E²=(mc²)²+(pc)²
*****
Harto de Sebastián Piñera y del daño al que somete al noble y gran pueblo mapuche. Las notícias de este último mes son intolerables. Por si no lo era ya todo lo anterior.
Preocupación por el estado de salud del Machi Celestino Córdoba, en huelga de hambre y la cosa terminará mal.
*****
Dijous passat al vespre vaig dedicar unes hores a repescar i perfeccionar les bases de «Jazz». La idea és escriure-li lletres i gravar-li veus. Però sense la seguretat que arribi mai a sortir. És un projecte dur. Pura soledat. Pur 2019. Li faltaria també una sessió de fotos per a la contraportada: jo en B/N en una sala amb un piano de cua, preferiblement la 0P2. En tot cas, acabaré el projecte per pròpia pressió, però no sé què fer-ne.
*****
Dijous 7 també vaig acabar de retocar «A Flash in the Pan» del «Silesia», cançó que a la fi sona correcta. Dimarts 11 vaig variar la velocitat dels dos darrers temes del «Silesia», que és un disc «maco», potser necessitat d’un «single», però no l’hi he trobat, i prefereixo deixar-lo en mans dels seus mèrits, que no són pocs.. També, l’11 vaig mesclar les veus de dilluns 10 per a «Aeroport» i «Àrea 51», amb el que el «Feina 2.0» és a punt. Dimecres 11 tot el dia fent melodies i acabant tres àlbums de cop: «Irving Park in the Dark» i els dos volums del «1980».
Ja només falten dues cançons amb veu i hauré resolt quinze anys d’àlbums encallats. Em tenia molt tens. Necessitava treure’m aquesta pressió del damunt, ser lliure. Ara, a escriure.
*****
He aconseguit localitzar un mp3 de "Music in Eight Parts"de Philip Glass, interpretada pel Philip Glass Ensemble. Volia comprar-la, però només la venen a iTunes, i aquesta app m'ha donat tants problemes que he hagut de desistir. De tota manera, aquest cop m'agrada molt més el meu propi enregistrament de la peça: flueix molt millor, l'estructura queda molt més clara, sona més potent ... L'enregistrament del Philip Glass Ensemble recupera totes les decisions estranyes dels concerts de 1970 , però només aconsegueix enfosquir l'estructura, sonar arbitrària, i sonar inconnexa i avorrida. M'estranya, perquè durant gran part de la meva vida el Philip Glass Ensemble ha estat la meva formació de referència. Diria que comencen a estar molt vells. Mentrestant, em sembla que la meva gravació me l’hauré de guardar al calaix.
*****
El que queda de 2020 serà un llarg compàs d’espera econòmic, esperant que es materialitzin noves pensions i pugui pagar deutes. Quan ho hagi pagat tot, i a la major urgència, aniré a per la casa més barata de Terrassa, sempre amb assessorament legal per a que no m’enganyin amb la lletra petita. Pel mateix motiu, no faig servir apps de cites de moment: primer m’he de cobrir molt bé les espatlles, és la pitjor era per a intentar trobar parella perquè tothom busca les possessions d’un altre. En tot cas, pel que fa a la meva carrera, la idea que porto de cap és fer una petita edició en CD de cada nou disc, més una edició «nostàlgica» del «Corrupció».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada