Wild Money

Començo a formular-me un parell de preguntes: 1) tot el progressiu caos que s'està esdevenint al Parlament des del 21-D està destinat a carregar-se'l com a institució i com a actor polític? i 2) si sí, quins són els encarregats de dur-ho a terme? Ho dic perquè no deixa de cridar-me l'atenció que hi hagi tanta picabaralla allà dins per qüestions que només tenen sentit en una pantalla clarament autonòmica que al carrer i a Waterloo està clarament superada. I que a més aquesta picabaralla tingui paralitzada la pota que tothom coincideix a descriure com a crucial si volem posar en marxa la República. Sí, són preguntes potents, però crec que hi hem de trobar resposta donada la gravetat de tot plegat.

*****

Estic molt preocupat amb Pablo Casado. Aquest paio és capaç de dur-nos a una altra guerra civil només per la seva imbecil·litat. Només espero que puguem marxar d’Espanya abans que aquest psicòpata arribi a president del govern espanyol. Si no, és la fi.

I Pedro Sánchez es pensa que amb 85 diputats ho té fantàstic per a governar i acabar la legislatura. Ni tan sols no entén què s’hi juga amb Catalunya. És un problema polític del més alt nivell, i ell es pensa que el solucionarà amb un «diàleg» que no inclogui l’alliberament dels presos ni la convocatòria d’un referèndum pactat amb reconeixement internacional. En fi, de burros a Espanya n’hi ha un fotimer, ho sento.

Almenys Marta Pascal ja és fora de joc. Entenguem-nos, no li tinc cap animositat, i sempre la consideraré molt estètica. Però políticament ella ja no té sentit, estem en el camí cap a la República Catalana i ella era una resistència. Espero que un dia obrirà els ulls i veurà que el que milions de catalans estem intentant és bo, i és bo per a tothom al nostre país (57 diputats del 155 apart).

*****

Dijous vaig assistir a la presentació del llibre «Poema per a Jana», del meu amic Josep Maria Cortès i Vila. Un molt bon poeta de qui recomano la lectura. L’única pega amb la presentació és que es va fer al pati de la llibreria «La Temerària» i sense amplificació, pel que va costar de seguir. El propi personal de la llibreria no s’esperava tanta gent. Devíem haver estat trenta persones tot plegat, però per a un poemari d’un poeta molt bo però poc conegut aquesta xifra és moltíssim. Tot i que si a partir d’aquí va creixent, ja hi firmo.

*****

Dimarts a la nit vam assistir amb la meva mare, a l’església de Santa Maria a Mataró, a l’assaig general de la Missa de les Santes de mossèn Manuel Blanch, que aquest any fa 170 anys des que es va estrenar. Malgrat la reverberació excessiva, mai no l’he poguda escoltar amb tant detall, i la interpretació tan bona per part de tothom em fa pensar que aquestes hauran estat les millors Santes del que portem de segle.

*****

Ha estat una setmana una mica perduda creativament, però per sort acabo de comptabilitzar tretze lletres acabades (d’un total de vint) per al «1980». I el nivell general em satisfà. M’ho batallaré una mica més, i en pot sortir un molt bon àlbum. Falta que quan ho canti surti bé. No em refio de la meva veu. Gravar veus és per a mi una agonia. En fi, agost serà el mes de les veus.

*****

Equip? Per sort ja no he de patir per micròfons de gamma mitjana-baixa. Sí un micròfon Warm Audio WA87 o WA47 de gamma alta segons pugui. Previ? Un de bo de només dos canals. Penso en el Focusrite ISA Two, i si no, en alguna variant del Warm Audio WA273 (la WA273EQ seria genial, però pica una mica). En tot cas, he de descartar el previ JoeMeek TwinQ 2 per manca de disponibilitat per canals finançables (i el previ Art Voice, però per raons més tècniques). I penso també en els compressors Warm Audio WA76, clons del Universal Audio 1176 (en vull dos, doncs són mono). També tinc ullat el limitador a vàlvules Amtec 099, una versió simplificada del llegendari Fairchild 660, però fins i tot simplificat val 3600€, i en necessitaria dos (són mono), pel que molt factible no el veig. En tot cas, fer el pas a equip de nivell professional. Que algú vulgui gravar amb mi.

I la guitarra acústica de dotze cordes Yamaha LL1612ARE. La darrera guitarra que compraré.

Però per a concretar-ho he de saber primer on i com finançar-ho. I si surt oportunitat de finançar una casa, doncs el primer és el primer. Tot i que, amb les pèssimes recomanacions del Banc d’Espanya que tothom ha adoptat acríticament, ho tinc negríssim. Només espero que tot plegat caigui pel seu propi pes en veure que quasi no es venen pisos durant anys i anys...