M’he passat nits fent números, i he decidit passar-me set mesos embarcat en una massiva operació de pagament de deutes amb el banc, de la que ara en podria fer prop de la meitat. La idea és que per a inicis d’abril de 2023 jo estigui net, i llavors anar a per una casa, la més barata que trobi que no estigui en estat ruïnós. Haurà de ser fora de Terrassa, i l’única raó per a marxar de Terrassa serà immobiliària, tot i que aprofitaria per a mirar de passar desapercebut. Sobre el banc, hi haurà canvi de banc els propers mesos, tant per a comoditat de la fundació com perquè si no tinc casa és per culpa del meu banc actual i els seus 80%. I com que no tenir casa m’està sortint caríssim i fa ja 22 anys que busco casa, prefereixo buscar millors aigües on pescar. I si el banc proposat m’ha d’amargar igualment la vida, no obrint-hi compte i anant a mirar a bancs petits n’hi ha prou.
*****
M’he fet una llista de pastilles per a guitarra i baix, per a instruments meus. Amb uns sis-cents euros ho cobriria. No tocaré el banc. Em buscaré la vida.
L’única guitarra nova que miraré de comprar, també sense tocar el banc, serà una Epiphone Wildkat com la que em vaig haver de vendre el 30 de setembre de 2019. M’importa molt.
La resta, tot en una determinada llista, esperant...
*****
Veig a la gent d’ERC fotent-se molt amb qui no opini com ells. Diria que estan molt nerviosos. L’Onze, tots al Parlament. I quan hi hagi eleccions, tothom a banyar-se a la platja.
I a veure llavors com s’ho fa el PSC per a no haver de convocar eleccions abans de sis mesos... i aleshores els electors rematem la feina.
*****
Tinc nostàlgia de llegir. Si tingués temps... «Nosaltres els valencians», de Joan Fuster, fa temps que m’espera. Fa molts anys tenia un racó de lectura i prou temps. Era abans que l’escenari em robés el meu temps.
*****
Àlbums que m’han agradat:
–«Hip Harp» de Dorothy Ashby (1958). Estàndards de jazz tocats per una petita banda de jazz... amb arpa solista! Una proposta atractiva.
–«Time Out» del Brubeck Quartet (1959). Famós per estar poblat per difícils signatures mètriques, el Brubeck Quartet liderat per Dave Brubeck està a l’alçada, amb la cinta capturant molt bons moments. Un clàssic, amb tota justícia.
*****
M’he baixat la partitura de la «Passió segons Sant Lluc» BWV246... no de Bach. Una de les poques ocasions en què Bach, segurament mancat de temps, va copiar i rearranjar una Passió d’un compositor anònim. El manuscrit és en part de la seva mà, però no «sona» a ell excepte per la intro a la segona part. Una obra criticadíssima per apòcrifa, però tinc curiositat. Admeto no ser un gran lector de partitures (tot i que el solfeig el tinc dominat), però en mitjans clàssics tenir la partitura és igual a poder començar a treballar (costos apart, clar). En tot cas, estic escoltant els concerts per a clavicèmbal, aquests autèntics, de Bach, i com de costum el bon vell Bach no falla. (Tinc dues partitures diferents de «L’art de la fuga» i porto quasi trenta anys esperant un moment de pau per a analitzar-les. Valdrà la pena, doncs aquesta obra sola ja acredita Bach com el més gran. Imagineu amb la resta del seu corpus creatiu.)
*****
Creativament estic amb màquines parades. No he tingut agost, i ara no crec que tingui temps per a acabar res fins les vacances de Nadal. O com a molt coses molt petites i poc ambicioses, com algun conte. No estic descansat.
Compositivament m’agradaria, fora de l’estudi, compondre per a formacions clàssiques. Existeixen unes breus demos de treball per a una obra per a cor i orgue sobre textos d’Horaci, una cosa apta per a ambients clàssics sense grans costos i amb lletres llatines sense ser eclesiàstiques (no em tancaria als textos eclesiàstics però no em sento còmode amb l’Església com a institució, i segons quin Papa succeeixi a Francesc puc fer el pas d’apostatar, una cosa que no canviaria la meva vida però ja no seria comptat com a un catòlic més). Hi ha certa obra a revisar i entregar per a un senyor de Sueca que porta temps esperant-la. I estic pensant a proposar a certa persona de Terrassa si vol que li compongui una obra (de moment, només una proposta) per a cor i tres sintetitzadors o per a una altra formació que em digui, sense data d’entrega. El concepte: concerts on Lluís Paloma sigui el compositor, però on qui interpreti siguin intèrprets. Admeto cert cansament amb el «format Beatles» d’intèrprets que componen i toquen en directe. Sobretot perquè m’ha robat massa temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada