.jpg)
Reconec que la meva capacitat d'anàlisi és
limitada, i que depenc d'altra gent per a donar un mínim de
coherència a les difuses notícies que m'arriben per mitjà del
mateix ordinador amb el que estic escrivint aquestes línies. Però
no puc evitar una certa trepidació en veure què està passant. I, a
més, adonar-me que tot això prové de cert dia de setembre de 2009
a Arenys de Munt, i que és un procés en el que hi he tingut almenys
una certa implicació. De fet, els resultats de les europees del
passat 25 de maig
ho han capgirat (quasi) tot. C's ha
traslladat la seu a Madrid, veient que aquí se li ha passat l'arròs.
Ha dimitit el Rubalcaba. Ha abdicat el
Borbó, agafant a
l'aparell de l'estat amb el pas creuat.
Felipe (quin
número exactament?) començarà
el seu regnat de la pitjor manera possible, i alguns ja l'anomenen El
Breu perquè d'un referèndum vinculant sobre monarquia o república
no se n'escapa. I el Duran està atrapat en el seu joc de mentides,
comprovant com no el vol ningú. I el Navarro ha
dimitit, després de carregar-se tot un PSC
(de fet, ell serà d'ara en endavant l'exemple de manual de com no
dirigir un partit polític). I Podemos
comença amb força (malgrat que ha de resoldre contradiccions com la
que hi ha hagut amb el Jiménez Villarejo). L'incògnita és: fins a
quan aguantarà el PP? El de Mariano Rajoy és el pitjor govern des
del franquisme, una colla d'insensibles que no saben legislar sense
fer mal a milers o fins i tot milions de persones d'a peu. L'únic de
bo de tot plegat és que cada cop més gent li està veient les
orelles al llop. Per això els del PP estan fent coses tan aberrants
al País Valencià i a les Illes, saben que se'ls acaba el temps. Ja
fa temps que ho dic, ho tenim a tocar, però els darrers instants
dins l'estat espanyol seran agònics. Resistim, duem-ho tot
pacíficament (un joc al que ells no saben com respondre), i el futur
serà nostre.
*****
Un breu apunt per a dir que estem preparant
l'autoedició en CD de la demo de
Visitants «Automatic
Day», i que el
proper 27 de juny
a les 22 h. farem
un concert al
Frankfurt Cremat.
Un altre concert que està confirmat a
falta de tancar l'horari (seria al vespre) serà el del
12 de juliol a
la plaça
1 de Maig (barri
de Sant Pere Nord). Seguirem informant.
*****
Dos concerts a
comentar van ser el del renascut Cabaret Misèria
el passat 25 de maig a la Nova Jazz Cava
(absolutament increïble, i el nou bateria carrega d'energia la
proposta; els teloners, Jo Jet i Maria Ribot, no em van convèncer
tant) i el d'en
Dani Pino
(sota el nom artístic de Notienefans) el
31 de maig a Ultra-Local Records (Poblenou, BCN; estem
parlant d'un dels millors guitarristes del Principat, i que a més té
una sensibilitat artística única: armat només amb una acústica
Tanglewood, la seva veu i un looper, creava autèntiques polifonies
contrapuntístiques on tots els altres ens aconformaríem amb tocar
una rítmica, és un autèntic original, aprofitem-lo).
*****
Àlbums meus?
Desorientació.
En realitat és un problema d'agenda plena
com feia temps que no tenia. No tan plena com fa cinc anys, però
tinc molt backlog perquè, per tema medicació, aquest curs he dormit
moltes més hores al dia de les normals, i clar, hi ha coses que tinc
pendents des del gener que encara no les he pogudes fer. Juliol,
vine!
Clar, estic en la situació, certament ridícula,
de tenir quatre àlbums molt propers a completar-se i estar
exactament al mateix lloc des de fa mesos. Estic nerviós.
1980, igual. 1964, també igual. Hi ha la
intenció, respecte del Santuari, de revisar aquelles velles lletres
del «Partisà!», respectant-ne algunes, retocant algunes altres, i
escrivint-ne unes poques de noves on les originals han «caducat» o
són un desastre. Reconec que, malgrat que tinc
una llista tancada de temes i títols per a noves lletres, no em veig
amb cor d'escriure-les, almenys per a aquest projecte. Prefereixo
donar-me temps i aire per respirar. Les revisions estan començades,
però no les acabaré fins al juliol, ja lliure.
