Situacions

 

S’ha mort en Suri. I han estat uns dies estranys en què he tingut una certa notorietat degut a la implicació que el Grup Minerva hem tingut amb ell aquest darrer any i mig. En tot cas, ha mort un gran, i se’l trobarà a faltar. El trobarem a faltar. Agafem el relleu, i ho hem de fer bé.

*****

He avançat molt. Faig un mapa de situació:

1) Shut Down, Vol. 3: Intocat des de 2021, excepte per una carpeta d’àudios amb la meva veu. Promet ser radical, però em fa ràbia tenir la mà esquerra tocada, doncs li calen algunes parts de guitarra elèctrica distorsionada. Cantaré algun tema, però més amb frases inconnexes que amb autèntiques lletres. Quinze bases. Destinat a ser publicat directament a internet. 49 minuts.

2) Matinada: l’àlbum més tradicional compta amb catorze bases molt bones i una portada que em va portar molta feina però que per si sola vendrà. L’hauré de cantar, que és el que em té insegur. Serà en català. Si surt bé, li buscaria segell independent. 43 minuts.

3) Around the Fun: totes les cançons estan compostes, però en demo, a excepció de la primera, que sona potent i bé. He de buscar com gravar-la, doncs em vull treure vicis i necessito un nou so. El pla és gravar-lo per capes, amb tots els multipistes creixent a la vegada, sintetitzador a sintetitzador, i amb sons més electrònics del que és habitual, segurament en instrumental. La portada és una paròdia de R.E.M., encara que no tan potent com el que m’hagués agradat fer si no hi haguessin drets editorials pel mig: volia una silueta borrosa de Mortadelo y Filemón, però he hagut de tirar amb una imatge borrosa feta per mi, sense massa sentit. 43 minuts.

4) Jazz: intocat des de 2020, a excepció que té les lletres completes, en anglès. Només li falta la veu, que és el que em té insegur. Em ve gran, i no tindrà molt públic. Segurament el completaré per a mi. És 2019, i es nota. 2019 va ser un mal any per a mi. 35 minuts.

5) El poble alemany: de moment només consta d’una demo i un bon treball de portada. Quan el faci, serà una segona part del «Suburbia».

6) Side 1 Stereo: de moment és només un treball de portada, la portada descartada del «Matinada» i readaptada. Una idea és que sigui un disc de guitarra elèctrica per pistes, com a experiment. He d’esperar a recuperar-me.

Llavors, per a escriure lletres faré tot d’experiments. Algunes lletres aniran de llocs i situacions. I la idea és treure poc de temes històrics. Tinc ganes de canviar i d’explorar mètodes de generació d’idees.

Em costarà trobar uns dies de calma per a gravar veus.

*****

Que darrerament faci coses com compondre vuit cançons en catorze hores té a veure amb el temps perdut als escenaris. Tinc la sensació que em queda poc temps. I, a la vegada, he de demostrar que l’estudi és un mitjà vàlid i que és on hi ha la meva veritat. Que no cal l’escenari. Tindré un problema amb el clima imperant. En tot cas, és un temps de certs nervis. No sé com sortir-me’n.

I necessitaria poder afluixar l’accelerador. Em falten vint anys de vida.

*****

Nit de dilluns 27 de febrer: he començat a gravar. He gravat uns pocs sons a quasi cada cançó amb el Roland D-05, sobretot el Pizzagogo com a substitut de les timbales. He gravat també unes poques pistes amb el patch Psychedelic Reality del MODX6. Però a partir d’aquí, intriga. La idea és no gravar ni pianos acústics ni guitarres acústiques ni arpes ni glockenspiels ni campanes tubulars. I he decidit que només aprofitaré la primera cançó perquè és una bona base, però la resta s’ha de regravar.

Dimarts 28 de febrer: una cançó amb «sintes analògics» no l’he completada. No xuta. Toca descansar.

*****

Mirant com comprar certs equips de segona mà. Un el tinc ullat, una taula de mescles. No sé en què acabarà. En tot cas, amb el tema dentista pel mig, ara sé que no podré intentar casa fins l’any que ve. I ja m’ho agafo com a intentar les poques compres cares que em falten. Que ja només quedin pendents compres de màxim 150€, que es poden fer un moment o altre. Almenys és gran saber que ja no hauré de demanar crèdit... excepte per a una casa. I això darrer serà dur.

*****

He redescobert el «Clarity» de Jimmy Eat World. Felicitats als seus creadors. Sobretot per «Goodbye Sky Harbour».

*****

He llegit un editorial on es parlava del cinisme del PSOE, una cosa totalment certa. Però era a propòsit de la «llei de llibertat sexual». No m’he pogut estar d’assenyalar que algú al Règim va decidir fa temps que les feministes més radicals li podien servir per a produir la contrarevolució sexual, i que el tema li ha funcionat a les mil meravelles. No he tingut mai parella i soc conscient que no en tindré mai. Tinc totes les vies tallades. No em queda sinó aïllar-me a casa i tractar que no em detingui ningú i que ningú no pugui aprofitar-se de mi i de la meva situació de total vulnerabilitat. Passar desapercebut i mirar de passar el mal tràngol de viure. Reconec que m’agradaria manifestar unes altres opinions i parlar entusiasmat d’elles i dels seus drets, però que no em queda cap motiu per a fer-ho. I que li tinc terror a enamorar-me de nou, perquè no puc fer-ho sense permís, un permís que no em donarà ningú. Vivim en una societat totalment disfuncional. Tant elles com ells. D’altra banda, espero no haver de tornar a obrir una app de cites en ma vida, perquè fan vergonya.