Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

diumenge, de març 21, 2021

The Skyliners

 

De sobte, un altre compàs d’espera. Almenys tornaré a cobrar el que fa prop de dos anys. I en unes hores, en un altre aspecte, em blindaré. Però pagar els deutes no em serà fàcil.

En el curt termini no podré anar ni per la Epiphone Wildkat ni per una guitarra tipus 335 econòmica. Una acústica la podré suplir amb la espanyola, a reafinar en DADGAD. I baix... en uns mesos em buscaré la vida. Ho necessito psicològicament.


*****


Afortunadament, dues setmanes després veig força millor les bases del «Four Sides Of The Eternal Triangle». Hi han d’anar veus, això sí. Però a casa no estic suelto com per a cantar. I hauria de cantar, teòricament, aquests dos àlbums més: “Jazz” i “Shut Down”. Molta feina.

Almenys, al final he acabat com a instrumental el «Que em sents, explosió?» Funciona. 21 àlbums fets, amb bons estàndards de qualitat.

Admeto que li hauria de fer una tercera lletra a «Aeroport». No vull tanta agressivitat, ni per part de Mossos ni per part meva.

I toca escriure segon llibre. I llegir alguna cosa, la que sigui.


*****


L’altre dia vaig fer dues notes de premsa per a l’«Estratègies» i pel «Boomsday!» Vénen temps de publicació... Mentre, «el «Feina 2.0» antic no marxa ni amb aigua calenta, i em cal per a publicar-ne el «remake».


*****


Ja he escoltat tot el material d’estudi de Johnny Hiland. Com a guitarrista és impressionant. Els discos són més desiguals, però en recomano dos com a molt bons: «All Fired Up» (el primer disc, amb la discogràfica de Steve Vai) i «Pickin’ for the Lord» (el seu disc de himnes religiosos, és molt creient). En tot cas, reconec que em costa d’entendre com és que només el coneixem altres guitarristes.


*****


Per motius que no puc dir, vénen dos mesos de sequera creativa.


*****


Escoltant de nou a Czerwone Gitary...


*****


No veig com comprar casa. Excepte que vagi a viure a Tarragona o Lleida. El tema d’una casa prefabricada de fusta no em funciona perquè al Vallès només hi veig terrenys desmesurats a un alt preu. El terreny sol ja costa més del que em puc gastar.

I amb això, porto vint anys buscant casa i topant amb tota mena de murs. No és un bon balanç.