Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dissabte, de setembre 14, 2024

La bomba ha Stallone

«I reject your reality and substitute my own.»

Citat per Adam Savage de Mythbusters.


*****


The rocky bodies in our Solar System are Earth, Venus, Mars, Mercury, Jupiter’s satellite Io, and Earth’s satellite, the Moon. But I don’t know whose of them are Rocky Balboa bodies.


*****


No és que Salvador Illa sigui diferent del que ja ens temíem. Malgrat tot, apreciaré que es decideixi a tancar la CCMA. D’aquesta manera, cessaria d’haver-hi un aparador per a tota la mediocritat barcelonina, i el país es normalitzaria, com a mínim a nivell cultural. Una altra cosa és que haguem de combatre encara més l’espanyolisme. Però ja no crec en els polítics. De fet, el passat dia 11 el vaig dedicar a resoldre-li problemes a les meves amistats. Va ser més profitós que baixar de nou a un altre país no necessàriament català, amb el que he pres molta distància a causa de la seva afició a les portes tancades.


*****


S’acaba de publicar el «Sanctus» com a single a Spotify. M’encanta, perquè té la potència que vaig fallar a donar-li a la «Torradora» fa vint anys. És igualment semiclàssica, però és la perfecta realització de com volia sonar. Això estava buscant.

Ha sortit amb poques hores de diferència respecte del «Silence». No es diferencien gaire en estil, però son les atmosferes més en contrast de tota la meva carrera. I el problema és que el «Silence» és producte directe i íntegre d’agost de 2024 i de tot el caos que m’ha muntat altra gent. Un munt de gent que em deurà moltes coses a partir d’ara, i la lluita serà cobrar-me-les. Ve un any molt dur.


*****


«Gran, magnífic, magnificent Estellés. Lou Reed, a qui tant devem tots els músics alternatius del món, el va recitar. Que trist que ara haguem d’escriure en anglès perquè algú ens ha tancat les portes de casa nostra, des de casa nostra.»


*****


Fins que fa una setmana vaig veure’n un vídeo a Youtube, no m’havia adonat que «Tarap-Tarap» de Filipinki anava sobre Gregory Peck. Almenys significa una millora en gustos masculins sobre «Do widzenia, profesorze»... (I val a dir que «Tarap-Tarap» supera de llarg qualsevol cosa que Filipinki hagués enregistrat el 1964: sóc molt fan de Filipinki però no específicament de les cançons de Jan Janikowski: era millor creant grups – també les Amazonki – que component cançons.)

Mentre, m’encanten els dos primers singles de Karen Verros, cares A i B, son boníssims. Però em sembla que em quedaré amb les ganes d’escoltar el tercer, «Wish Me A Rainbow / So Warm My Love»: aparentment és tan dolent que no l’ha penjat ningú enlloc. I jo el vull escoltar, ni que sigui per a riure una estona. Ningú no es preocupa pels fans perversos. No és just.

Una altra cosa és la cançó de Karen Waldrup «Star Crossed»: val la pena escoltar-la una vegada perquè la interpretació vocal de Karen Waldrup és excel·lent, però difícilment la torneu a escoltar perquè és un exemple meridià de com fer un enregistrament professional i, malgrat tot, carregar-se la cançó. La base instrumental és polida però anònima en extrem. No hi ha res que li doni vida, a excepció de la cantant. No diré que sigui un efecte tan extrem com amb els primers discos de LeAnn Rimes (ni la seva veu excepcional podia salvar alguns dels discos més estèrils que han sortit de Nashville), però alguna cosa em diu que la Sra. Waldrup es beneficiaria moltíssim de compartir disc amb gent com Jay Farrar, Kathleen Edwards, Ryan Adams o The Jayhawks.


*****


Estic a mig enregistrar el «Horns», que inclourà en «Sanctus» com a tercer tema. Vaig per la meitat aproximadament. Set temes existeixen i son definitius, uns quaranta minuts. Sis temes més existeixen com a demos completes estructurades. Falta veure com resolc els dos temes restants, un d’ells un simple apunt de trossos d’un quartet de corda. Miraré d’acabar-lo aquest setembre si puc. Fer net, encara que sigui un treball de deures pendents, res més. No hi ha un ordre definitiu, excepte perquè els temes ja acabats es reparteixen entre els primers sis temes del disc i l’últim, amb tot el material inacabat pendent d’anar a algun lloc a mig disc. La portada serà AI, però retocada en el mateix estil que la portada original, força inferior.

Tinc algun experiment més fet de portades amb IA. Les aprofitaré però hauré de canviar de mètode. La IA pot donar resultats força absurds, de fet. Li hauré de fer fer cares, sobretot: pot ser una mina...