I, finalment, l'Estratègies. Mentre la meva mare
vagi de vacances i jo no ho pugui aprofitar per haver-me de passar el
dia fora no farem res. Només falten
les veus i no les puc gravar.
Bé, només falta això i falta molt més a la
vegada. D'aquí l'inseguretat que mencionava més amunt: «li falta
alguna cosa». Només pel fet d'haver aconseguit convertir els
desastres del «Busco Feina/Accident!» de 2006 en gravacions
escoltables ja haurà valgut la pena, però això no el converteix
automàticament en un bon disc. Sobretot comparant-lo amb els altres
tres discos del lot. Tinc clar que he de gravar-ne les veus el més
aviat possible... i llavors passar el projecte sencer, en format mp3,
a unes poques persones de confiança per a que em diguin, des de
fora, què val la pena publicar i què no. Tinc 58 minuts de bases,
amb què se'n puguin salvar 40 en tinc prou. Però si les
crítiques són majorment negatives no descarto guardar el projecte
un temps més al calaix. Tampoc no aparco la idea d'afegir efectes de
so «á la
Feina 2.0» o alguna transició instrumental a certs punts del disc
si això no es fot d'hòsties amb el que hi ha ja gravat. En tot cas,
admeto que estic escoltant coses tan increïbles en CDs anglosaxons i
al meu voltant que em fa cosa no estar a l'alçada. I no m'aniria
malament renovar-me.
En tot cas, un projecte que sí que podria quedar
molt bé seria el d'un disc completament instrumental, el gruix del
qual consistiria en una mena de «concerto grosso» basat en les
idees que fa un any jo volia treballar amb orquestra real i no va
poder ser (deixem-los amb els seus Mozarts i els seus Beethovens, ni
saben ni volen fer res més). La resta, temes antics però valuosos
que per una raó o altra (tècnica, en algun cas) no han arribat a
sortir o, en el cas de l'única ja (re)gravada (Raining In Pollito),
només ho havien fet en forma de versió primerenca en un video
cutre. Si a l'estiu torno a poder passar les matinades despert i amb
hores lliures per a gravar, un àlbum instrumental així no es
quedaria anys encallat en cerca de temps per a escriure lletres i
gravar veus (el que més em costa ara). No té títol, de moment, i
no em donaré pressa, aquest cop la vull encertar.
*****
Acabo per avui amb un “artefacte” que vaig escriure per a Fcbk fa
cosa d'un mes i que denota com de distant estic de certes línies de
pensament, especialment sobre cert tema:
«Documento, de manera completament imprevista, un
experiment que acabo d'improvisar. He arribat, probablement
mitjançant Facebook, a una noticia recollida al portal
http://www.biobiochile.cl/,
sobre tema d'estadística sentimental (temes de parella, tractats com
a notícies amb llistes, percentatges, consideracions...). Bé, el
cas és que, suposo que necessitat de passar una nit en blanc, he
decidit consultar algunes d'aquestes noticies, seguint les
recomanacions de la mateixa pàgina a peu de text i "salvant"
cada una en pdf. Algunes hores després he mirat la carpeta on les he
recollides i, amb alguna excepció externa que no compto aquí, he
descarregat... 103 articles! Tots sobre com resoldre problemes de
parella, temes d'infidelitat, què agrada més a elles/ells, i així
anar fent. Apart que al final la cosa començava a fer-se
reiterativa, el cert és que resultava inquietant trobar-se tants
articles sobre un mateix tema central en un sol portal de noticies,
evidentment generalista, i basant-se en fonts tan dispars com
sociòlogues americanes, webs de contactes... o l'"ABC"!
Clar, tot el que he llegit s'ha d'agafar amb pinces per aquest mateix
motiu. Per aquest, i perquè alguns dels articles tenien un to tant
de manual d'autoajuda que espantava. L'única conclusió a la que he
arribat és que les relacions de parella són tan complicades i
immanejables que no val la pena ni intentar-ho, especialment perquè
aquí tothom espera que l'altre sigui, simplement,
Superman/Superwoman. I ho sento, però jo sóc humà i falible, i
vist com està el pati prefereixo seguir sol, que la vida ja és prou
difícil de per si.»
Especialment quan les interessades no volen saber res de mi. M'han
cremat. Definitivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada