Chwila ciszy

Durant el viatge al Pays d'Orthe vaig llegir-me el "Domini màgic" de Joan Vinyoli. Un molt bon llibre amb gran poesia, si bé no gaire optimista. Hi ha molt d'inquietud per la mort, i un no acaba de veure elements que puguin equil·librar els continguts. Però ningú no ha dit que calgui equil·librar-los...

Això sí, tant que volia llegir aquest estiu i res. No estic relaxat. No he fet res i no ha servit de res.

*****

"Star Wars" de Wilco ja és a casa, i és una festa.

*****

Política? A veure, content que hi hagi una llista-acord entre Mas i Junqueras, i que hi hagi independents. El que ja no m'agrada tant és que absolutament tots els independents siguin mediàtics. Ja he parlat altres vegades de com un esdevé mediàtic o no, pel que no cal repetir-me. Però la llista ja neix amb una contradicció essencial: se suposa que és la llista de fundació de la República Catalana, però simultàniament n'estableix una aristocràcia de mediàtics. I evidentment jo ni vull ni puc votar als de sempre, per pura coherència. Així que, cupaires, us heu guanyat un vot.

Almenys demà vaig a la Via Lliure. Espero de veritat que sigui l'última, són esdeveniments esgotadors i l'últim que necessito ara mateix és tornar a cansar-me.

*****

Fa unes setmanes vaig fer una compra que encara no he pogut provar: un multiefectes BOSS ME-25. En realitat volia un BOSS ME-80, però el vaig encarregar al Farràs pel tema de pagar fraccionat i: a) el Josep Mª no ho va entendre bé i al cap d'una setmana ho vaig haver de reencarregar; i b) l'aparell va fer parada i fonda a l'Art Guinardó a BCN... on ningú no el va marcar com a reservat i l'endemà un dependent que tornava de vacances el va vendre. I ho vaig deixar estar, anant llavors a mirar al Red Musik amb pocs diners i per un casual tenien el ME-25, que just em podia permetre. Trist que no l'hagi pogut provar, no he tingut molta tranquil·litat que diguem.

Aquest estiu he tocat molt la Älvian "SG" "Victòria" a través del Frontman. No em pensava, pel poc que l'havia tocada abans, que pogués sonar tan bé. De fet, sona com la "Schönbrun". El màstil és tosc, però fora d'això ja no em cal una Gibson.

En canvi, m'he endut una sorpresa estranya: vaig descobrir per casualitat que hi havia un error en el circuit de la Dot "Crashbird" i que per això sonava tan brillant i poc característica. I l'error és que havia fet muntar unes pastilles tipus LP del 59 en un circuit dissenyat i calibrat per a unes pastilles Epiphone de resposta molt diferent. Em suposava: "hi deu haver condensadors a mansalva per a fer sonar unes pastilles de la Senyoreta Pepis com si fossin unes DiMarzios, i clar, poses unes pastilles com Marx mana i de sobte tens més aguts que Urgències i amb un so estrany i sense massa caràcter." I la vaig portar a a Cal Farràs per a corregir-ho. Doncs han calgut dos condensadors: un per a treure aguts i un altre per a corregir l'acció del primer. Sona una mica més equil·librat, tot i que sempre sonarà peculiar.

Amb el que ara tinc 12 guitarres a l'habitació, 3 acústiques i 9 elèctriques, a saber:

-Squier VM Telecaster: Nashville

-Epiphone Dot Studio: Crashbird

-Epiphone Riviera: Mythbusters

-Älvian "SG": Victòria

-Epiphone Wildkat: Nothammer

-Fender CIJ Stratocaster XII: Califòrnia

-Fender American Series Stratocaster: Antàrtica

-Rickenbacker 330/12: Glendor

-Gibson Les Paul Studio: Schönbrun

-----

-Acústica XP: White Star

-Acústica Storm: Illinois

-Fender Villager XII: Windfall

Apart tinc els dos baixos i la mandolina, de moment una part discreta de l'ensamblatge... però el baix Storm és a fer-li cirugia pastillera, ja comentarem. Igualment no volia posar-me a comprar un baix bo, vull refer-me. Ja serà un any prou complicat.

*****

Fa unes setmanes un contacte de Fcbk va penjar aquest "meme":

I a això vaig respondre:

"I agree. Today I have to fight and be permanently aware to locate good music -going to local concerts, surfing the web-, because what people suffer through radio, TV and the opening page of Spotify is simply unbearable, and record labels are so sure about their criteria -or lack of- that this time the next Nirvana will not have an opportunity. It's so sad..."

*****

Estic força "overworked", pel que toca prendre decisions. Dimarts vaig estar a punt de començar a preparar la meva sortida de Visitants, però realment m'hi volen, i sí, crec que hagués fet una tonteria, però tot just una hora abans estava fatal. Pel que el que segueix s'ha de prendre com un intent seriós de reduir l'estress.

I la decisió és: tinc una espasa de Damocles a damunt en forma de quatre àlbums que fins ara havien de ser cantats per mi. Aquests àlbums són el "1964", el "1980", l'"Estratègies al Paradís" i el "Santuari". Doncs la decisió és: el "1964" ja té les veus en marxa des de com a mínim les sessions d'aquest juliol passat, pel que pot merèixer un esforç extra. L'"Estratègies" necessita veu, però no necessàriament la meva, i penso en un de dos: o el Marc Campins, que és qui les cantaria amb Visitants, o el Jordi Ibañez, que pot fer una bona feina amb rapidesa i seguretat. El "1980" només tindria veu a unes poques cançons clau, també la veu d'un altre. I el "Santuari" serà completament instrumental. I des d'aleshores tot el meu output seria instrumental, a excepció del que escrigués o adaptés per a Visitants, on el Marc Campins farà una bona feina. Tireu-li la culpa al Conservatori i el seu caos, el cas és que he arribat a odiar cantar, i per a mi resultarà molt menys estressant acabar de cantar un sol àlbum que tenir-ne un total de quatre en llista d'espera. És que comptava acabar el "1964" aquest estiu i tinc tanta síndrome "tic-tac" al damunt que no he pogut fer més que deixar passar el temps, i no ha servit de res. Odio cantar. Ho odio.