The Housatonic At Stockbridge.

Avui intentaré una autoentrevista, però diferent. Res de confessions profundes a can psicoanalista. Res d'anàlisis megadenses de la meva obra recent. No, avui parlaré de com gravo i produeixo. Ja quan estava fent el "Corrupció" m'importava moltíssim que els meus resultats es poguessin reproduir per part de qualsevol. Bé, doncs a això anem.

Començo llistant les variacions que s'han produït al meu estudi aquests passats deu anys:

Equipament Unitat Mòbil, abril de 2014:

· Micròfon de condensador ADK A-51 s Type IV.

· Rack d'efectes Zoom RFX-2000.

· Auriculars (últim model emprat, Audio Technica ATH-M20).+

· PC clònic amb xip i5 de 2011 i amb targes de so M-Audio.+

· Mòdul sintetitzador Korg 05R/W.

· Sintetitzador Casio CTK-611.

· Sintetitzador Yamaha mm6.+

· Sintetitzador Casio WK-7500.+

· Mòdul sintetitzador Casio GZ-50M.+

· Taula de mescles Behringer Xenyx X1832USB.+

· Behringer Ultrapatch (patch bay de rack).+

· Behringer Miniamp (ampli d'auriculars).+

· Distribuidor MIDI USB.+

· Guitarres elèctriques (a destacar):

     -Fender Stratocaster XII Crafted In Japan ("Califòrnia").+

     -Fender Stratocaster American Series ("Antàrtica").+

     -Rickenbacker 330/12 Jetglo ("Glendor").+

     -Gibson Les Paul Studio (Schönbrun).+

· Pedals d'efecte diversos i DI box.+

· Peus de micro diversos i faristol.

Equips que són encara part de l'estudi però que uso poc o gens:

· Micròfon de condensador Behringer B-1.

· Sintetitzador Yamaha DX-7.

· Guitarra acústica de 12 cordes Samick LW-015G-12..

· Guitarra elèctrica-midi Casio MG-510 de tres pastilles.

· Previ Behringer T-1953 (híbrid vàlvula tríode/transistors).

· Compressor/Porta Alesis 3630 analògic.

· Behringer Virtualizer Pro.

Equips que encara tinc però que ja no estan integrats a l'estudi:

· 2 altaveus Dalton D-3500.

· Amplificador (últim model emprat, Marantz PM-68).

· Multipista portàtil Fostex FD-8 (8 pistes a disc dur).

· Mescladora Pro.2 M02.

· Midi Thru Box Audio Spectrum MD 80.

· Sintetitzador Casio CTK-601.

· Guitarra elèctrica Encore de tres pastilles (model sense especificar).

· Baix elèctric Storm de dues pastilles.

· Sitar amb dues carbasses de ressonància.

· Flauta de bec Moeck contralt.

· Glockenspiel.

Baixes (totes elles per avaria):

 

· Gravador CD àudio Philips CDR 560.

· Lector de CD amb sortida digital òptica.

· 2 altaveus artesanals símil-Tannoy de 1953.

· Reverb Roland DEP-5.

· Rack d'efectes Alto AVerb.

I ara anem a les preguntes :)

Bona nit! Avui al programa "El fader presumit" de Muntanyeta Mix Ràdio us presentem a l'inefable Lluís Paloma, "Patinet". De què ens parlaràs?

D'un estudi domèstic vulgaris: l'Unitat Mòbil. I de quins passos faig quan gravo un tema qualsevol. No és particularment complicat, però veig que a algú li ho sembla, i penso que pot anar bé comentar-ho per a desfer mites i animar a tot el personal a posar-se creatius.

I per on comencem, doncs?

Per la idea, per la composició. A l'hora de compondre sóc tan intuitiu com qualsevol. Deia John Lennon que escriure una cançó era "compondre trossets que després ajuntaves". I de fet una cançó pot consistir en un simple canvi d'acord repetit o en un sol acord sobre el que "passen coses". El que compta no és la successió d'events sinó la simultaneitat, la densitat informativa. Hi ha compositors (LaMonte Young és el cas més paradigmàtic) que són capaços de definir simples jocs de freqüències o cèl·lules molt curtes i sotmetre-les a una anàlisi tan potent que aquesta, per si sola, manté l'interès de l'oient per llargs períodes de temps, fins i tot hores. És el que ells mateixos denominen "el potencial de l'avorriment", fixar-se en tots els fenòmens que arriben a ocórrer en un paisatge sonor aparentment estàtic.

I on anem a raure amb això?

Les conclusions a les que arriben ens estan essent molt útils als músics de pop-rock, sobretot perquè estem aprenent com donar molta potència al nostre so. Val a dir que la maquinària disponible avui en dia és tan bona que hom pot produir un disc perfectament professional a casa seva, i això és un al·licient més a l'hora d'experimentar a voluntat. Com vaig escriure fa deu anys, "hom pot pensar un so, treballar-lo i aconseguir-lo". L'únic fre que hi ha és que els coneixement més bàsics de física del so que permeten arribar al cim continuen essent patrimoni de IV enginyers de gravació megaprofessionals, i als pobres songwriters ningú no els explica cap noció posterior al segle XVIII, amb el que molta gent amb idees i potencial no el poden desenvolupar perquè van venudíssims.

En fi, tornem a la idea...

L'important és com es treballa, com fas densa aquesta idea, com mantens l'atenció de l'oient. I per a això cal informació nova continuament, i que ja d'entrada allò tingui més capes que una ceba amb complexe de Llanero Solitario. Que l'oient s'hi pugui perdre durant hores.

I llavors què fas amb aquesta idea?

Diguem que tinc una mena de fórmula. El primer de tot: obrir l'editor de partitures i crear una partitura sencera de la peça, o almenys de la seva base: tot el que vagi sintetitzat. Això porta entre una i dues hores de feina. I un cop has acabat, ho exportes a MIDI file (millor de tipus 1). I obres aquest MIDI file amb el programa seqüenciador (també conegut com a DAW, Digital Audio Workstation). També pots crear aquest MIDI directament amb la DAW i un teclat controlador: és més espontani i pots filar força prim, encara que una eventual partitura sortirà molt més "bruta" (quantitzar amb cura pot ajudar).

I llavors què fas amb l'Audio Patation aquesta?

Un cop obert aquest MIDI file (i, primer, els sintes que vagin per connexió USB), procedeixo a fer una operació mecànica on el MIDI ja fet em permet no tocar res i centrar-me en la gravació en si mateixa: disparar les instruccions de cada pista MIDI cap a un determinat sintetitzador i regravar-ne el resultat via audio.

Però... no era que es podia fer la mescla directament comandant-ho tot via midi, sense malgastar pistes d'audio?

Als estudis d'alt nivell tipus Abbey Road o Criteria Studios es fa així. Allà tenen una maquinària prou potent com per a treure-ho tot per un munt de sortides i donar diferents efectes a tot de manera individualitzada. Però ara no parlem d'un estudi així, sinó dels IV trastos d'un patata barata. I tinc una sèrie de condicionants. Un és que alguns dels meus efectes favorits (en especial la reverb 01 del Zoom RFX-2000, clau en el meu so) els tinc en rack, no dins de l'ordinador, i els he de gravar junt amb l'instrument durant la gravació de cada pista. Un altre és que alguns dels sons del mòdul Korg 05R/W només es poden fer sonar per si sols, i igualment no és l'aparell ideal per a fer-hi sonar múltiples parts a la vegada, de manera que l'he de gravar instrument per instrument. L'últim és que tinc un cert arsenal de sintetitzadors, però molt limitats pel que fa a maniobrabilitat, pel que gravar-ho tot a la vegada no donarà els millors resultats.

Llavors... eing... què fas?

Molt simple: gravar un instrument per pista, disparat via MIDI i donant-li els efectes que li vulgui donar des de rack, passant-ho tot per taula i d'allà cap a la tarja de so i la DAW. I un cop gravat tot, ho mesclo i ho comprimeixo i normalitzo. Durant el procés, penso: Aquí aniria millor gravar el mateix amb un altre instrument i entrar en mescla les dues pistes, aquí caldria més reverb, el baix ha d'anar sec i ser "tic-tac", aquestes dues pistes MIDI haurien de ser gravades juntes per l'efecte, vull gravar el bombo amb molta EQ de greus... Aquesta mena de coses.

Mare meva.

Clar, són gravacions carregades de doblatges i banyades en reverb per un tub. Hi ha hagut canvis subtils durant els anys: al "Corru" ho tocava tot a temps real, manualment, i gravava per seccions, editant-ho tot junt al final (per això vaig trigar tant a fer-lo: només els "Rellotges" van ser disparats via MIDI, el que em va salvar aquella peça), i fins i tot "Automatic Day" va ser gravada en audio al Fostex FD8, amb només dues pistes disparades via MIDI i la resta afegit manualment. Ara que ho gravo tot amb ordinador, la meva eficiència ha augmentat.

Sona a guirigall, la veritat. Hi ha algun concepte o una cosa que s'hi assembli?

Home, doncs no em privo de fer algunes coses de l'antiga escola. Fa 50 anys (i escolto molts discos d'aquella època) els conceptes eren treballar amb arranjaments i explotar a fons les cambres d'eco, la EQ i els efectes de cinta per a aconseguir que els instruments de sempre sonessin de maneres noves i inesperades. Avui en dia tot és més fàcil, però s'aprèn molt de treballar així. Solc incloure molts doblatges tímbrics en els meus arranjaments, molts sons diferents fent la mateixa part, i amb la reverb del Zoom a tant volum que és un instrument més (proveu també a gravar-la sense so directe). També sóc molt aficionat als delays (he escoltat a Terry Riley, sabeu?), sempre a ritme amb la música, tant curts com llargs, i quasi sempre amb un cert nivell de realimentació interna. I m'agraden molt les cintes a l'inrevés, que empro amb freqüència. Un efecte que no empro tant en disc però que voldria fer servir més és el de variació de velocitat (al "Santuari" n'hi haurà alguns exemples estelars). I vull experimentar amb la compressió analògica, de moment és un possible recurs a les properes sessions vocals per l'"Estratègies" i pel "1980".

I recursos que empris poc? Què és allò que tens cruelment abandonat?

Hauria de fer servir més flangers, n'hi ha algun exemple a la meva obra però sempre detallets. No acabo de veure com emprar efectes de chorus. Tinc també una bona col·lecció d'instruments VST virtuals però només n'empro un parell, entre ells un Farfisa Mini Compact (recordeu que el Philip Glass els feia servir de veritat fa 40 anys), i aniria bé que explorés els sintes analògics tipus VCS3 que he reunit, molts d'ells de franc i legals. I, tot i que vaig treure tot de sons divertits de CDs d'efectes i de gravacions ambientals pel "Feina 2.0", quasi mai no he fet servir samplers, una cosa que certament ara podria començar a suplir amb l'ordinador (els anteriors que vaig tenir no eren prou potents).

Tot plegat on condueix? Al circuit de Montmeló?

Estic fascinat pel Mur de So de Phil Spector, i he trobat com replicar-lo amb el que tinc. Els elements clau són la reverb (tot, fins i tot la bateria, i de manera exagerada; però no el baix elèctric), acumular instruments en moltes parts diferents, i donar-li EQ de greus molt exagerada a la pista de bateria. No sé com sonaria en un cotxe, però a l'estudi, escoltat amb auriculars de gran qualitat, sona imponent. Suposo que no seria mala idea tenir altaveus 2.1 a la Unitat Mòbil, però reconec que no sé on els posaria.

...???

Quan feia el "Corrupció", estava intentant fer "Pet Sounds" i "SMiLE" a la vegada: gravar la música de manera fragmentada i unir-la amb editatges i crossfades. Des d'aleshores m'he acostumat a fer les cançons com un sol ens, cosa que em permet ser més eficient. Però d'aquí vé la meva afició a fer servir prioritàriament els sons "acústics" dels meus sintes: són la meva "Wrecking Crew", que jo comando com vull amb total precisió, i a més em surten molt més barats que una sola sessió amb músics professionals a un estudi d'alt nivell.

"Pet Sounds"? D'aquí tanta barreja de timbres?

Cert. Tot i que crec que amb el temps ho he arribat a dur a un terreny propi. M'agrada pensar que estic fent coses que els meus mestres podrien intentar junts, però que cap d'ells no podria aconseguir per separat. A més, tinc un coneixement profund de les possibilitats de l'estudi que potser només té Phil Spector d'entre tots ells. I conec en profunditat el meu propi estudi, que és el més important.

Com graves les veus? Hi ha algun dia que no estiguis afònic?

Les gravo amb l'ADK a-51, un micro de condensador xinès força bo que tinc des del Nadal de 2001. Hi empro un filtre antipop, això no és gens nou però el cert és que em resulta prou útil. Com he dit, vull provar de processar el senyal amb el meu compressor analògic Alesis 3630 (un aparell que ha rebut força crítiques per part dels esnobs dels grans estudis però que estimo perquè és el meu; per cert, sempre lamentaré no haver estat a temps de comprar en el seu moment una EQ de rack Behringer T1951 per a poder masteritzar en analògic, i un excitador T1954 també m'hagués anat bé -aviso, tinc el previ T1953 i les vàlvules estan per decorar-). La meva taula té compressors, però no són prou bons. I sí que hi ha dies que no estic afònic (exactament aquells en què no puc gravar).

I les guitarres?

Les acústiques les gravo amb l'ADK. Si he de gravar-les en estéreo (cosa que faig poc), l'altre micro que empro és un Behringer B-1 que tinc pululant per l'habitació, i llavors els disposo amb els diafragmes molt pròxims, a 90º, un apuntant al forat de la guitarra i l'altre apuntant al diapasó. Prefereixo gravar des de 40 cm. enlloc de 20, penso que em dóna un timbre més realista sense capturar en excés l'acústica de l'habitació. Les elèctriques... diguem que les Stratos es poden connectar directament a taula i no perden, però amb la LP i la Rick tinc sort de tenir una DI box passiva que penso emprar aviat per gravar els solos del "1964", perquè sinó es perden molts aguts, un tema d'impedàncies. Per cert, és molt més important gravar amb bons instruments (i preferiblement amb instrumentistes capacitats) que obsessionar-se amb la puresa del senyal: avui en dia, fins i tot la taula més bàsica del mercat treu un so decent. Pel "petit complot" vam gravar més de la meitat de les acústiques amb la Martin del Ferran Baucells i en gravació va sonar molt bé, guitarra i guitarrista. Jo no tinc tan bones acústiques, però pel cantó elèctric estic ben cobert.

Et fallen les bateries.

Tens raó, ara vaig a carregar-me a l'endoll més proper.

Volem dir l'instrument. Buf.

Per a les meves gravacions personals empro kits de bateria comandats amb MIDI. La bateria de la demo de Visitants va ser gravada amb bateria real al local del grup, però va ser car de fer i només sona decent després de molt treball de mescla per part del Toni Noise. El problema és que jo mateix només he gravat dues bateries a la meva vida i no controlo prou bé el tema de fases, pel que vam haver de confiar la feina a un tercer que, en veritat, va mirar de fer-ho el millor possible amb les eines disponibles. Jo reconec que vull intentar fer-me amb un "tauler de pads" Yamaha dd65 per a poder gravar a bateristes via MIDI i així poder fer produccions senceres de grups a la Unitat Mòbil, sense problemes de soroll pels veïns i amb la simplicitat del "tot per línia" i de l'"escull el kit que més t'agradi". De fet, al "1980" he experimentat amb gravar tres vegades el mateix MIDI de bateria amb tres kits de tres sintes diferents i no ha sortit malament del tot (alerta, però: dins de cada sinte tots els kits comparteixen un percentatge dels sons, pel que és possible tenir problemes de fase en el moment de mesclar el resultat).

Com "reparteixes la feina" a cada sinte?

El nou Casio WK-7500 l'empro en la seva capacitat d'orgue elèctric replicat, més alguna mostra aquí i allà. El mòdul Korg aporta calidesa i sons compostos, amb molt bons greus. El Yamaha mm6 conté la major part de mostres que empro, tot i que no recomano fer-hi tota la feina. El Casio CTK-611 l'empro per uns pocs sons concrets i pels ritmes incorporats, que en alguns casos em resulten molt útils. Ara mateix el que menys empro és el DX7 (s'està fent vell, ara mateix té una avaria potent amb el volum) i el mòdul Casio GZ-50M, que fins ara no he sabut emprar bé per un tema de no gravar bé MIDI amb el Cubase AI4 que tinc a l'ordinador (i que no tinc diners per actualitzar).

Estàs segur que no empres acords... diguem-ne complicats?

Segur. Tot el que faig és factible amb un segon curs d'Harmonia. Tampoc no penso gaire en què toco, mentre soni bé. Són els acords de sempre, en els graus de sempre. No costa gens sonar com jo. Com a molt puc fer servir algun mode de tant en tant. Potser sí que faig servir moltes notes pedals, però és l'únic. Ni tan sols no faig servir gaire inversions. I reconec que no m'entenc gaire bé amb l'atonalitat ni amb els que la practiquen. To de mi major? Casualitat, tot i que va bé amb les guitarres.

I ja per acabar (uf, ja era hora! -Ed.), quins discos escoltes darrerament que et marquin una nova direcció a l'estudi, coses que no hagis intentat?

M'he portat bé i he escoltat coses, com a mínim, del canvi de mil·leni. I t'asseguro estar impactat amb tres discos en particular: "Kid A" de Radiohead, "The Soft Bulletin" de The Flaming Lips, i "Yankee Hotel Foxtrot" de Wilco. Tots tres fan servir l'estudi al límit, trobant tot de noves textures i definint noves àrees d'exploració. El que vull dir és que fins i tot discos antics com l'"Ummagumma" de Pink Floyd contenen textures que ningú de cap conservatori no pot entendre, el que és bo. Fins i tot escoltar "The Desert Music" de Steve Reich el 1993, o els Psalms de Charles Ives el 2010, era molt impactant, i són discos de clàssica. M'adono que vull formar part de tot això, arribar a ser innovador algun dia, entrar en un procés de revolució perpètua, deixar d'emetre els mateixos missatges que els meus antics companys al Conservatori. Ha arribat el moment de deixar entrar aire fresc i despedir-se del segle XVIII.

I amb això tornem la connexió als estudis de Muntanyeta Mix Ràdio. Una mica de reggaeton, plís!