Oneliners

 

“Només puntualitzar que a Catalunya tenim ara mateix gent molt brillant en el terreny cultural, però que quasi tots han estat bandejats pels despatxos polítics i empresarials. D’allò que arriba al públic, ben poc se’n salva, i ja es tracta d’una vergonya nacional. I sí, aquest desastre és un projecte polític deliberat.”

*****

“La mentalitat tancada + viure deliberadament als mons de iupi + imposar els dos factors anteriors per terra, mar i aire a tota la població monolingüe del seu estat = surrealisme. Espanya és l’exemple més perfecte de per què cal aprendre tants idiomes com es pugui i tenir la mentalitat més oberta possible: si no ho fas així, fas el ridícul.”

*****

“Cal que Barcelona sigui la capital? Necessita Catalunya una capital? No faríem millor descentralitzant i, així, anul·lant l’obra de destrucció que ens han fet els espanyols? Segur que Barcelona no és el seu propi país català, com per exemple Andorra? Necessitem repreguntar-nos ho tot. Recordeu que a dia d’avui el no-res comença a Vallvidrera.”

*****

“Fa temps que em pregunto, sense els elements per a investigar-ho, si els estats moderns son d’origen psicopàtic, doncs en els aspectes més essencials es comporten com a psicòpates. M’hagués agradat poder-ho preguntar a algú. Tinc la sensació que ja és tard. Tinc por.”

*****

La generació Z, és a dir, els votants més joves, nascuts entre el 1997 i el 2012, són la generació que registra una simpatia més alta cap a l’extrema dreta i els qui es consideren menys informats. (No una opinió general, però els percentatges son relativament alts i es disparen en comparació amb el de generacions precedents.)

“Falta confrontar-ho amb quins canals empra cada generació per a informar-se i quin grau de dirigisme polític tenen aquests canals (junt amb l’orientació política que puguin tenir). Ho dic perquè aquest escorament a la dreta dels més joves no em sembla normal, i em sospito que té molt a veure amb on s’informen i com. No és el mateix llegir portals europeus d’informació i mitjans de contrainformació que refiar-ho tot a vídeos a xarxes socials més la sopa de mitjans de Madrid: en aquest darrer cas un acaba convençut que les vaques volen.”

*****

Elon Musk diu que Twitter també serà una aplicació de cites.

“Les apps de cites son un desastre monumental, “X” és un desastre monumental. Combinar-les és el següent pas lògic. Quina por.”

*****

«Creo que todo el mundo necesita que pase algo absolutamente fantástico que nos devuelva la alegría de vivir y nos meta en una fiesta permanente con música bailable y refrescos.»

*****

Hay que tener ilusión. Lo dice el Cuponazo de la ONCE.

Cáucaso: Los antiguos propietarios del Cau Ple de Lletres vendieron su librería a Librerías Bertrand de Portugal y luego Librerías Bertrand fue comprada por Casa del Libro. Desde entonces, el Cau es un caso.

Los ordenadores son una panda de colgados.

"Casablanca" es una película en la que Humphrey Bogart interpreta al presidente de los Estados Unidos e Ingrid Bergman interpreta a la Primera Dama.

"Esa chica está buenísima", dijo el caníbal.

Las hipotecas se pagan con hipos, que a su vez son generados por la hípica. También, mientras un hipotenso es un hipo que está muy nervioso, un hipertenso es un hipermercado fuera de sus casillas. Y dado todo esto, ¿por qué existen hipopótamos però no hiperpótamos?

*****

Si una guerra surt malament, surt esguerrada?

La narrativa sobre portes ens l'explica un narradoor.

"L'aigua és líquida" és una afirmació tancada. I com a afirmació tancada, des de la seva cel·la crida "treieu-me d'aquí!!!"

No és el mateix una primera persona que una persona de primera.

*****

Miracle! He pogut reemplaçar els meus auriculars espatllats! (No sé com tot m’ha de resultar tan difícil, tant més que a la resta de la població.) Sonen una mica pitjor que els anteriors, però puc mesclar. Estava espantat.

*****

A Madrid s’esbatussen i ho està veient mig món. Estic xalant. El karma de 2017 els està tornant, i tot per burros i captapats. El millor de tot és que ningú no sap de què punyetes serveix l’Unitat d’Espanya, encara que saltin molt per a defensar-la. De fet no pensen, només salten. Boing!

(I sí, tinc una mica de família vivint a prop d’allà. No els vull cap mal, me’ls estimo. Però a la vegada admeto que veure els fatxes fora d’òrbita no deixa de tenir per a mi un aire de petita revenja personal meva i d’humor negre del bo.)

*****

1 de novembre: refredat històric!

-Hoy no podrás ir al cementerio con tu mamá.

-Exacto: no podré asomar mi 👃🏻por el cementerio.

I ❤️ mi 👃🏻

Se ha producido una inundación de narices: 👃🏻👃🏻👃🏻👃🏻👃🏻👃🏻👃🏻👃🏻👃🏻👃🏻👃🏻👃🏻👃🏻👃🏻👃🏻

Siempre puedo grabar un audio sobre lo interesante de la vida bacteriana de mi 👃🏻

Lo cierto es que mi 👃🏻 tiene una temperatura agradable, tipo estufita.

Y es bueno, porque ya es noviembre y hará un frío de 👃🏻👃🏻👃🏻

Dicen que Cleopatra tenía una bella 👃🏻

En fin, me pasaré todo hoy en casa, otra vez esperando que amainen las tempestades tempestuosas que convierten en caudalosa fuente mi 👃🏻

Mi 👃🏻, fuente de vida.

De momento, mis pulmones siguen haciendo ruido.

Mis pulmones son un raro instrumento musical.

Concierto para pulmones y orquesta, opus 1.

Pulmones, mon amour.

*****

El Monstre està prometedor. Tinc nou temes bon en diversos estats d’acabament (sobretot demos completes), i tenen ganxo. Hi ha un possible desè tema en demo incompleta. Els altres quatre temes s’han de refer, però tinc esperances. Espero poder trobar prou ritmes i sons com per a poder fer un programa variat. Ritmes llatins, per a les pistes de ball. La idea és ballable, comercial, però ben fet. Seria el que el 2006 no van ser les demos per a l’avortat «Busco Feina». Però si ho publico no serà al meu nom: m’he de treure del mig.

*****

Al final ho he publicat al meu nom el 8 de novembre a la matinada:

https://lluispalomapatinet.bandcamp.com/album/el-poble-alemany

Ritmes llatins. Volen ball? Ballaran. Comercial, ben fet. M’agrada. És un dels meus millors discos. No confio que el pugui radiar enlloc. Però m’agradaria poder fer-ne alguna audició pública en algun lloc, sigui a Terrassa, sigui a Barcelona, sigui a Sabadell. Que hi pugui anar sense grans despeses. Seria pocs seients, espai per a ballar. I si venien deu persones, doncs deu persones a fer festa. És el tipus de disc que si el fes algú de l’elit, automàticament passaria a ser molt comentat. Però el fa un bandejat del sistema com jo i me’l coneixen quatre gats. És molt frustrant.

No abandono la idea de l’àlies. Però encara trauré un disc a nom meu: el número quaranta:

https://lluispalomapatinet.bandcamp.com/album/side-1-stereo

Amb un tema nou i un altre de retocat, en essència és el millor de la versió llarga del «Nukes, Baby!» que vaig fer fa un mes o dos. Funciona, encara que sigui típic meu.

Ara, el que queda és el material sobrant:

1) «Nukes, Baby!» reduït al material més justet. No és mal material, però està mal enregistrat i no acaba de quallar. I necessita d’extres. Ja pensaré.

2) «Trance»: cançons d’electrònica que no conjunten, més un sobrant del Poble Alemany. A deixar reposar.

3) «Restes»: exactament això. Hi ha alguna cançó completa, però res que es pugui emprar sense reescriure-ho de dalt abaix. Per sort no és molt material.