Life on Març

(inici de març)

El 14F vam votar, i no està passant res allà dalt. No espero res.

Com admeto la meva decepció amb Mossos. Certa lletra dormirà el son dels justos perquè ara mateix és blanquejar un cos que, independentment de l’anàlisi obligatòria agent per agent, és a aquestes hores a l’alçada del betum com a cos. El seu comportament a les manis de Barcelona és lamentable. La BRIMO és inacceptable.

A la vegada, seguiré amb atenció tot el que tingui a veure amb Pablo Hasel.

*****

Mentre, esperant un altre judici, aquest cop previsible i que no m’ha de perjudicar en absolut. Life on Març...

*****

Durant una setmana quasi exacta he gravat les bases completes d’un disc amb el títol definitiu de «Four Sides Of The Eternal Triangle». Però no estic convençut d’haver-me’n sortit aquesta vegada. Sentides en seqüència s’aguanten bé, però tinc la sensació que el tot no és millor que la suma de les parts. De fet, un problema gros és que l’he gravat com a disc instrumental... i les persones que l’han sentit em diuen que millor li poso veu perquè les bases han sentit molt repetitives. Suposo que ho hauré de fer, i hauré d’afinar-me electrònicament perquè la meva veu no és la de fa deu anys i desafino com un condemnat. A la vegada que no estic suelto cantant on sóc ara. Necessito una casa i ara com ara és un somni impossible. En tot cas, el que està millor són dues cançons, «Houston Quarks, 1960» i «November Homebrew Whiskey», on accidentalment he captat una atmosfera molt Drifters, molt «Rhythm & Blues with strings». Un so que sí que m’agrada. Però la resta del disc no acaba d’agafar el to. En tot cas, «White Night» és un «remake» d’una cançó que el 2010 vaig incloure al «petit complot» amb TH, cançó que ja llavors em va deixar insatisfet. Ara, almenys, el «remake» funciona. Cosa que no es pot dir de totes les altres pistes. Ara toca gravar les veus de quatre àlbums (els altres són «Que em sents, explosió?», «Shut Down, Vol. 3» i «Jazz»).

*****

Encara espero cert ingrés per a pagar deutes. Quan arribi em sobrarà molt poc. Si tinc prou marge, ja sé que una nova Epiphone Wildkat quedarà fora del meu abast, però m’agradaria comprar, o una guitarra barata tipus 335, o una nova taula de mescla analògica (la Behringer està massa plena de pols per dins i no hi puc treballar bé).

Sobre la «335», primer havia mirat una Harley Benton HB-35BK, barata però no molt encertada visualment (Thomann). Em queda com a primera opció per preu. Si puc, aniria a per una J & D SH 40 en acabat natural i amb estoig (Musicstore). I una tercera opció seria una Hartwood Revival en negre (Gear4Music). Descarto la Squier Starcaster en natural per massa cara per a la meva butxaca. Tot això forma part de reconstruir la col·lecció.

Tinc reservats dos instruments ex-meus a certa botiga, i impacient per a culminar la recompra. I potser compraré cert rack, baratíssim, que els vaig vendre. Que hagi perdut el mínim durant l’any i mig de caos monetari.

Al final crec que deixaré córrer el Klark Teknik 3rd Dimension: massa difícil d’adquirir.

*****

Tinc cert interès pel guitarrista nord-americà Johnny Hiland, poc conegut. Toca molt bé.