Supercollider

Tinc tres àlbums futuribles a punt per veus: “Irving Park in the Dark” i els dos volums del “1980”, amb bases completes, lletres completes i ordre dels temes decidit. Ara és que tingui prou temps per a gravar veus amb calma. Sé que la Massa Coral no reprèn assaigs fins al setembre, i sembla que el grup literari farà el mateix. Queda per veure què farem Els Visitants. Sé segur que els de teatre volen fer una reunió informal per a acomiadar el curs. I també hauré de comptar amb temps per a ràdios. Almenys l’»Irving Park in the Dark» qualla bastant com a àlbum, cosa que no em pensava que passaria.

Falta veure com anirà el projecte d’àlbum “Comercial!” Quasi tots els temes que tinc en forma de base tenen una lletra corresponent. I tinc tot de sobres lletrístiques dels altres àlbums, recollides en un arxiu de text. És veure com qualla. Miraré de no córrer, doncs vull que sigui un àlbum major. Calculo que em falten quatre temes per compondre.

Com a partitures tinc pendents reescriure l’antic Te Deum amb un text més adient, i acabar una “Fanfàrria per a Joan Fuster” que tinc pendent de fa mesos per a un conegut de Sueca.

I hauria de reprendre la novel·la curta. Crec que a l’estiu m’animaré.

*****

En general hauran estat uns mesos de pau i d’acabar coses. Si duren fins l’agost, tinc l’oportunitat de fer net. I potser suportaria millor la tornada a la anormalitat. De fet, el que em passi llavors és l’únic que em preocupa. Espero que almenys el tenir feta la feina m’ajudi a no petar.

Serà un estiu sense platja. I econòmicament no gens bo. Però és cert que mentre visqui a casa no necessitaré disposar de grans quantitats. Sí que m’aniria bé tenir ingressos, doncs em preocupa la tardor, i amb el banc no hi puc comptar.

*****

Almenys aquestes setmanes m’he divertit filmant vídeos i reciclant-ne d’antics que podien funcionar millor o tenir altres aplicacions. Un exemple estel·lar és el vídeo de «Dolce Vina (or Something like That)»: un vídeo que vaig filmar el 2009 agafant la càmera amb la mà i posant-me a córrer durant uns tres minuts per Can Aurell. A la fi li he trobat una música meva que hi funciona, però durant anys no vaig poder-lo publicar perquè l’única música que li anava bé era «I Wish» de Stevie Wonder. Podeu veure’l a https://www.youtube.com/watch?v=oNp9KoNxDd8. En tot cas, tinc vídeos per a cançons a venir del «Chicago» i el «Boomsday». I el del tema inèdit «Highway at Midnight» l’he filmat amb la meva actual càmera de vídeo, força bona. Si de cas, la meva creativitat al respecte ja hauria d’anar a fer vídeos de promo pel «Silesia» (ja n’existeixen, publicats, pel «Charleston»). Dels retocats, el d’»Amsterdam» és el que més se n’ha beneficiat: existia en un muntatge de 2009, però no vaig poder filmar tots els plans que volia perquè aquella tarda hi havcia molt penjat al parc de Sant Jordi, i em vaig trobar molt limitat de plans i depenent de males idees a l’hora de muntar. Fa cosa d’un mes vaig decidir tornar-lo a muntar, tallant les males idees, fent algun experiment, i afegint fotos d’una sessió de 2004 al mateix lloc. Sense ser ni molt menys una obra mestra audiovisual, almenys ara és un digne vídeo de pressupost zero, i ha agradat als que l’han vist. El del tema inèdit «Darkness in Houston», en canvi, consisteix en preses per a vídeos «de confinament» d’Els Visitants muntades i accelerades. Divertit ho és. De mica en mica en vaig aprenent...

*****

De totes maneres, i amb disculpes al món exterior perquè estic essent cafre, reconec que des d’un punt de vista egoista m’aniria bé un segon confinament. Llegir, veure pel·lícules, i en general fer vacances. I potser gravar algun àlbum instrumental. Reconec que gravar instrumentals em va molt més bé, perquè puc treballar de nit, i treballar ràpid i amb energia. Molt més fresc. Reconec que gravar veus em resulta un esforç major, i tampoc no és que tingui ja gran cosa per dir. Si he de dir coses, millor per escrit.

*****

Hi ha un gran i estrident contrast entre com he viscut el confinament i com l’ha viscut la resta de la població. Mai no havia vist a tanta gent patir per estar a casa. Puc entendre-ho dels companys de Salut Mental, de les parelles en problemes i de la gent amb nens molt petits. Però... tothom? Vull dir, de veritat ningú no ha pensat mai a fer-se confortable casa seva? A tenir-hi coses per entretenir-se? A pensar que potser no cal sortir de casa per a sentir-se bé?

Un altre tema és la TV. No miro la TV per a no patir, però llavors m’he de llegir tots els posts de gent patint amb tant tertulià i convidat fatxa. Pateixen i es queixen, però són incapaços d’apagar el maleït televisor. És pervers. I el pitjor és que acaben votant coses surreals.

*****

RTV Cardedeu ha fet 40 anys aquests dies. Fa prop de 10 anys van filmar el naixement d’Els Visitants. Des d’aquí les meves felicitacions. (Podeu veure-ho a https://www.youtube.com/watch?v=Q2HUz9gAIjE&t=12s)

*****

Un partit ultra ha aconseguit que milers de guitarristes ens avergonyim de tenir amplis Vox.

*****

El Campechano ha de ser jutjat. El jutjaran? No! Tot un estat es resisteix ara i sempre a la Justícia.