poc públic. Jo vaig improvisar una actuació només amb guitarra (la Glendor) i crec que vaig capturar l'imaginació dels presents molt més que cantant a damunt d'un CD. Al final vaig fer un parell de versions, entre elles "Somriu" de The Missing Leech (la del documental). El millor: hi va haver tant feeling amb els altres integrants del cartell (PEP-A i HAQNI & The Bandz) que ja hem concretat un segon concert pel 9 de maig vinent. Apart del sopar, un dels grans atractius del local.
*****
La nit següent, concert de Visitants al Bau House (a/k/a bar de la Baumann). Ple a petar, i a més el públic va ser entusiasta. Vam estrenar els arranjaments de cançons com "Vol de nit" o "Granollers, menú infantil". Jo vaig tocar amb l'Antàrtica, tot i que la Schönbrun estava preparada per una col·laboració que al final no es va produir. Una nit de bona música i acudits marca de la casa. Ara hem de buscar més concerts...
*****
Fa unes hores he escoltat el nou CD "How Now/Strung Out" de Philip Glass, documentant el seu primer concert a Nova York el 1968. Duret però valuós i imprescindible. El tipus de material que, abans dels dos CD's d'Alter Ego, jo havia sospirat durant anys per poder escoltar. Un Philip Glass encara en formació, però benvingudament radical.
I també, fa uns dies vaig brebre la partitura de "Four Organs" de Steve Reich, partitura que analitzaré tan bon punt acabi els compromisos més urgents. És tot un moment...
*****
Inesperat retorn del Requiem a la cadena de producció. En menys de 36 hores (de la tarda de dissabte 8 a la matinada de dilluns 10) vaig repassar i modificar 9 dels 14 moviments del meu Requiem. Vaig intentar tenir una mica de feedback d'unes poques persones clau de la coral, sense massa èxit. Per tant, a decidir jo mateix. I ja he decidit recomençar de zero els moviments 5 a 9, aprofitant algunes idees que havia tret amb el Casio nou. De fet, aquesta era la part problemàtica, tant per passatges fluixos com perquè el Lacrimosa en concret podia ser massa difícil de cantar. Entre les modificacions que estic fent hi ha la reducció de tres teclistes a dos per qüestions econòmiques (m'he adonat que ho podia fer), la retranscripció dels solos de trompeta a trompeta piccolo en La, la simplificació d'un parell de passatges per a cor, i certes millores de coses que havien quedat una mica bèsties a la partitura de 2008-11 (per exemple, dotar a la peça d'un final digne o assegurar-me que els teclats fóssin interpretables per un teclista mig i no per Superman en esteroides).
Almenys sembla que el "Sanctus", ja revisat amb èxit, està a punt de tornar... No deixeu de vagar per l'espai!
*****
I finalment, l'enllaç al "petit complot" a Amazon:
http://www.amazon.es/gp/product/B00HYG2Z6A/ref=sr_1_7_rd?ie=UTF8&child=B00HYG365E&qid=1394679719&sr=1-7%3C/a%3E
La pega és que surt acreditat només a Tired Hippo. Acabo de demanar que es corregeixi aquest tema de crèdits, sobretot perquè vull que qui busqui el disc amb el meu nom el pugui trobar (jo he hagut de buscar "Shelby" sense el meu nom per a poder-la localitzar, el que és absurd).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada