Passat i futur

 

De moment, un poemari meu ha fracassat en el concurs a on anava destinat. Hi ha el projecte de reescriure el cicle del «Partisà!» en forma de cicle poètic, però no serà fàcil, i de moment només tinc presa la decisió crucial de renunciar a les dades i a la descripció literal. Però això significarà fer-me una llista de temes i abordar cada un amb la pàgina totalment en blanc, segurament amb poemes molt breus. La idea no és participar en cap concurs, sinó completar un capítol de la meva vida de lletrista en una altra forma amb vista al meu primer llibre de poemes «formatius», que ara mateix ja conté el meu primer poemari de 2001, el poemari que ara ha fracassat en concurs, i una coda amb uns pocs poemes miscel·lanis, entre els quals «Serenissima», el meu únic poema en italià estàndard (no seria capaç d’escriure’n cap més). La resta de poemes seran tots en català, com d’altra banda és normal. Ara mateix queda un llibre una mica curt, i un «Partisà!» reescrit i potencialment reeixit faria molt pel conjunt. Mentre, un poema que és a concurs pot haver fallat també, perquè no en sé res. Entraria també al llibre com a miscel·lani, perquè el crec bo. Ja seria un llibre per a 2023. Però quanta creativitat reprimida, que no cap tota en un any de publicació!

*****

Ara mateix tinc dos discos vàlids a mitges, ja per a 2023. El «Positrons» el puc descriure com a electrònica de ball amb un punt experimental, molt «Kid A» o «Soft Bulletin». Però encara li falten força tocs, i he passat tres mesos i mig impossibilitat de dedicar-hi l’atenció necessària, d’aquí l’«Astrosurfing» que és inferior però m’ha guanyat temps i té un bon «single». Mentre, el «Shut Down, Vol. 3», mancat de veus i guitarres, és el meu intent personal de fer un «Yankee Hotel Foxtrot» a base d’autosabotejar-me un àlbum com a mètode creatiu. Quan els acabi, no sé on aniré. Però serien un bon final de carrera discogràfica, la demostració que puc fer música experimental i arriscada. «Jazz»? Igual si algun dia trobo algun cantant que vulgui passar per aquesta refotuda tortura... No puc suportar més la meva veu.

I llavors passaria a compondre en partitura per a formacions clàssiques, amb vistes a publicar.

*****

“Busco Feina/Accident!” va ser un projecte avortat fet de mala gana l’estiu de 2006, en un moment que em trobava atrapat al magatzem, havent-me hagut de guardar el «Corrupció» al calaix per culpa d’uns despatxos que ni l’entenien ni el volien entendre. Estava furiós i frustrat. Així que vaig decidir donar a les discogràfiques el que volien: desastres. Ben comercial. I així vaig perdre el temps entre el 19 de juliol i el 6 d’agost de 2006 gravant de manera descuidada, escrivint lletres amb el primer que em passés pel cap, cometent errors, i en general tractant d’acumular minuts amb un disc sencer de farciment. També hi vaig incorporar dues cançons existents, «El cotxe del gat» (en la mescla de 1999, molt meritòria per a un tema tan senzill) i «Automatic Day» (que ja tenia des de 2005 i que vaig acabar amb unes harmonies de veu el 30 de juliol). El resultat era l’equivalent als Beatles fent desastres i jams «amateurs» just després de les sessions del «Sgt. Pepper», només que ni tan sols no va ser divertit. Va ser un punt baix. Un cop vaig tenir setze temes, vaig fer unes poques còpies en CD i les vaig passar als companys de To Be Continued i a en Toni Noise... que em van dir que allò no era comercial i que era un «Corrupció» aigualit. I aquí vaig decidir que avortava el projecte i que no passaria vergonya per allò. Incidentalment, si el projecte va canviar de nom va ser perquè en Joan Soler també va rebre’n una còpia i ja d’entrada em va dir que un títol tan explícit com «Busco Feina» no m’aconseguiria feina, amb el que vaig canviar de portada i li vaig posar «Accident!» per la foto escollida. En fi, un desastre i un fracàs personal.

El cas és que quan el 2008-9 a tothom se li va parar la olla que jo havia de fer un concert sí o sí amb la meva música o s’ensorraria el món (que jo cedís va ser una pèssima decisió de la que tot just començo a poder-ne resoldre els abundants efectes), em vaig trobar sense cap cançó que pogués tocar en directe (el «Corrupció» estava concebut com la màxima declaració en favor de l’estudi, essent deliberadament irreproduïble en directe, fins i tot el 2013-14 Els Visitants només en vam poder tocar en directe «Granollers, Menú Infantil» i el vam acabar descartant per massa difícil). I em vaig trobar havent d’improvisar un àlbum, el «Ja no busco feina» (el títol aludeix al fet que estava tan ressentit amb les grans discogràfiques catalanes que havia decidit buscar-me la vida pel meu compte i apostar per internet, una via suggerida per en Toni Noise quan em va obrir un Myspace el 2006, ja extint). Clar, sota molta pressió, vaig recuperar cinc temes del «Busco Feina» i a tres d’ells els vaig fer millores, amb només tres d’ells entrant al disc: «Automatic Day», «Amsterdam» (amb molts «overdubs») i «George Harrison» (amb la demo millorada, amb el temps la retitularia «We Can’t It Out», un joc de paraules del propi George sobre l’«Anthology»; originalment «Sobre un Estatut» no va ser considerada perquè l’acabava de reciclar pel meu «Requiem», al seu torn avortat el 2019, i que, com a «Àrea 51», ha trobat el seu lloc definitiu a la versió definitiva del «Feina 2.0», amb una versió intermitja de l’àlbum el 2010). I així va començar un lent procés, força atzarós, de reescriptura i reconversió de les setze demos (motivat també perquè de sobte els meus amics trobaven que tampoc no estaven tan malament, i havia de fer alguna cosa per a millorar-ho), que van acabar repartides entre molts discos diferents, ja com a cançons ben estructurades i produïdes. El cas és que aquest 2022 el procés ha estat conclòs. Els setze temes ja han estat totalment regravats (excepte «Automatic Day»: no toquem la perfecció) i duts a un potencial que el 2006 no era ni allà. Això demostra fins a quin punt he millorat com a compositor, productor i enginyer de gravació. És directament alquímia, i demostra que soc capaç de produir èxits si algú em dóna suport alguna vegada. Mentre, el 2021 va sortir a El Mamut Traçut la versió definitiva del «Feina 2.0», tota una reivindicació. I avui, 3 de desembre de 2022, n’he fet una compilació pels meus amics, que funciona molt bé.