Reconec
que C’s té una capacitat única per a reunir «bordes». I no crec
en absolut en el «gobierno» PSOE. L’únic bo és que a can PP ja
fa uns dies que s’estan tirant els trastos al cap.
Em
declaro moralment exclòs de Mario Vargas Llosa.
Això
sí, voldria que vels polítics d’aquí fessin alguna cosa més que
discutir entre ells. Tenim empresonats i exiliats. I gent al carrer
que ens volem moure. Però els uns sense els altres no podrem fer
res. És que fins i tot hi ha sectors del PDECat i d’ERC que estan
pensant en termes d’una legislatura autonòmica de quatre anys! I
així no podem anar.
*****
Toca
comprar una clau. Més no puc fer. Ja he esgotat tots els camins, i
el mercat immobiliari és un caos. Així que a principis de 2019 faré
una migració bancària. És el finançament el que s'ha d'adaptar a
mi, no a l'inrevés. Han perdut un client.
És
que fins i tot havia mirat on hi havia pisos pagables, i amb crèdit
ho hagués pogut intentar a llocs com Balaguer o Mollerussa. Llocs on
no se m’hi ha perdut res, però és que a Terrassa els preus estan
impossibles, i no parlem ja de Barcelona (una ciutat on no voldré
viure mai, però Terrassa s’ha contagiat de Barcelona). Certament
voldria veure a certs personatges a la garjola.
*****
Començo
a preparar-me mentalment per a les sessions vocals de l’estiu. I
m’he mirat els projectes que tinc pendents. I hi ha tres projectes
que m’agraden musicalment: «Santuari/Partisà» i «Disfunctional
West Coast Promotion» (amb lletres acabades), i «1980» (pendent de
lletres). Però els altres dos («A Grècia» i «Estratègies al
Paradís») no em fan gens el pes: no vull dir que siguin un
desastre, però són irregulars i no afegeixen res a la meva
discografia. He pensat de fer un disc amb els millors temes dels dos
projectes, però un cop reescoltades les pistes veig que tampoc no
qualla. Així que toca regravar, afegir... Ja ho faré a partir de la
tardor. No hi ha pressa.
També
tinc pendent regravar les veus d’«Himnes». I, mentrestant, he
enviat la partitura a tot d’amics, per a que la reenviin als seus
amics. No sé si trencarà el mur, però és el que tinc més a
l’abast per a que circuli. I no cal signar amb una editorial de
partitures, no?
En
tot cas, són projectes que arrossego des de fa anys. Les primeres
gravacions del «Partisà» daten de 2005...
*****
Aquest
estiu també toca refondre el meu Requiem i fer-ne la versió
definitiva. És un cas extrem d’obra que vaig fer pública abans
d’hora. I hi ha problemes a resoldre de cara a la seva estrena en
concert. Un és suprimir la trompeta, per motius pràctics. Un altre
és reescriure els teclats, siguin dos o un (una possibilitat no tan
bona, però un intèrpret més és problemàtic). I encara hi ha un
moviment que no funciona, l’Hostias.
Així
que serà un estiu de tancar projectes. Serà duret...
*****
Mentre,
llibre parat. Apart de la manca de temps, estic encallat en una
escena crucial. No és que no sàpigui què passarà o cap a on va la
novel·la. Ho tinc tot resumit. Però reconec no estar relaxat i,
sobretot, no vull caure en tòpics. Se m’està fent difícil.
*****
Pensant
en com millorar el meu estudi quan estigui refet. Una millora evident
és un segon interface Tascam US-16x08. Penso també en dos
compressors Warm Audio WA-76, còpies més assequibles i de bona
qualitat dels mítics Universal Audio 1176 (i amb això podria muntar
un rack quasi exclusivament amb compressors analògics; m’hagués
agradat trobar una versió assequible del Fairchild 670, però fins
les més barates tenen un preu prohibitiu i costen molt de mantenir).
I com a micròfons, els Shure SM-57 i SM-58 són estàndards
assequibles (mentre que el Neumann U-87 és massa car per a la meva
butxaca, però sempre el somniaré). També un segon AKG C-3000 per a
poder gravar en estéreo. I de segona mà, per la nostàlgia i perquè
quan anava a comprar-lo el van deixar de fer, un equalitzador
Behringer T-1951 (no precisament un aparell de tecnologia punta, però
podia haver estat divertit aconseguir efectes inusuals amb ell).
En
tot cas, m’adono que en tot aquest temps no he emprat mai un
excitador aural. En aquest cas puc emprar un plug-in sense perdre-hi
qualitat, però reconec que no sé ni com sona.
Guitarres,
m’agradarien una Yamaha LL1612ARE, una Fender American Professional
Telecaster Natural Ash amb màstil d’auró i, de segona mà, una
Rickenbacker 360/12 (noves estan impossibles).
Amb
això ja estic dient que anar a per una casa està impossible, també.
M’agradaria poder canviar de plans, però sóc molt pessimista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada