Acetatestry

 

Encara no sé quan ho podré fer (tema de quartos), però he decidit que, ja que al mercat quasi no queden guitarres grogues, faré repintar la meva Samick Flying V tota de groc, i si de passada puc fer posar bé una pastilla que ara és inclinada... ja tindria una guitarra impactant per a Visitants.

Realment, el tema és que he estat com un mes buscant a internet una guitarra assequible, digna, en color groc. I, si no comptem certa singlecut horrible i molt mal fabricada (diuen els fòrums), quasi no n’hi ha i ja tendeixen a picar una mica, sobretot ara que no tinc un cèntim a la butxaca. Al final vaig mirar entre les guitarres que ja tinc, i la Flying V és la adequada. Sí que em falta saber el cost de repintar-la: es veu que s’hauria de llimar la pintura actual i treure-la, més tot el treball de capes. Si se’m dispara molt, tocarà esperar a comprar una Yamaha Revstar o similar.

(Unes hores després)

Un repintat com toca (amb llimat de pintura original, etc.) és caríssim. No sé com fer-me’l jo. Em sembla que els plans de guitarra groga se me’n van a l’aigua. O això, o buscar com obtenir diners per a una Yamaha Revstar groga.

I, de fet, he refet certa llista. Ja no la tocaré més, però escolleixo esperar. I anar a pel terreny.

*****

He estat mirant preus tant de terrenys com de pisos, tant a Terrassa com a d’altres llocs. Si tot segueix com està ara (pur caos), a la llarga me’n vaig de Terrassa. No sé en què pensen bancs i immobiliàries. En qualsevol cas, la consigna que segueixo és gastar tan poc com pugui, perquè no tinc cap altra alternativa. No tinc 25 anys.

*****

He decidit substituir un dels contes de l’Estratègies. Pura inseguretat.

Una setmana santa molt enervant en general. He hagut de parar i fer vacances. M’emprenya.

*****

És increïble com, havent-me sortit tot de gent de l’escola a les «persones que potser coneixes» de Facebook, absolutament totes elles tenen marit i fills. Ho admeto, en aquell moment de la meva vida tenia massa problemes i no estava interessat en conèixer noies, tampoc no em sortia de dins. Però és increïble com, des que vaig començar a sortir del pou més profund, només m’he trobat un mur insalvable. I diria que ja a l’escola hi havia per a mi un mur insalvable. Vaig haver de deixar-ho córrer quan vaig fer els 45, però no m’explico com en els divuit anys entre els meus 27 i els meus 45 no va sortir ningú buscant-me, o ningú receptiu. No em deixaven ni acabar de declarar-me. Tinc la sensació d’haver-me perdut una cosa fonamental, a la vegada que estic sense recursos per a intentar res. No m’espera ningú. I, cert, ja no espero ningú. Però reconec que m’hagués agradat tenir una vida molt diferent. Una vida que a la realitat ha estat impossible. A la vegada que sóc conscient que la dona que jo buscava com a companya, senzilla i honesta, fa dècades que no existeix. Tot el que queda és gent mentint i tenint males intencions a les apps. De fet, intentar conèixer dones a la realitat quotidiana ha esdevingut impossible. Només sé percebre una guerra entre extrems molt violents, i m’ha agafat enmig.

En realitat, veig molt més factible una cosa tan difícil com el terreny i la casa, que intentar trobar ningú. Clar, posats a cremar energies, prefereixo assegurar-me un lloc on poder caure mort.

I potser no hi pensaria tant si a Facebook no em volguessin agregar constantment perfils falsos d’estafadors, perfils que bloquejo només veure’ls. He de fer molta feina amb Facebook i hi tinc molts contactes importants, sinó tancaria el compte.

*****

Reescoltant el «Tapestry» de Carole King després de molts anys sense escoltar-lo. Li veig més mèrit ara. No el vaig entendre massa quan me’l vaig comprar. Cert que és, en general, molt bàsic instrumentalment, amb només petits tocs aquí i allà. La cançó que més m’agrada és la del títol.