Pax

Fart de la rebaixa de pensió. Ho estic passant fatal. Quan un estat és disfuncional, ho paga tota la seva població. Necessitaria més activitat del Tsunami Democràtic. Ara tot depèn dels tribunals europeus. Espanya no fot cas ni de l’ONU. 2019 ha estat, per a mi i per a tots, un desastre termonuclear. Espanya és una agressió.

*****

No veig una simple coincidència que Xile i Catalunya estiguem en ple merder. Els estats xilè i espanyol són intercanviables, i no hi ha qui els aguanti.

Les eleccions inútils han donat un gran augment de Vox (no ampli) que pinta molt xungo, no han resolt res, i han costat 140 milions d’euros mercès a una llei electoral rònega (i que fa sospitosament fàcil l’acte de votar: no has ni de pensar). Única bona notícia: C’s s’ha fotut una hòstia de nivell Rita Barberá. Rivera, Cañas, Girauta, Carrizosa i altres elements similars se’n van directes a casa. La montapollos queda com a nova líder d’un partit que està incapacitada per a dirigir. La sagnia de càrrecs del partit és constant. En pocs mesos, C’s serà història. Ningú no els trobarà a faltar. Mentre, se suposa que ERC (sempre ells!) negocia amb Pedro Sánchez, però alguna en porta de cap aquest darrer: crec que provarà de «carregar-se» a ERC i als ridículs d’UP i així justificar el pacte que volen els bancs: PSOE + PP. I si no, entra Vox, que abans eren uns amplis i uns diccionaris, i ara són uns neonazis. No em voldria haver de vendre el meu Vox AC15C1.

*****

«He estado mirando precios de alquileres en Terrassa, y el más barato són 500€ por 40m2. Estaba mirando si había manera de pagar 150 por algo muy mínimo. Me he dado cuenta de que en casa de la família me voy a derrumbar. Hoy he dormido tres horas y no funciono. Y un sítio para mí en el que yo lo decidiese todo y en el que hiciese lo que quisiese me daría una paz que no encuentro.»

*****

He actualitzat una mica el meu equip de directe amb Visitants. Ja tocava. Ara, a descansar econòmicament un any. El 2021, els pocs pendents són recomprar el baix Höfner i la Wildkat (nous), comprar una guitarra de fado econòmica més el piezo per a electrificar-la, i he considerat en algun moment, no com a cosa imprescindible, un teclat Korg Krome-61 per a cert directe que fa temps que tramo i que m’agradaria organitzar, sense tocar-hi personalment: un concert de música «setantera» de Philip Glass i Steve Reich, un autèntic revulsiu per a l’escena clàssica local, totalment estancada i regresiva. Però també dependrà de com estigui de vuits i nous. Són coses que ja hagués fet ara si hagués tingut els diners. Tot i que llavors ja no m’hagués hagut de vendre el baix Höfner ni la Wildkat. Els trobo a faltar.

*****

Ambigüitat sobre quin ha de ser el meu paper a Visitants, que encara no he pogut comentar amb el grup. És perquè he petat. Estic intentant deixar la rondalla. He estat fent massa assaigs i concerts i m’adono que no puc seguir, que hem de fer una adaptació, que Visitants no pot ser més temps el grup de Lluís Paloma, més aviat hi ha d’estar connectat. Una mica com amb el Kentucky Fried Chicken, que sempre l’associes al senyor de la barba i les ulleres malgrat que fa molts anys que aquest senyor no és ni a la companyia. A la vegada que potser tots plegats li volem fer fer massa coses diferents a Visitants, simplement perquè és el vehicle que ara mateix tenim a la nostra disposició. Clar, ara ho he de parlar amb els companys i ja es veuran públicament els resultats quan toqui. Però és cert que m’he de poder expressar i explicar com em sento. Que dimecres 27 de novembre em passés tota una tarda quasi incapaç de dibuixar mentre pensava en si m’havien d’ingressar o no, crec que ho resumeix tot.

*****

La darrera falòrnia és que, per a controlar els nervis i l’ansietat, vaig passar una tarda compilant un àlbum de bases per a tenir a la recambra, decent sense ser extraordinari. Per si un dia vaig molt curt d’idees o de temps.

Good Earthquakes

1. Freak Show (nova)

2. Scitòibitna

3. Toritos Tangleados

4. Welfare Trends

5. Pizza Marinata Blues

6. Visca Occitània Lliure!

7. ¡Ay, Qué Bien, Estoy Mal!

8. Backwards

9. Strings (nova)

10. I'm A Woman In My Way

11. Decoratiu

12. Drum3

13. Dolce Vina (Or Something Like That)

14. La Mainadera

El que n’ha sobrat és material que necessita molta feina (2.0). És una carpeta que conté dotze cançons, algunes d’elles evolucions d’alguns dels desastres del «Busco feina/Accident». I són cançons compostes, algunes amb lletra escrita i tot, però que necessiten ser regravades i repensades perquè segueixen sonant inferiors. Un tema purament de producció, però prefereixo abordar-les quan estigui relaxat i hagi acabat de posar en marxa l’estudi. Per la resta, allò sobrer són, o bé idees fragmentàries, o les restes del Requiem, de les quals potser se’n puguin aprofitar cinc o sis moviments (la resta són més modulacions que alguna cosa autènticament aconseguida: el 2008 el Requiem contenia alguna de la meva millor música fins al moment, però en onze anys he fet material força més impressionant).

Pel que fa a treball de bases més urgent, em falta fer un parell d’overdubs en un parell de bases del «Irving Park In The Dark», res molt dramàtic. Sí que manca feina a fer al «Feina 2.0», que porta mesos aturat (agenda!). Unes parts de guitarra en una base, un «overdub» de sintetitzador en una altra... i moltes veus. Necessito pau. Almenys ja en tinc totes les lletres.