El “Pareidolia” és acabat. És un disc força correcte, si bé no puc evitar pensar que el “Disfunctional” és millor. Però tampoc no és un “Duncan Drawings IV”. Simplement, és un disc fet amb les idees restants que em quedaven en el meu estil de sempre, algunes de les quals de l’era “Corrupció”. Tècnicament no és molt refinat, i això que el Tubecore 3U i els EQP-KT hi han intervingut tant com al «Disfu». De manera que em té una mica despistat. De fet, no sé si és realment un àlbum. Però l’havia de fer, perquè d’altra manera no hauria fet net i no podria passar a d’altres projectes més sucosos.
*****
Un d’aquests projectes és el «1959», que acabo de rebatejar com a «Shut Down, Vol. 3», una broma Beach Boy. Enmig de les sessions, complicades, del «Pareidolia», vaig fer una sessió de composició pel nou projecte, agafant coses que havia improvisat i donant-los forma. De fet, una bona idea serà que fins i tot les pistes més trasto tinguin un element de composició, de manera que tot l’autosabotatge que em faci no perdi del tot el sentit. Perquè d’autosabotatge me’n faré, ja ho crec que sí.
*****
L’altre projecte, tant temps només apuntat i que encara no tinc ni idea de com encarar, tindrà música convencional però serà una òpera. Només sé això. A veure si ara que ens tancaran a casa puc pensar en un llibret.
*****
I escriure. No deixo de tenir un llibre a mig.
*****
El «Pareidolia» inclou com a temes:
1. Massive Burgers In Washing Tone
2. Western Dinero, Unión En Minutos
3. Waking In The Brain
4. Nothing Prevents Fantasies With A Multi Purpose
5. Bee Raid Bee Raid
6. Summer's Pizza Show
7. Minta Info Donk Guys
8. The Strings Are Nearly The Handle Is Very Pleasant To Play
9. El Otro Día Descubrí En El Drive Que No Sé Para Que Sirve
10. I Saw Beer Landing There
11. Got Only Cows
12. I've Got The Message Two
13. All You Need Is Glub
14. Thank You Never Seen This Before I Like The Live Music
15. Replay This Dreck
*****
Mentre, els polítics segueixen essent un desastre. Necessitem la independència.
*****
«Attila» (1970), amb Billy Joel a bord, no és en absolut tan dolent com diuen, i és un disc intrigant. I molt enèrgic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada