He pogut refer-me força bé de la petada de fa un mes. De fet, he
decidit que és el temps dels projectes. Semblaré un arquitecte. En
fi:
1)
Acabo de fer una sessió per a les bases del Feina 2.0 regravat. Els
Misticismes i Shea Stadium han quedat vistes per a sentència, i
també he fet miracles amb la base de Connecticut, antiga Estatut. Si
hi afegim que fa uns dies vaig gravar una nova base sintetitzada per
a Lliure, tenim un feina al que ja només li falta el tema veus. La
força de l’àlbum és tangible. Així és com ha de sonar.
2)
Amb això, el Feina 2.0 s’afegeix al Charleston, l’Irving, el
1980 i el Santuari com a àlbums només pendents de veus. Com m’ha
robat l’energia, l’escenari.
3)
Queden els pendents. Hi ha un àlbum de reserva compilat, el Good
Earthquakes, també només pendent de lletres i veu. I alguns temes
que podrien anar a un altre. Precisament, fa unes hores he decidit
gravar un àlbum instrumental poc ambiciós, però que em permetria
trencar un silenci de quasi dos anys. I em dec començar el 2020
enterrant tot el mal rotllo de 2019. A la vegada que potser la meva
salut m’exigeix deixar inacabat el Jazz: projecte interessant, però
no vull més mal rotllo.
I
4) Vull escriure un llibre sobre com es van gravar certs àlbums
famosos. A veure si puc.
I
ara, encetem una nova dècada. Foc nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada