Greenland

Aquesta mateixa matinada he tingut una de'aquelles il·luminacions intuitives quan m'he adonat que tenia: a) una compilació de cinc temes possiblement bons i quasi tots inacabats però "existents", que com a compilació es percebia incompleta; i 2) set temes que tenia atribuïts a l'"Estratègies" però que el duien quasi als vuitanta minuts sense afegir-li exactament res. Vaig decidir ajuntar els cinc temes amb els set, i... màgia! Quaranta-cinc minuts de durada i dotze temes, dels quals tots menys un tenen la base completa o quasi, tot i que de moment només un (MR Blues) té veu. I aprofitant una d'aquelles portades que vaig fer fa dos anys, l'he titulat "A Grècia". De moment, un projecte menor, però hi aniré pensant per a dur-lo on m'interessa. Feina pendent: 1) gravar la base d'una cançó amb el títol de treball de "Standard" i un cert aire a "Shaft"; 2) escriure quatre lletres que falten (i sí, entre aquestes hi ha l'antiga "Crucifixió", mereixedora d'un bon treball lletrístic que la dugui on es mereix).

Mentre, "Bongo" va ser començat la matinada del 24 d'abril, tot i que tinc dubtes de com enfocar-lo, doncs és perfectament possible fer les bases completament sintetitzades i amb midi, però tinc la sensació que he de treballar-hi d'una altra manera i que el "tot midi" comença a estar massa vist. No n'hi ha prou amb els ritmes llatins, que encara he d'implementar. Com es nota que porto un any en pilot automàtic! Almenys, "Bongo" el voldria fer cantat, encara que entri en "development hell".

I de moment tinc només el concepte d'una peça de directe en uns pocs moviments, per a dos pianos, a moure per un entorn, els conservatoris, on fins ara no hi he tingut acollida com a compositor.

Les altres carpetes amb idees resulten més decebedores. No tinc clar com gravar un àlbum basat en guitarres, a la vegada que només tinc una o dues idees prou potents com per a generar gravacions a l'alçada de la meva obra passada, així com de sonar prou bé en directe. Està clar que el procediment passarà necessàriament per gravar bé una base de guitarra per després "vestir-la" amb arranjaments de sintetitzador. I també hauria d'experimentar amb pedals per a aconseguir algun passatge diferent del que sempre faig. Sóc massa quadrat ara mateix. Per la seva banda, la ja vella carpeta de "Wendoline" té idees que podrien dur a algun lloc però que són molt frustrants perquè no tenen una direcció òbvia, i l'única decisió bona que vaig prendre va ser quan vaig decidir que els sobrants d'aquesta carpeta els torraria en un DVD de backup i després els borraria del disc dur. Menys informació. De manera que ara mateix em noto mancat de direcció, una mica com els R.E.M. d'"Around The Sun", encara que almenys tinc material inacabat ("1980", "Estratègies", "Santuari") prou bo com per parar-me el cop quan el pugui acabar, i sobretot sé que tot es redueix a un problema de nervis, desconcentració, agenda plena, i manca d'espai a l'habitació. Un cop tingui setmanes o mesos per a mi sol, tot començarà a fluir. Com sempre hauria de ser.

*****

En tot cas, fora de la de "MR Blues", porto més d'un any sense escriure cap lletra. Normal: reconec que no sé què més dir. És cert que podria intentar tirar de temes històrics com havia fet en els dos primers discos. Però em sap a poc, més que res perquè no m'obre cap nova direcció. De fet, al "1964" vaig obrir-me al "storytelling", la creació d'històries més o menys de ficció, així com al comentari autorreferencial ("Burned Been's Everybody" i "Yesterday Than Younger" defensen l'estudi com a lloc de creació i a la vegada ens parlen de com va ser fet el disc). I reconec que vull obrir-me encara més camps d'actuació i de significat. Però no és tan fàcil pensar, sobretot quan no tens concentració i a més la realitat no acompanya (quines ganes que s'acabi Espanya, i tampoc no ajuda que la meva mare comenci a ser gran i vagi a dependre cada cop més de mi, o que el tema casa pròpia sigui massa difícil de resoldre). En tot cas, reconec que em falta llegir. No només llibres de guitarres o de música, sinó autèntica literatura, sigui de ficció o poesia. Idees i propostes de fora, que em mantinguin despert i m'impulsin a treballar. Que em refresquin.

Perquè de moment la novel·la i els contes estan aturadíssims. Obro un arxiu amb una sinopsi i l'he de tancar inmediatament perquè noto que no estic fresc i que no aconseguiré escriure res. El que dic: no és per manca d'idees, sinó perquè em noto tens i cansat.

*****

En tot cas, està clar que els propers discos a treure han de ser cantats. Tant l'"Estratègies" (el disc que vull que cantin els meus amics quan em pugui organitzar per gravar-los) com el "Santuari" i el "Disfunctional" compten amb lletres ja escrites, que sempre puc repassar per a assegurar-me que seran rellevants quan es gravin i posin a internet. El "1980", en canvi, només compta amb una llista de títols, llista que és definitiva i que em podria servir d'inspiració. Però serien vint lletres de cop, i ara mateix m'imposa. Que frustrant és sentir-se lligat de mans.

*****

Ser governat per Mariano Rajoy és una experiència horrible, però em fa encara més por Albert Rivera. I els pronòstics diuen que ell serà el següent a fer-nos la guitza. Què hem fet els catalans per a tenir tant d'infortuni?

I sense la República Catalana el tema immobiliari no té solució. També aquí, que frustrant és sentir-se lligat de mans.