Ja es oficial: he acabat la carrera de Cant. Reconec que vaig anar a l'audició d'ahir tan nerviós que vaig haver de prendre calmants i entre les meves dues intervencions em va costar mantenir-me despert. Però sembla que va funcionar. La primera intervenció va ser per a cantar l'ària de baix de la Cantata BWV 4 de Bach (la que portava més segura). La segona, per a cantar una ària de Jean Paul Martini (Bianco), finalment cantada en francès, i la meva elecció, "The Housatonic At Stockbridge", de Charles Ives, un habitual d'aquest blog. A partir d'aquí, balanç d'aquests anys. Interpretativament, crec que la millor interpretació que he fet ha estat la d'Angel Eyes (de Matt Dennis; és cert que la cançó em tocava molt de prop, i que tenia destinatària), seguida potser per la d'I've Got You Under My Skin aquest mateix curs (la tenia de reserva des que a tercer curs no em vaig atrevir a fer-la; en aquesta versió, millor moment com a pianista del Joan Aloy). Les clàssiques van fallar poc, en general. En canvi, l'estrena mundial de "Funeral" va fallar (culpa exclusivament meva, no em sabia prou bé la cançó i em vaig encallar dos cops amb la lletra; aquest curs l'hem repetida -millor- amb el Joan Aloy), i recordo l'any de l'Elisir com a poc productiu (a l'Elisir no vaig tenir cap marge per a aportar res al meu personatge, la partitura era fluixa, i la gent em recorda rendint molt per sota del meu nivell habitual, obeïnt instruccions més que no pas actuant; a més, vaig haver d'aprendre'm dos repertoris enlloc d'un, i amb la meva aposta pel Wozzeck d'Alban Berg vaig fallar estrepitosament, malgrat que aquí sí que creia en el material -no he escrit cap llibret d'òpera perquè Berg va dir en dos minuts i mig el que jo hagués volgut dir en una hora llarga-). Sobre els/les professors/es, recordar a en Carles Ortiz, que va treballar amb mi durant dos anys per a possibilitar-me entrar a Cant -i recuperar la meva veu des d'un estat de rigor mortis-, na Montse Solà, que em va acceptar a Cant (tot un mèrit!), i na Maria Mateu, que penso que ha fet una bona feina amb mi durant tants anys. També, a en Dani García, que em va acompanyar al piano quasi tots els cursos. A tots/es ells/es, gràcies infinites.
Llàstima que no pugui seguir a un ensenyament superior: des d'Ensenyament Avançat no es pot accedir directament a estudis superiors, i aquests estan centralitzats a l'ESMUC i el Conservatori del Liceu, tots dos a Barcelona, costosos i amb currículums que exigeixen passar-se dies sencers a Barcelona entre dilluns i divendres durant el curs. Impossible per a mi.
D'altra banda, hi ha un punt important a remarcar: aquesta és la primera vegada que acabo uns estudis des que amb 17 anys vaig acabar el batxillerat artístic. Mitja vida.
**********
Aquest matí la meva mare m'ha dit que han parlat de mi a la Ràdio Municipal de Terrassa. Quelcom així com "sembla que es tracta d'un músic molt obert que respon a l'etiqueta d' antifolk terrassenc". I han anunciat seguidament l'entrevista del dia 9. Crec que tot plegat pot ser divertit.
**********
Finalment he vist el documental "Adéu, Espanya?". Una anàlisi bastant bona de com està el pati (si deixem de banda que el tema del Quebec sembla ser només per a blancs). Personalment, crec que el motiu més fort que tinc per a ser independentista és la sensació corroborable que l'estat espanyol és enemic meu. I jo vull viure en pau.
**********
Estic escoltant el "Where Are You?" del Sinatra. Amb cançons com la titular, "The Night We Called It A Day" o "Where Is The One?", és un àlbum major. Dues reflexions a contrapèl: 1) Estic sol. I a qui li importa? A mi no, precisament; 2) M'adono que en aquest darrer any he près una direcció molt progressiva, estic famolenc d'idees noves o, almenys, potents. Crec que algun dia em retrobaré, musicalment parlant, amb els meus amics més personals: tots estem en cerca d'estil, i aquest curs ha estat de transició per a tots. Però els pocs contactes que he tingut amb el món coral m'han sonat a passat. Tots volen que torni, però jo hi retrobaré les persones, no un projecte musical compartit. És la nit i el dia. Tinc por de tenir ego, però tinc clar que per a mi el sentit de fer música és anar endavant, fer-ho cada dia millor. No hi haurà cap més "Corrupció", però hi pot haver alguna cosa diferent esperant-me, i l'he de cercar activament. Fer el que ja s'ha fet no té sentit.
Tinc intenció d'acabar el disc amb Tired Hippo. Com, no ho sé, i penso que he d'estar obert, tot i que el que portem fet marca una direcció molt concreta que diria que ens està confonent a tots (i faig autocrítica per l'inflexible que m'hagi pogut mostrar en algun moment). També hi ha a mig fer un projecte amb The Big Head Troubled Boy, i segurament l'acabi en un format mínim de guitarra, veus i reverb (segurament ella ho preferirà així, i sona prou consistent, només falten algunes pistes de veu). I dos possibles àlbums meus a avançar durant l'estiu.
I a finals de mes, a buscar professor de guitarra.
**********
Finalment, dues entrades destacables al blog Nada Plausible d'en Toni Noise. La primera es refereix directament al "Feina":
http://nadaplausible.blogspot.com/2010/05/ja-no-busco-feina-2009.html

L'altra és més antiga, però crec que no l'havia enllaçada, i la crec important a efectes de recompte:
http://nadaplausible.blogspot.com/2009/12/what-marx-wills.html