He tret els meus llibres d’Amazon Kindle. No els estava buscant ningú. En total hauré venut un sol «exemplar» del Pastissos a una companya d’Un Munt de Mots, i això, quan el vaig publicar. El problema és el de sempre: com voleu que se’m trobi entre milers de milions de llibres digitals essent jo un perfecte desconegut escrivint en una llengua no estatal i sense cap possibilitat de donar-me a conèixer degut a la pèssima estructura política del país on visc i les decisions antipersones que s’hi prenen? Vull dir, estic esperant per una última gestió que vaig fer a principis de juliol, però si no hi ha novetat ja puc anar-ho traduint tot a l’anglès i escrivint només a Europa. En el fons ja he decidit fer-ho per a tot, buscant també llocs on se suposi que no hi haurà «haters» moguts per estranys interessos. Necessito ser detectat, fins i tot encara que això no em comporti una difusió real. Però almenys que algú, en alguna institució acadèmica perduda, sàpiga que existeixo, i que si no ho ha sabut abans és perquè estic atrapat al pitjor lloc possible.
A la vegada, he decidit escriure una mica més de text per l’«Estàtica», de moment en català, i retocar l’últim conte que vaig afegir. Tinc clar, però, que és acabar el llibre en català de cara a tenir-ne un «màster» i poder comprovar que tot funciona. Llavors el traduiria a l’anglès, i si em sento insegur, m’esperaria a poder pagar un traductor professional per a que s’ho repassés tot. I a enviar-ho a Europa, a buscar la vida intel·ligent que no hi ha a cap despatx de Barcelona o de Terrassa.
I el «Pastissos» necessitaria també d’una revisió, però segurament es limiti a afegir-hi tres contes i a expurgar-ne uns pocs passatges redundants. I segurament quedarà sense publicar en la seva versió definitiva: per tota la seva experimentació formal, és un llibre molt específicament català, i molt em temo que seria molt per a unes iaies convergents amb les que aquests darrers dos anys he pres molta distància. Simplement no veig que pugui funcionar bé en anglès, no només per la dificultat de traducció de certs passatges humorístics, sinó perquè no hi ha res en ell que pugui connectar amb el lector britànic, nord-americà, canadenc o del nord d’Europa (ni segurament de la resta del món, amb cultures molt diferents que no tinc ben controlades). Cert que jo mateix estic prenent molta distància respecte del meu propi país. Mentalment ja soc un exiliat interior.
Molts altres llibres no els tornaré a publicar, i em refereixo específicament als de poesia. No els considero prou bons. És a dir, no son pas dolents, però me n’adono que per a poder-me anomenar poeta m’ho he de treballar, i que això necessita de temps, espai, calma i concentració.
*****
He decidit parar el «Horns». «No estava passant». És a dir, en tinc una demo completa, en tinc tots els MIDIs, en el fons és disparar-lo i passar-lo a net... però que fred i avorrit. Tinc clar que aquest projecte necessita que hi posi els cinc sentits des d’un estadi de relaxació absoluta. No puc fer-lo amb la meva vida convertida en can pixa només perquè a Terrassa mateix veig que, a ulls d’unes quantes persones, sobro. Quin atac. En tot cas, l’única gravació bona del Horns en realitat no encaixa amb la resta, pel que ja li he començat a crear un àlbum específic, amb les meves tècniques de sempre però amb un concepte no tan distant de «Jazz». I m’apunto de provar a enregistrar unes bases amb el MODX6 de guitarra acústica, baix, caixa de ritmes i potser algun piano elèctric, per a cantar-hi a sobre i amb un rotllo molt dark (encara tinc la mà lesionada). En tot cas, totes aquestes idees responen a un fet inqüestionable: el Horns son un projecte de 2020 en ple 2024, i son per a mi dos anys antagònics. Necessito fer alguna altra cosa: 2024 és ara per ara un any horrible en la meva vida. I reconec que a Terrassa ja no m’hi trobo bé. Necessito recomençar en un altre lloc, i amb el màxim anonimat possible de cara a la pròpia Catalunya.
*****
Haurà estat un estiu de moltes entrades al blog escrites i no publicades. La darrera era molt explícita. No crec que la pugui publicar mai, no hi ha llibertat. En tot cas, no vull tornar a conèixer un sol polític o militant de partit en ma vida. Reconec que el que està passant amb ERC i Illa em fa fàstic. No és l’únic partit que me’n fa. Han aconseguit que deixi de creure en la Humanitat. I que fins i tot no segueixi les notícies. Necessito pau i tranquil·litat.
*****
He decidit que, un cop retirats, modificaré dos llibres de fotografia meus. Un serà «Terrassa i la llum», una molt bona col·lecció, excepte per una foto que es nota molt «trucada». Planejo buscar amb calma entre els meus arxius i mirar de trobar-hi una foto de més o menys la mateixa època però amb més «punch». («Conspiracions a mitjanit» m’encanta tal com és, és el meu millor llibre de fotografia.)
L’altre llibre és «Auschwitz». Les fotografies estan bé, únicament retocaria una mica la portada, una mica anònima, i, això sí que és important, deixaria el prefaci només en anglès. No té cap sentit incloure’n l’original català des del moment que ningú a Catalunya no el voldrà publicar ni veure’l publicat. Reconec que si tingués els diners me n’aniria a viure al nord d’Europa, i aquí es quedava tothom. No em sento català, i amb això no vull indicar cap trencament amb la lluita per la independència o cap enemistat amb el català en si mateix, que és una llengua que estimo. Però sí que vull dir que ara mateix a Catalunya m’hi sento com un pop en un garatge. No reconec el meu país. En el fons, aquests anys vinents seran un intent continuat d’establir contacte amb algú a Europa. Algú tan acadèmic i poc competitiu com pugui trobar. En la meva situació, cada nova persona allà fora serà un triomf, i la necessitaré per a la meva supervivència i la de la meva obra.
(Els altres tres llibres els he de repassar. Segurament no calgui canviar gran cosa a «Vivències d’un altre temps» i «Challenging Taxis Overnight» – sí que aquest darrer necessita un nou treball de portada –, però sí que a «May in December» vaig arribar a incloure tot de fotos preses amb la meva primera digital i amb molt processament per a que arribessin a funcionar, i té bon aspecte... quasi sempre, però és comprensible que consideri que «May in December» sigui un llibre molt discutible tal i com està ara mateix. Espero que tots aquests llibres es puguin publicar a Europa algun dia, amb l’excepció del darrer si no el puc arribar a modificar extensament. «Auschwitz», a la vegada, té més sentit com a PDF de lliure circulació via correus electrònics. En tot cas, fa almenys un any que no faig fotografia a aquest nivell, i semblo dependre d’un canvi d’aires per a tornar a posar-m’hi. També em suposa una limitació molt forta no poder fotografiar persones: el to «solitari» de «Conspiracions a mitjanit» no és cap elecció estilística meva, em vaig haver d’adaptar a les limitacions legals vigents. No puc sinó queixar-me’n.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada