Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dilluns, de setembre 09, 2019

Un agost pèssim

3a setmana d’agost: aquest era el meu estat mental:

«Suspendre el Parlament Britànic per a que no pugui interferir en un Brèxit dur. Em sembla que a la Gran Bretanya tindran bastanta feina amb en Boris. En fi, 31 d'octubre, Dia Britànic d'Assaltar Comerços i Trinxar Mobiliari Urbà amb passos fronterers col·lapsats i els antidisturbis passant-s'ho pipa. Un dia en què valdrà la pena encendre el televisor i entretenir-se tota la tarda amb les imatges. Esperem que tant Escòcia com Irlanda del Nord puguin arribar a fer les maletes.
Els Mossos perden competències al mar i es concedeixen a la Guàrdia Civil. Sobretot, no us ofegueu, que és pitjor!!!
L'estat espanyol deu una morterada a absolutament totes les comunitats autònomes. I no pot ni engegar l'IMSERSO. La Seguretat Social retalla per on pot, i les pensions perillen. Quan no puguin pagar ni policies ni exèrcit, aleshores actuem en la nostra línia pacífica de sempre, que l'estat espanyol és a les últimes.
Turquia defensa de destituir batlles kurds amb l’argument que Espanya deté polítics catalans. Aquest és l'exemple que Espanya dóna al món. Sense comentaris.
18 de setembre de 2018: Ex-ministre d'Economia i d'Indústria Carlos Solchaga (governs de Felipe González): els pensionistes "no tienen razón, no pagaron ni la mitad de lo que perciben". Aquesta és la gent que ens governa.
Només dir-vos que estic a la puta ruïna i que porto des de finals de juliol en un Dragon Khan emocional. Tants anys reconstruint-me per a acabar com quan tenia vint-i-cinc anys.»

*****

Primera setmana de setembre:

Admeto que he deixat de buscar parella per l'ambient que hi ha a tot arreu. Especialment a les apps. Fot por.

«Ens passa alguna cosa estranya com a societat. Jo mateix he abandonat la cerca sempre infructuosa de parella, perquè dos mesos en una app m'han mostrat quina mena de personal hi ha avui i com es comporta. Almenys ara sé que la meva soledat mai no ha estat realment culpa meva, i em veig amb cor de seguir sol. Però tot plegat és un desastre. Això sí, quan la política falla, la societat falla, i és increïble com els successius règims polítics aconsegueixen replicar-se a petita escala fins i tot en coses aparentment tan poc polítiques com els nuclis familiars: durant el franquisme cada família tenia en el pare el seu petit dictador, i ara que la política és materialista i hostil, la gent és materialista i hostil.»

*****

Después del Plácido Domingo viene el Maldito Lunes. Crec que el que ha fet aquest impresentable només es pot resumir així. I si a sobre el defensa l’Albert Boadella amb frases idèntiques a les que diria un bisbe espanyol, doncs ja és per plegar el ram.

*****

Els jutges espanyols felicitant-se pel judici-farsa. Ells han matat Espanya. Que ningú no ens tiri la culpa als catalans.
Espanya és això. Tant de bo peti aviat. Ningú no la trobarà a faltar.
Com trobo a faltar un temps en què la llibertat existís i les coses fossin senzilles.