El 18 de desembre al vespre vaig comprar el disc dels Stones. Una petita mesura de normalitat. Ja tocava. Anirà bé. 2024 pot ser l’any de la fam, i hauré d’estalviar cada cèntim. No sóc lliure.
Soc normal i vull la meva llibertat.
*****
«La Marató de 3cat ha fracassat. S’hi ajunten moltes variables, però sobretot és el fracàs d’un model de televisió política i polititzada de la pitjor manera. Ho estic dient molt aquests darrers dies: no és només 3cat: hi ha tot un problema amb les indústries culturals catalanes, de les que 3cat n’és l’aparador i televisió privada de facto, i que està directament vinculat amb les polítiques culturals de la Generalitat des de 1980 fins avui mateix. Tot va enllaçat. I ha acabat en un panorama cultural i audiovisual de pura vergonya, un panorama que actua contra la mateixa línia de flotació del país o almenys del Principat: la llengua i la cultura com a eina de prestigi i com a ganxo per a atraure els encara no convençuts. Cal parlar de com bastir alternatives viables a la cultura oficial, seguint el model, no orientat a negoci, de Softcatalà. Per a molta gent creadora d’alt nivell es tracta simplement de poder tan sols començar. Pel país es tracta de recuperar l’autoestima i d’arribar a molta gent que ha desconnectat de la cultura catalana. Puc dir que ja hi ha una generació perduda, la que va néixer entre mitjans dels Setanta i mitjans dels Vuitanta, on molts creadors han plegat perquè sabien que mai no se’n podrien sortir tal i com està tot. I això significa la devastació. No podem seguir així.»
*****
Vaig muntar el Conte de Nadal del Club Social Egara pel 40è Pluralment. Ha tingut èxit. Una altra cosa és si això anirà una mica més enllà o no. I crec que tant al Club com a mi ens aniria molt bé capitalitzar-lo.
*****
M’agradaria fer algunes audicions públiques del Poble Alemany. A un lloc he escrit. He d’escriure a tres o quatre d’altres, amb calma. Falta que me’n surti. Vull arribar directament al públic, ni que sigui a unes poques persones cada vegada. La idea és «saltar-me» els despatxos.
I escriure. Espero poder començar demà.
*****
Possibles peces per a 2024? Un possible àlbum per a pianos, sense res ideat encara. Podria fer un àlbum extra a partir d’una pista retirada de circulació amb un munt de demos enganxades, i cada una podria generar una cançó. Ja per a concert, una obra en diversos moviments per a cor i orgue, per a la que tinc les idees de partida, i una obra per a veu i piano sobre uns poemes d’una autora terrassenca, obra que tinc a mig però a la que no li falta tant. Potser refer una obra que dec. I llavors anar apuntant idees en demo.
I escriure. No blog, no correus, sinó feina publicable. M’ho jugo tot.
*****
En tot cas, és perfectament possible que no pugui publicar cap disc aquest proper 2024, i no per desig propi. Serà un any dur, si va tal i com em penso. Miraré d’almenys escriure i compondre. Seran les meves úniques armes. Si tot em va extraordinari, pot ser que 2025 sigui una mica com 2022, tot d’àlbums de cop. Però em caldrà molta sort. M’esperen reptes duríssims.
*****
Espero poder estrenar 2024 amb autoentrevista en anglès. Porto tot el desembre volent-la fer, però m’ho noto quan la realitat em pren les energies. 2023 no ha estat un bon any per a mi.
Però, com va dir amb un altre significat l’inigualable Dr. Martin Luther King, Jr., «tinc un somni».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada