Fender deixa d’emprar freixe,
perquè el freixe està en risc d’extinció.
A la vegada, s’acaba de saber que Fender ha fet fora el seu Master
Builder John Cruz per una imatge insultant que ha penjat en una xarxa
social referent al Black Lives Matter. Bona decisió, però també és
una història trista. Tornant al freixe, crec que he tallat just amb
la meva Tele.
*****
Tinc
nous auriculars, no molt cars. No són tan bons com els que se’m
van espatllar, però almenys no distorsionen. Estava convençut que
un parell de mescles del «Boomsday!» clipaven, només us dic això.
Com a
últim detall de l’estudi, penso en un mòdul
d’efectes vocals Roland
VT-4 Voice Transformer, que
incorpora vocoder i no és molt car. I
també he de comprar cables balancejats pel patch bay...
La
taula Behringer està mig espatllada. Igual a la tardor miro de
fer-la arreglar. Com la pletina Tascam 122. Apart, tenen Wildkats a
Alfasoni. Amb estoig la cosa pica. 2021, com amb la guitarra de fado,
més econòmica. Però tinc una cosa encara a mig pagar...
*****
Tinc
una versió viable acabada del «Charleston Valentine Stone», tot i
que falta veure com la veuen els meus amics. Majorment té lletres i
veus, tot i que incorpora una trilogia d’instrumentals. Dos
dels temes són en castellà, una primícia per a mi. Amb
això, hauria acabat cinc discos durant el confinament.
Queden
per gravar totes les veus del disc en dos volums «1980», amb totes
les lletres escrites. I a mig treballar queden l’»Irving Park in
the Dark» (que s’ha intercanviat temes amb el «Charleston», i
ara he de veure com ha de funcionar) i un nou projecte que de moment
és a la meitat amb bases existents i que duu el nom de treball de
«Comercial!», amb ritmes llatins i electrònica de ball, a veure
fins on el faig bo.
Els
cinc discos acabats durant el confinament són «Feina 2.0»
regravat, «Chicago», «Silesia», «Boomsday!» i «Charleston
Valentine Stone». S’afegeixen a «Santuari» i «Els somnis del
futur s'escriuran amb acer!» com a discos acabats aquest 2020. Una
cosa bona és que «Els somnis del futur s'escriuran amb acer!» ja
ha sortit... amb El Mamut Traçut via Hidden Track. És un pas major,
i reconec el meu entusiasme. Falta veure si amb això i l’ajuda de
LMALF aconseguiré trencar la barrera. A Catalunya encara mana la
festa major permanent organitzada pels grans segells, i arribar al
gran públic no serà fàcil. En tot cas, la causa compartida «indie»
té més sentit que mai.
*****
Dues
morts potents a nivell internacional, George Floyd a Houston, USA, i
Alejandro Treuquil, mapuche, a Xile. És una època horrorosa. No
vull ni a Donald Trump ni a Sebastián Piñera.
*****
No
crec el els polítics. Els propers anys només votaré a les
municipals. Torra decep amb el contracte a dit amb Ferrovial. ERC
decep recolzant Pedro Sánchez. La CUP decep ajudant a muntar
l’Institut Sobirania amb els Comuns (i ERC s’hi afegeix també).
Cap d’ells no pensa ja en la independència. L’ANC és ja
irrellevant (i fa un any que en vaig plegar). I tres milions
d’independentistes ens preguntem com acabar amb aquest malson.
Mentre, enllà de la Franja, Espanya es prepara per a Votar a Vox i
fer que tot acabi en un bany de sang. Estic espantat, i no tinc
diners per a marxar del país. Però voldria viure al nord d’Europa,
lluny d’aquest caos. Em fa sentir anarco.
Puigdemont
es va equivocar amb la República del Minut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada