Que
content que estic de perdre Mariano Rajoy de vista! En unes hores
podrem oblidar-lo per sempre. El problema és que d'aquí a uns anys
encara apareixerà en algun dels nostres malsons. Ara de debò: els
anys 2011 a 2018 han estat un patiment permanent. Estic sentint un
alliberament com feia catorze anys que no en sentia. No vull
dir que no segueixin els temps durs. Sánchez no m'inspira cap
confiança i a l'esdevenidor hi ha pur terror en forma de C's. Però
veure caure el PP és com passar del blanc i negre al Technicolor.
Això sí, tinguem clar que hem de tocar el 2. Com sigui. De moment
el primer pas és alliberar els presos i preses polítiques.
*****
Ja ha començat la guerra per a
deixar-me lliures tantes setmanes de juliol i agost com em sigui
possible. Tot juny serà un continu d'apagar focs i enviar missives.
Vull dir, arriba l'estiu i la gent, enlloc de pensar en les vacances
i en anar a la platja tots els dies possibles, només pensen a
allargar el curs amb tota mena d'activitats. Quin estrés. Descanseu,
home!
*****
Mentre, el projecte
«Bongo» està aturat. Tinc quatre bases fetes, però no estic segur
que arribin a uns mínims de qualitat. En tinc els mp3 «a consultes»
d’unes quantes persones, i llavors veuré si val la pena continuar
o no. Tinc massa por d’estar actuant mecànicament. «Going through
the motions.»
*****
La meva
miniactuació del Dia de l'Orgull Boig no m'ha omplert. Vaig haver-la
de fer sol, només amb una elèctrica (i no la més encertada), i
només dues cançons, les acostumades "Boston" i "Shelby".
No dic que ho fés malament... però darrera meu van tocar els Sin
Notícias De Alícia, una banda canyera i professional, i jo em vaig
sentir un cuc. No ho dic com a demèrit d'ells, de fet ho van fer
molt bé i reconec que van fer un fan. És només que ells van
aconseguir el que jo hagués volgut i no vaig poder, i ara tinc una
certa sensació de fracàs. Però no podia fer passar hores i hores
als Visitants al centre de Barcelona només per a tocar deu minuts.
Només la moguda de transportar amplis fins la Plaça del Rei ja
tirava enrere.
*****
Són dies
d'ordenar els meus pensaments, sempre de nit. Tinc ja apuntades totes
les idees de què puc necessitar de cara al febrer de 2019. Amb això
no vull dir que les tiri endavant: tocar refer-me, i també mirar com
reuneixo certa quantitat per a donar l'entrada pel pis més barat
que trobi. El problema és la incertesa que envolta el preparar-me
per a una hipoteca que em poden denegar per enèssim cop. I llavors
tindré la sensació de ser un estúpid. Però la tindré essent
conscient que no sóc jo el causant del problema. Quines ganes que
algú posi ordre en aquest caos. I que les pensions donin per viure.
*****
I have a
cream.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada