Eighteen

El passat 15 d’agost vaig donar els darrers tocs al «Charleston», amb un últim retoc a la seva contraportada a primera hora del matí del 16. Amb això, tinc definitiu tot aquest treball, a no tocar mai més:

1. Lluís Paloma, 'Patinet' - Corrupció Automobilística A Liechtenstein (1994-2004)

2. Lluís Paloma, 'Patinet' - Feina 2.0 (2008-2010, regravat el 2020)

3. Lluís Paloma, 'Patinet' - Hymns (2012, parcialment regravat el 2019)

4. Lluís Paloma, 'Patinet' - Alt Bee's Rage (2014)

5. Lluís Paloma, 'Patinet' - 1964 (2010-2015)

6. Lluís Paloma, 'Patinet' - Biedroneczki estan en punts (2017)

7. Lluís Paloma, 'Patinet' - The Random Rain Intrigue (2018)

8. Lluís Paloma, 'Patinet' - Rainbow Harbingers in Teledysk (2018)

9. Lluís Paloma, 'Patinet' - Santuari (2005-2020)

10. Lluís Paloma, 'Patinet' - Els somnis del futur s'escriuran amb acer (2020)

11. Lluís Paloma, 'Patinet' - Chicago (2020)

12. Lluís Paloma, 'Patinet' - Silesia (2020)

13. Lluís Paloma, 'Patinet' - Boomsday! (2020, basat en el Requiem avortat de 2008-2018)

14. Lluís Paloma, 'Patinet' - Charleston Valentine Stone (2020)

15. Lluís Paloma, 'Patinet' - Estratègies al paradís (2020)

16. Lluís Paloma, 'Patinet' - Irving Park in the Dark (2020)

17. Lluís Paloma, 'Patinet' - 1980 Vol. I (2011-2020)

18. Lluís Paloma, 'Patinet' - 1980 Vol. II (2011-2020)

Als quals s’ha d’afegir:

2b. Tired Hippo & Lluís Paloma - petit complot (2010, remuntat el 2019)

I els Duncan Drawings I, II I III, discos de rareses de prou qualitat.

De la meva obra prèvia al «Corrupció» (els meus tres primers anys com a compositor, en cerca d’una direcció) en destaco:

«¡2000 mosquitos extraviados en la C.P.U!», cançó de clústers per a piano sol (1992-1993).

«Les cintes de 1992», fetes amb cintes de cassette i «found sounds» (tothom les odiarà, però a mi em van ensenyar que un rumb diferent per a mi era possible).

«Monochrome 1» (1990), la meva primera composició i, malgrat ser un simple «soundalike» de Philip Glass, l’única composició de la meva primera etapa «minimal» que trascendeix una mica el simple estatus de curiositat.

*****

El primer pla que se’m va acudir en haver acabat tota aquesta feinada va ser que les lletres no gravades es podien convertir en cicles de no-poesia publicables en llibres. Admeto que en mirar-me-les he quedat molt desanimat. Potser que em centri a acabar el llibre de contes. De totes maneres, ha estat divertit trobar algunes lletres sobre les meves fòbies personals. En fi, quedaran de repositori. Una altra idea és reescriure-les una per una sense el condicionant d’haver de tenir una duració determinada per a quadrar amb una cançó.

*****

Admeto estar molt desanimat amb el sector femení. Només sento a parlar de desgràcies, i les apps no en són sinó la seva versió premium. I m’he adonat que si un dia trobo casa em mereixo tenir uns anys de llibertat, d’entrar i sortir sense haver de donar explicacions a ningú, de fer el que vulgui a casa meva. En resum, ella ja hauria d’haver estat aquí. Han aconseguit desencantar-me. Valc massa pel tracte que m’han donat, i m’està omplint molt més el meu estudi que no pas el fum que se’m ven.

Sí, ok. «Jazz» quedarà inacabat. Com que a les versions definitives dels 18 àlbums no hi ha cap cançó d’amor, em podré donar el gust de tenir una obra sense cançons tontes. Serà la venjança perfecta.

*****

Bartomeu? Un desastre. El Barça no es mereix un destructor així.

*****

Les properes eleccions al Parlament, tothom a votar Puigdemont, i a fer neteja d’inútils.

I que ningú no voti a ERC, us ho demano per favor.