravar). Hi ha feina, i moltes direccions per provar. I això sí que m’ho guardaré durant temps. Reconec que si acabo anant a viure lluny de Terrassa, el meu objectiu serà no conèixer ningú al nou lloc, passar desapercebut, i així poder mantenir l’agenda buida, no fer cap més concert, i així tenir l’agenda buida, concentrar-me i treballar. Que ja he perdut massa temps.
Tornant al disc, tinc quinze cançons en diversos estats de desenvolupament, des d’una cançó acabada a un parell de simples esbossos al vol. De manera que és anar fent, i veure què funciona.
I també, en algun moment que encara no puc intuir, hi ha el «Shut Down» per acabar. He perdut tants anys...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada