Després de l'indignant atac contra Catalunya que ha suposat la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, és el moment de dir:
-Un estat que tomba, amb la sentència d'uns pocs jutges nomenats per dos partits, allò que han votat milions de persones, no es pot anomenar a si mateix democràcia ni pot aplicar-se a si mateix l'etiqueta d'estat de dret (quin dret? Si se'l passen pel folre quan volen!).
-Moltes de les retallades que ha aplicat el TC ho han estat contra el dret de la llengua catalana a ser emprada amb normalitat. Això confirma que l'Estat Espanyol continua embrancat en el seu intent perpetu de genocidi cultural contra Catalunya i el català, en una situació de diglòssia on la llengua espanyola és emprada com a arma política per a esborrar-nos, políticament i cultural, del mapa.
-No ens enganyem, l'objectiu d'algunes de les retallades (o potser de totes) és mantenir l'espoli fiscal del qual Catalunya és víctima. Espanya ha malbaratat sistemàticament els diners que ens ha pres, i que no hagi estat fins ara que la UE i els EUA hagin obligat el govern espanyol a prendre mesures d'austeritat (discutibles per atacar a sectors dèbils de la població enlloc de, per exemple, retallar despesa militar) es deu a que fins ara la enorme quantitat de diners que ens xuclaven ocultava la nul·la capacitat de l'estat espanyol per a autogestionar-se econòmicament amb correcció i criteri. La frase és: "ja ho pagaran els catalans!"
-Òmnium Cultural ha convocat una manifestació unitària per a demanar respecte a l'Estatut votat pels catalans el 2006. Aquí, però, hi ha un problema: molts ens hem adonat ja que l'encaix de Catalunya dins d'Espanya és simplement impossible. Cal fer la manifestació, però demanant directament el dret a l'autodeterminació, donat que les altres vies que s'han proposat històricament (autonomisme, federalisme) han demostrat ser completament inviables. De fet, la Plataforma pel Dret a Decidir ja ha informat que farà la seva manifestació particular demanant el dret a l'autodeterminació. Que la manifestació unitària no acabi fragmentant-se en una munió de minimanifestacions diferenciades depèn de l'encert a escollir un lema que reconegui que l'Estatut és una via morta i que només ens queda una via per a sortir de l'atzucac: l'autodeterminació i, si així ho volen la majoria d'habitants de Catalunya, la independència. Independència que s'ha d'assolir en el context de la legislació internacional, amb el suport de la UE (no tan impossible), i passant per damunt de la legalitat espanyola (aplicada sempre contra nosaltres, ells se la salten quan volen).
-Mentre, no deixeu de votar a la consulta que s'està fent als diferents municipis catalans. S'està tramitant, al mateix temps, una ILP per a la que, a partir d'agost-setembre, es vol recollir un mínim de 220.000 signatures per a que arribi a debatre's al Parlament de Catalunya (però quantes més siguin, millor). L'Estat Espanyol ja està mirant de tombar-la a través de declarar inconstitucional la Llei de Consultes, y fins i tot en l'estat actual de coses és l'Estat Espanyol qui en darrer terme hauria d'aprovar el referèndum. Precisament per això, cal que recolzem la ILP amb el nombre més alt de signatures possible, per a pressionar tant a l'Estat Espanyol com a un Parlament de Catalunya que, en la seva actual configuració, no ha mogut un dit en favor del nostre poble. Les eleccions al Parlament de Catalunya són d'aquí a pocs mesos. Voteu a consciència: el previsible guanyador d'aquestes eleccions ja ha dit que el referèndum per l'autodeterminació "ara no toca". I sí que toca. De fet, hem de tenir tots clar que estem en un estat d'emergència nacional i que fallar ara pot significar perdre per sempre.