El concert de divendres va anar bé. Crec que hi devia haver una trentena de persones (suficient per a un local relativament petit), i una part d'elles no eren coneguts. És un bon començament. Fins i tot algú té apuntat el telèfon d'un noi que es va oferir a fer-me de bateria (inici d'un La Poma Voladora Live Project? No ho tenia pensat així, però veig que de l'escenari no me n'escapo). El concert en si es va dividir entre les dues tandes de cançons grupals (on els que tenien més feina eren el Raül, el Jordi i el frn, moltes gràcies a tots ells), quatre cançons de jo amb algun instrument (les que em van costar més: certament no sóc en Jimi), i dos covers amb jo "a pelo" (que van ser el que més va agradar, si jutjo per la reacció del públic). En fi, crec que hi havia gent que portava anys esperant-ho (per relativament poca que pogués ser), així que d'alguna manera he fet els deures. Ara, concert karaoke amb pistes pregravades i jo cantant al damunt, el dia 22 a la tarda al Casal Cívic Pla del Bon Aire (on també podreu veure un dibuix meu, còpia d'un Sorolla, en una exposició col·lectiva dels de dibuix). I fins al setembre.
**********
Ahir la manifestació va anar molt bé. En un primer moment pensava que seríem IV i el gat, però al sortir de Via Laietana es va fer clar que érem molts més que els 50.000 que conservadorament van calcular els de la PDD (els 5.000 de la Guàrdia Urbana no se'ls creuen ni ells). Manifestació pacífica. Jo fent més fotos que ningú. Gran desplegament de Mossos al voltant de la mani i sobretot a davant del Parlament (quina por...), però un dia serem nosaltres qui seurem als escons del Parlament. En tot cas, TV3 no hi era per enlloc. Montilla, no silenciis la veu d'un poble. I si no, dimiteix!
**********
Aquesta tarda he anat a veure els Tallers d'Òpera. Punts forts: bona elecció d'òpera ("Dido i Eneas" de Purcell, coneguda però almenys personal); addició de violí, viola, violoncel i oboè al típic piano (lleument desafinat) amb bon resultat; escenari relativament ben plantejat; relatius bons resultats musicals en general. Punts no tan forts: potser un cor d'alumnes de Cant hagués pogut precisar més els cors (tot i que igualment els resultats del cor de veus mixtes han estat per damunt dels d'altres anys); i s'han de fer matisos sobre les tres solistes (la Dido és la que ha rendit més, cosa que guanya mèrit sabent que no estava bé de veu; la Eneas ha cantat amb dignitat però sense saber molt bé què estava fent allà dalt; i la multipersonatge també ha cantat amb dignitat, però li faltava dramatisme -ja és ella mateixa, fa anys que la segueixo i sempre ha estat així-). Igualment ha estat probablement la millor representació que han fet, en general. Si recordem el ridícul que jo personalment vaig fer a l'Elisir d'Orrore o la pífia col·lectiva de fa molts anys a "La Clemenza...", no em puc queixar.
Però ara escolto "Handshake Drugs" de Wilco i és més el que jo vull fer. No vull dir que l'altre no sigui vàlid, però ara vull innovar.
**********
La darrera descoberta que he fet és el disc de Dion Dimucci "Born To Be With You", editat el 1975 i majorment produït per Phil Spector, en el seu estil "pausat" dels 1970es. Crec que és el millor disc de Dion. Inclou dues cançons d'un single de 1970, menys denses, que equilibren bé les set cançons que aporta Mr. Spector. El so recordaria a la posterior producció de Spector del "Death of a Ladies' Man" de Leonard Cohen, menys els sintes. És un disc per a escoltar a casa, amb calma. Ha anat creixent dins meu. És el gran disc perdut del Spector, i en Dion fa una bona feina a la veu, tot i que és només ara que es veu el tipus de disc que és. El 1975 els crítics el van deixar pel terra, i es va vendre poc. Per cert, crec que la bio del Spector que comentava fa un parell de posts és el llibre més trist que hagi llegit mai. Malgrat que l'admiri com a productor, no vull ser Phil Spector.