"Shelby"
és aquesta setmana la #9 de l'Unsigned Chart de TourDates:
http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/12-may-2013
Almenys una alegria, dintre de tot.
*****
La nit del 7
al 8 d'aquest mes vaig aprofitar la recent trobada d'un programa
"freeware" de "lectura" de VST's per a gravar tot
d'idees "al vol" amb sons de Hammond, Farfisa i Mellotron.
De moment no he acabat d'arribar enlloc, degut a dos factors tècnics:
un temps de latència de més de 100 mil·lisegons des que toco la
nota fins que sona, i la meva notable impericia als teclats, que fa
que no hi pugui haver molta diferència entre les diverses idees
(estarien "tallades pel mateix patró"). Bé, alguna cosa
n'ha sortit, malgrat tot. I de moment la cosa no corre pressa. He
posat totes les demos (brevíssimes) en una carpeta anomenada
"Hammonds & Farfisas". De moment ho deixaré reposar.
Si en faig alguna cosa, serà totalment instrumental, és l'únic que
tinc clar.
*****
El 8 a la nit
vaig fer una pluja d'idees per
a les lletres del "1980". De les que vaig escriure sobre el
canvi d'any, només "Pregària" és prou bona com per a
arribar al disc final. Hi ha alguna idea més que vull treballar bé
(cas de "Rates sobre ADN" o de "General Belgrano"),
però amb quasi tota la resta és millor començar de nou (i de
zero). En fi, serà la feina d'aquest maig, mentre espero a trobar
prou temps lliure com per a gravar el que falta del "1964".
Sí, estic decidit a treure dos discos en solitari aquest 2013, que
ja va tocant i per a mi seria un alliberament.
*****
Girona, ciutat
del "flower power". Hi vaig ser dilluns. Molt bucòlic. I
potser no hi hagi tanta broma per la meva banda com semblaria. Això
sí, vaig tornar d'allà rebentat. Un bon detall: ple d'estelades
fins a la bandera (catalana, clar!).
*****
Divendres 10
vaig cantar amb la coral a Francesc Macià. Bon concert, malgrat una
acústica no tan bona com la del concert del 26 d'abril a l'Escola
Pia (un edifici que sempre em fa sentir un estrany) i que em vaig
sentir tot de crítiques per no haver portat sabates negres (pura
despistera per part meva). Un incident va ser que un membre del
públic es va desmaiar quasi al final del concert. Sembla que no va
ser res greu, per sort. De moment, la maquinària de la coral sembla
ben engreixada i tenim un repertori original en termes del que se sol
fer a Terrassa. Una altra cosa és que jo cantés tot el concert de
memòria i amb un cert pànic a desconcentrar-me: no sóc la millor
persona per a abordar una situació de directe, i de fet em vaig
arribar a trobar amb què havia cantat una cançó correctament i ni
me n'havia adonat perquè simultàniament havia estat al tercer núvol
a l'esquerra. I no voldria arribar a un punt de cinisme o d'ego.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada