«Suburbia», el meu nou àlbum (amb el títol de treball de «Positrons», que per alguna raó no em convencia), es va començar a gestar a l’estiu d’aquest 2022. Vaig fer-ne una gran part aleshores. Però entre finals de juliol i el 25 de novembre vaig tenir tanta feina que em vaig trobar amb les meves energies molt disminuides, i el resultat va ser «Astrosurfing», un àlbum continuista i a mig gas, prou bo com per a ser editat però essencialment «going through the motions». No ha estat fins aquests darrers dies que m’he pogut posar en feina i amb totes les decisions preses.
I «Suburbia» sona realment a nou camí, almenys per a mi. Recorda una mica el «Kid A» de Radiohead, amb elements d’altres àlbums d’aquella època (des del «The Soft Bulletin» de The Flaming Lips» al «Yankee Hotel Foxtrot» de Wilco). De sobte, entro en el segle XXI. Encara no sé on em durà tot plegat, i he d’acabar el «Shut Down, Vol. 3», però pot ser una bona idea intentar fer coses una mica diferents a l’estudi, mentre reservo el meu estil de sempre per a obres en partitura per a formacions clàssiques.
El «single»? «Chicago Headphones Freedom». Té molt ganxo. I la bona notícia és que encaixa amb la resta de l’àlbum. Un àlbum que podria perfectament sonar en clubs molt alternatius. «Chicago Headphones Freedom» compta amb vídeo, un «passi de fotos» de quan vaig ser a Chicago, però prou treballat com per a ser mirable. Ara hauré de sortir a filmar...
«Suburbia» ha depès molt del Yamaha MODX6, però provant nous sons, sons molt menys orquestrals i sí molt més de sintetitzador i arpegiadors. Hi ha molt poca reverb. I a «Yankee Ghosts in The Loft» (un homenatge molt obvi) vaig processar molts dels sons pels meus Warm Audio WA76 en «all buttons mode», d’aquí que soni rugós: transistor pur.
La portada és feta amb fotos meves de quan vaig ser a Chicago l’agost de 2007.
Sobre el «Shut Down, Vol. 3», les bases hi són totes. Em falta afegir les veus del 27 d’octubre a Barcelona, i també fer sessions de guitarra per a les melodies.
En total, 24 àlbums publicats aquest 2022. Hi ha grans grups que no tenen tanta discografia.
*****
Dies de mal a la boca: «Queixal trencat», de Mercè Rodoreda (1974). Admeto no tenir bona opinió de la Seguretat Social en aquest tema. Tot perquè veig que les dents son sagrades com les vaques a India. Sense comentaris. Tot el tema em té inestable i radical en una manera gens recomanable.
*****
M’han regalat la partitura de «Drumming» de Steve Reich. Entusiasme absolut. De Steve Reich em falten dues partitures: «Six Pianos» (o «Six Marimbas») i «Music for 18 Musicians». De Philip Glass, «Einstein on the Beach» (i, si s’arriben a publicar per a la seva venda, «Music in Eight Parts» i «Music with Changing Parts»). En canvi, admeto que se m’ha passat la falera de comprar partitures de música clàssica convencional: son bones però no necessàriament aporten res de nou. I necessito novetats.
*****
Tinc problemes per a tornar a pujar els meus llibres a internet, amb tota mena de problemes de software. «Pastissos a l’espai» ha estat corregit i ampliat. «Estàtica...» està ben maquetat. I tinc complet el llibre de poemaris. Ara és veure si em sortiré amb la meva de pujar-los abans de final d’any. I llavors provar certa web.
*****
Encara no tinc la caixa del «Yankee Hotel Foxtrot», però l’he poguda escoltar en mp3. M’hagués agradat que inclogués algunes cançons inèdites (sobretot «Alone» i «Venus Stop the Train»), però el que hi ha és fantàstic, creativitat pura. Si ho comparem amb el «Cruel Country», només puc dir: que grans que eren Wilco!
La caixa de «Revolver» dels Beatles també està interessant, així com la de «Sail On Sailor 1972» dels Beach Boys. Tinc feina econòmica. Un cop resolta, aguantaré uns mesos tractant de liquidar deute. Un problema és que les vàlvules del Tubecore 3U no estan en el millor estat, i comprar vàlvules 6386 no és barat. I em falta una taula de mescles.
*****
Tinc un munt de CDs per escoltar. Aquestes festes de Nadal tindré feina...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada