Information about the Trinity

Information about the Trinity.
A poem (not) by Lluís Paloma, "Patinet".

December 1969, David,
perform a lunchtime
immediately if the neutron
observed that the binding
into two daughter
energy results from
his visibility after a
duo in a 1971 acoustic
unlawful possession
concerned about accidental
masses of the fission
entirely not absorbed and
all of the rest of the
energy is needed in the
engineered but non-self-sustaining
wave upon their simultaneous
times its original
high probability that a gun
be surrounded by high
event is not fission to
a videographer during
operation, and the fissile
reactor in the world
known for being
parents to buy
compressors on everything to
instantly switch from
charge of the record department
before their operators
produce a powerful inward
hollow sphere of high
located that would guarantee
the event on film
public shortly after the
initial security checkpoints
before his death, which I know
ranks second in
the Trinity test bomb
which is home to several
farms, which were developed
to restructure usually water
productivity suite for both
owners to track where
possible a self-sustaining
fuel is millions of times
without neutron bombardment
importantly from other types
itself produced by prior
lobes have been pushed to
the short range strong
from the energy of the
geospatial solutions
operational within two years
make up for the massive amounts
from seasonal bush fires while
these are all thermonuclear
headquarters in
a play on words
allowing broadband carriers to control what
attempts to ensure that
Network neutrality is the principle that
Subscribing is more reliable.
What's that brilliant light?
Information about the Trinity.

Avui acabaré parlant de tecnologia

Aquesta setmana, "Shelby Avenue Bridge', és al #22 de l'Unsigned Chart de TourDates: http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/26-may-2013. És una història remarcable: no sembla anar molt amunt, però es resisteix a abandonar la llista. M'alegro de tenir-la en el "set" de directe i de no haver-la oblidat.

*****

Escrit la setmana passada: "Les úniques novetats [referents als discos en curs] (si se'n pot dir així) afecten al "1980" i al "Santuari": he passat una pista del "Santuari" al "1980", i he reincorporat una base més antiga al "Santuari". Decisió presa en 20 minuts, i ara els ordres de tots tres discos estan tancats." Bé, pot ser que també posi un fragment a l'inrevés com a pista oculta del "1980", tot i que no és res definitiu, he de veure com queda.

*****

Mentre, entre diumenge i dilluns de la setmana passada vaig gravar pistes falses de tots els temes dels Visitants excepte "A church is burning", que treballaré més endavant. El destí d'aquestes pistes falses: la gravació de bateries amb la que hem endegat la gravació de la primera demo dels Visitants. Gravar al local de matinada va ser una experiència en si mateix. I el Mario és un baterista impressionant. Mentre, hi ha nou Twitter d'Els Visitants:

@ElsVisitants

http://twitter.com/ElsVisitants

*****

Un altre director d'orquestra m'ha dit que no. Alguna cosa em diu que si tingués diners me n'hauria d'anar a Los Angeles, on trobaria més clima.

De fet, divendres passat va sortir al Diari de Terrassa la carta que segueix. Que algunes persones (no diré qui, per prudència) m'hagin dit que tinc tota la raó vol dir que ho he encertat. El diagnòstic és trist:

"Reconec la meva alarma, com a músic i com a persona amb inquietuds culturals, per un fet que se m'ha fet evident aquests darrers anys: tant a nivell local com de principat, la gent que es dedica a interpretar música clàssica ha entrat en una mena de mort clínica intel·lectual, consistent en què tots els seus esforços es dediquen de manera militant a mantenir un pedestal enorme per a un grup d'obres molt reduït d'un nombre encara més reduït de vaques sagrades, sempre amb l'argument que és el que vol el públic dels concerts. Amb l'exemple dels concerts de cor i orquestra, que conec de primerísima mà, resulta clar que desenes d'hores, fins i tot centenars, es dediquen al llarg del temps per a perfeccionar i fer en diferents concerts en diferents anys el Requiem de Mozart, el Requiem de Fauré i el Gloria de Vivaldi. I poca cosa més. Les poques excepcions ocorren quan es celebra el bicentenari de la mort o del naixement d'algun compositor que molt sovint porta mort 100 anys o més, i les obres que s'interpretin en aquestes ocasions surten del repertori tan aviat com s'entra a l'any següent. El resultat és que a les sales de concerts s'emeten sempre els mateixos missatges, cada cop més buits de contingut a base de repetir-los infinitat de vegades. És com si es volgués incitar el públic dels concerts a apagar-se intel·lectualment al seu torn. L'inventiva i la innovació brillen per la seva absència. Hi ha un parell d'excepcions a nivell de ciutat, la Massa Coral i la Nova Ègara, que estan provant a definir un estil propi i buscar almenys una part de repertori que sorprengui. Benvingudes siguin, les necessitem. Però desgraciadament són això, excepcions. I com a intèrpret tinc la sensació d'haver perdut un temps que no tornarà i d'haver fet perdre el temps al públic de la nostra ciutat i al d'altres llocs. En resum, penso que cal obrir les finestres i oxigenar-nos amb aire fresc. Dir al públic coses que encara no sàpigui. És encara possible el canvi? O de veritat la situació ha estat anquilosada tant de temps que això no hi ha qui ho salvi? Em temo que no tinc gaire motius per a ser optimista."

*****

Abans de passar pàgina i mirar cap al futur i el progrés, faig una última mirada a "Himnes". No al disc en si mateix (no m'ha acabat de dur enlloc), sinó a una dada que he mencionat sovint i que és una part important de tota la història: aquí teniu l'enllaç a l'himnari de 1921 on vaig buscar els textos del disc: http://ia700304.us.archive.org/26/items/evangelicalhymna00evan/evangelicalhymna00evan.pdf. No sé si li pot ser d'utilitat a algú, però bé, és repertori que no sempre ha estat explorat en tota la seva extensió (no, almenys, a casa nostra). Bona exploració!

*****

Per acabar, parlaré d'una guitarra que vaig fer servir in extenso al "Corrupció" i les primeres fases de l'inacabat "Santuari", apart de la cançó "Amsterdam". És una guitarra MIDI Casio MG 510. No acabo de trobar dades concretes sobre si es van fabricar el 1985, 1986 o 1987. El que sí que he sabut fa pocs dies és que Casio va idear el concepte i va fabricar l'electrònica MIDI, i que les guitarres com a tals van ser fabricades sota contracte amb Casio per Fuji Gen Gakki, factoria japonesa multiús que també ha fabricat instruments per a Roland, Ibanez i Fender Japan. Aquesta darrera dada m'ha fet pensar de nou en un instrument que el propietari original de l'instrument em va presentar com una guitarra barata i que durant tots aquests anys havia tingut com a tal. Pensem que, tot i que la Stratocaster XII que tinc va ser fabricada per Tokai, és una Strato japonesa, i no està tan malament. Sobre la MG 510, forma part d'una remesa de guitarres amb MIDI incorporat a la pròpia guitarra (NO pastilles hexafòniques MIDI externes) que no eren precisament barates. Funcionament? Poden funcionar tant com instruments exclusivament MIDI, com a guitarres elèctriques convencionals o com les dues coses simultàniament. Podrien fer-ho millor en qualsevol de les dues vessants, en la meva opinió. Fins i tot ara, sembla no haver-se resolt del tot com convertir una guitarra elèctrica tradicional en una guitarra d'última tecnologia, i la Casio és una guitarra molt crua pels estàndards actuals, amb moltes notes falses (però almenys és una solució "tot en un" per a qui es vulgui arriscar, i això no em descarta a mi mateix en un futur no tan llunyà). Les pastilles convencionals de la Casio no sonen molt brillants, i el vibrato necessitaria un repàs per a funcionar bé. Almenys l'estètica és interessant: una guitarra "tipus Strato", però amb tapa i elements en plàstic negre sobre un cos groc mantega. Manté un cert toc futurista, tots aquests anys després. I pel que he vist remenant a internet, encara hi ha un parell de guitarristes coneguts que la fan servir com a primera guitarra. No és un mal final, tenint en compte que altres guitarres d'alta tecnologia d'aquella època han caigut en l'oblit o directament en el ridícul més absolut. Tot i que no és el primer cop que sento a dir que els guitarristes som uns instrumentistes molt conservadors i que sempre volem anar sobre segur i fer servir només les guitarres de sempre (i aquí és cert que les guitarres més bones que tinc són les típiques).

XXI Hammonds

"Shelby Avenue Bridge" ha començat a baixar: 21 a la llista d'avui de l'Unsigned Chart de TourDates. http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/19-may-2013. Bé, "menos da una piedra".

*****

Ahir hi va haver concert de l'Exèrcit d'Islàndia al BauHouse. El lloc no era el més idoni per a un concert amplificat, però els islandesos van superar-ho amb un concert força potent que, a més, començava a tenir uns lleus indicis de canvi. Sí, valdrà la pena seguir-los. A més, hi va haver força gent per a ser un grup desconegut, el que és una bona notícia: s'estan començant a crear un públic, ni que sigui a nivell local. Sona 9, apren-ne!

*****

Diguem que de sobte comença a haver-hi un tènue aroma a Ferrofish B4000+ a l'aire. Res concretat, però potser serà possible. És un "clon" modular de Hammond B3, amb alguns detallets extra que em poden ser útils, com un major control de l'envolvent del que és possible en altres "clons" de Hammond. Si s'arriba a concretar, que no és segur, ja li tinc un projecte assignat: l'àlbum d'orgues (de moment molt "verd") del que parlava a http://lluispaloma.blogspot.com.es/2013/05/viii.html. Intento agafar aromes de James Last, però cuidant molt més la composició. De moment, intentar gravar amb VST no m'està donant uns grans resultats, diguem-ho clar. Però de cara l'estiu pot ser un projecte possible, mentre acabo les lletres i veus del "1980" i el "Santuari". Sí, tinc molt clar que serà un estiu per a gravar i per a mi.

*****

Parlant de Hammonds, aquesta mateixa tarda he recuperat un CD recopilatori de Jimmy Smith, organista de Jazz. El CD, "Verve Jazz Masters 29", el vaig comprar fa dotze anys durant la liquidació de la tenda de discos de la Rambla "Recording", quan els CDs van passar a valer la meitat del preu d'etiqueta i vaig poder fer tot de compres (també vaig descobrir a Billy Eckstine aleshores; era l'única botiga de Terrassa on podies provar d'encarregar CDs, i recordo haver-hi comprat la caixa de Phil Spector "Back To Mono" i un CD de "Smiley Smile" dels Beach Boys, tot això el 1997). Tornant a Jimi Smith, el disc no em va cridar molt aleshores, però dotze anys després reconec que li estic trobant més el punt. Pista destacada: "Blues and the Abstract Truth".

*****

Divendres comencem la gravació de la primera demo d'Els Visitants. I encara tinc feina pendent al respecte. Avui m'he notat bloquejat. Espero que demà ja estaré més refet.

IX!

"Shelby" és aquesta setmana la #9 de l'Unsigned Chart de TourDates: http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/12-may-2013 Almenys una alegria, dintre de tot.

*****

La nit del 7 al 8 d'aquest mes vaig aprofitar la recent trobada d'un programa "freeware" de "lectura" de VST's per a gravar tot d'idees "al vol" amb sons de Hammond, Farfisa i Mellotron. De moment no he acabat d'arribar enlloc, degut a dos factors tècnics: un temps de latència de més de 100 mil·lisegons des que toco la nota fins que sona, i la meva notable impericia als teclats, que fa que no hi pugui haver molta diferència entre les diverses idees (estarien "tallades pel mateix patró"). Bé, alguna cosa n'ha sortit, malgrat tot. I de moment la cosa no corre pressa. He posat totes les demos (brevíssimes) en una carpeta anomenada "Hammonds & Farfisas". De moment ho deixaré reposar. Si en faig alguna cosa, serà totalment instrumental, és l'únic que tinc clar.

*****

El 8 a la nit vaig fer una pluja d'idees per a les lletres del "1980". De les que vaig escriure sobre el canvi d'any, només "Pregària" és prou bona com per a arribar al disc final. Hi ha alguna idea més que vull treballar bé (cas de "Rates sobre ADN" o de "General Belgrano"), però amb quasi tota la resta és millor començar de nou (i de zero). En fi, serà la feina d'aquest maig, mentre espero a trobar prou temps lliure com per a gravar el que falta del "1964". Sí, estic decidit a treure dos discos en solitari aquest 2013, que ja va tocant i per a mi seria un alliberament.

*****

Girona, ciutat del "flower power". Hi vaig ser dilluns. Molt bucòlic. I potser no hi hagi tanta broma per la meva banda com semblaria. Això sí, vaig tornar d'allà rebentat. Un bon detall: ple d'estelades fins a la bandera (catalana, clar!).

*****

Divendres 10 vaig cantar amb la coral a Francesc Macià. Bon concert, malgrat una acústica no tan bona com la del concert del 26 d'abril a l'Escola Pia (un edifici que sempre em fa sentir un estrany) i que em vaig sentir tot de crítiques per no haver portat sabates negres (pura despistera per part meva). Un incident va ser que un membre del públic es va desmaiar quasi al final del concert. Sembla que no va ser res greu, per sort. De moment, la maquinària de la coral sembla ben engreixada i tenim un repertori original en termes del que se sol fer a Terrassa. Una altra cosa és que jo cantés tot el concert de memòria i amb un cert pànic a desconcentrar-me: no sóc la millor persona per a abordar una situació de directe, i de fet em vaig arribar a trobar amb què havia cantat una cançó correctament i ni me n'havia adonat perquè simultàniament havia estat al tercer núvol a l'esquerra. I no voldria arribar a un punt de cinisme o d'ego.

Lletres acabades! (1964)

Aquesta nit he acabat les lletres del "1964". Totalment amètriques, però tinc clar que per a mi és un punt dèbil i que si he d'esperar a tenir unes lletres totalment mètriques el disc no es completarà mai. Com a mínim, són unes lletres força coherents que suposen un avenç notable en relació amb les que vaig fer en el meu període de desorientació de la primera meitat de 2011 (bé, "La creu d'en Sigmund" i "La nit dels aminoàcids" han passat la prova).

Com gravar-les? Aquí vé la part que em té més insegur. Si el meu estil vocal de sempre fós popular, faria les partitures de veu i les cantaria a estones lliures i amb una mica de paciència. Però de sobte em trobo que tothom em demana que literalment canvii de veu. I això em té insegur (per una raó: fa vint anys que canto en aquest estil i n'he passat prop de 10 perfeccionant-lo, i això no és fàcil canviar-ho en 24 hores). Segurament el que faré serà fer experiments a l'estudi. Si surten bé, tiraré endavant. Si no, ho admetré públicament i demanaré pietat per haver de tornar al meu estil de sempre. Això sí, estic esperant a que m'arribin uns diners i llavors visitaré a certa foniatra de Barcelona, amb l'objectiu de saber per què sóc físicament incapaç de projectar la meva veu a màscara, cosa que a més li treu claredat a la meva pronuncia. Certament l'afonia de l'hivern de 2012 va fer estralls, però el problema de la claredat és de fons, i podria ser perfectament que necessités de quiròfan, cosa que podria perfectament no assolir, sobretot en les actuals circumstàncies (que arribi aviat la independència, per favor!). Bé, sobre estils, estic entre Ben E. King i Grace Slick per al nou estil, però no sé si serà factible. Algú m'ha suggerit que escolti els Doors i que canti relaxat. Em costarà.

Almenys ho puc dir: habemus portada, feta per un bon amic de qui de moment no en revelaré el nom, ni revelaré encara la portada definitiva que m'ha fet. Això queda per a quan pengi el disc al Bandcamp. Mentre, il·lustro aquest post amb dues portades de prova que he fet fa 20 hores, no prou bones, però que intentaven mantenir una determinada atmosfera. Ah, i això del Bandcamp vé a compte: he decidit que, fora d'una edició limitadíssima per a unes poques persones molt properes, aquest disc no el publicaré en CD, per raons econòmiques. El penjaré al Bandcamp, i que tothom que vulgui se'l baixi d'allà. No estic per a massa alegries econòmiques.

Com a mínim, ara ja puc oferir un tracklist definitiu, amb els títols també definitius, del disc, corresponents en el mateix ordre amb els títols de treball que vaig donar a http://lluispaloma.blogspot.com.es/2013/04/videos-i-1964.html:

1. Czeslaw Niemen

2. Atmosfera

3. Burned Been 's Everybody

4. La creu d'en Sigmund

5. La vall dels silencis

6. Teclats qwerty

7. Els anells universals

8. Ràdio Luxemburg

9. Radioactivitat

10. Pripiat

11. El concert en una església

12. Dibuixar de nit

13. El buit

14. Estroboscopi

15. Yesterday Than Younger

16. Modulant en DiMaggio

17. Filipinki

18. Sant Llorenç de matinada

19. La sinagoga buida

20. Els millors ossos del país

21. Aquesta és una mà normal

22. 1964

23. Cau la nit sobre el Wawel

24. Impacte brutal a Park Lane

25. La nit dels aminoàcids

Porto des de la primavera de 2010 acumulant material per a aquest disc, però entre la meitat de 2011 i fa un mes i mig l'activitat ha estat mínima. De fet, el 90% del que se sentirà en el disc acabat s'ha esdevingut aquest darrer mes i mig, i quasi que podria dir que del 8 d'abril fins ara. Un mes intensíssim de regravacions, remasteritzats de bases i escriptura intensiva de lletres. Bé, tota la part "de pensar" és ja damunt de la taula. Veu, no em fallis.

*****

El que em deixarà amb una altra feina per a poder treure un segon disc aquest 2013: les lletres del "1980". No m'he atrevit a posar-m'hi aquesta mateixa nit, he mirat la carpeta amb els esbossos que tenia fets (escrits quasi tots en un "rush" sobre el canvi d'any") i definitivament només tinc una lletra gravable. La resta, o necessita de molta feina o bé és directament prescindible. Sobretot falta trobar nous temes, i potser un nou enfocament en alguns llocs. Hauré de descansar un parell de dies i llavors fer una pluja d'idees. Bé, amb sort la cosa podria no ser seriosa. Intentaré no perdre pistonada.

I suposo que no em caldrà fer nou post sobre aquest subjecte en un temps raonable.

VIII

Comencem dient que "Shelby Avenue Bridge", de manera sorpresiva, ha pujat aquesta setmana al #8 de l'Unsigned Chart de TourDates! http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/05-may-2013 Això va bé! :)

*****

Divendres 3 a la nit vaig moure un parell de peces amb respecte al "Santuari". "Grrr iuju" ha estat moguda al track 4 del "1980" i una base de 2009 que fa un temps ja va estar a punt d'obrir el "Santuari" hi ha arribat, però a la posició 6 i movent les que ja hi eren entre el 2 i el 6 un lloc endavant, és a dir, de l'1 al 5 del tracklist. I amb això tanco les seqüències: "1980", 51 minuts, 16 tracks; "Santuari", 78 minuts, 22 tracks; i "1964", 72 minuts, 25 tracks. Aquest darrer té ja 18 lletres escrites i validades (més un instrumental). De fet, avui en concret he aconseguit escriure'n tres de noves, apart de repassar-ne i millorar-ne dues més que inicialment no estaven pensades per aparèixer-hi. Només me'n falten sis per a poder passar a gravar veus. Que no perdi l'empenta... Que no em truqui ningú...

*****

Apuntar també que tinc ja decidit que el proper àlbum que composi des de zero serà instrumental. I, tot i que encara em falta l'instrument adequat per fer-lo, hi ha força possibilitats que faci un àlbum amb sons d'orgue elèctric, sigui Hammond o una barreja, sigui exclusivament amb orgues o amb alguns altres instruments de suport. Hi ha temps per endavant per pensar-ho. Una possible influència és el recopilatori de James Last que comentava aquí, http://lluispaloma.blogspot.com.es/2013/04/comencardient-que-el-proper-dia-23-en.html (final de tot), encara que la idea és fer-hi composicions pròpies. Evidentment, "Four Organs" també resulta molt inspiradora, tot i que no pretenc resultar tan innovador. És simplement buscar un nou so, especialment donat que un bon amic m'ha comentat que sempre tendeixo a fer servir unes mostres molt concretes. I el món Hammond és una àrea que no tinc gaire explorada, degut a que els sintetitzadors que tinc en aquest moment tenen només unes poques mostres fixes que per a mi tenen una utilitat limitada (de fet, vaig aconseguir incloure un Hammond VST gratuït a "Wrecking Crew - Impacte brutal a Park Lane", però té algunes limitacions de so i de maniobrabilitat).

De totes maneres, un cop tinguda aquesta idea i havent-la comentat aquí, està clar que, entre el post anterior (http://lluispaloma.blogspot.com.es/2013/04/videos-i-1964.html) i aquest, he definit tots els meus plans pels propers anys.

*****

Un últim detallet sobre el "1964" i les seves lletres és que el dissabte 4 vaig aconseguir dedicar dues lletres als músics polonesos Czeslaw Niemen i Filipinki. Tots dos els vaig comentar en aquest blog l'any passat. Crec que he sabut estar a l'alçada de les circumstàncies. De fet, em sobta que estigui fent unes lletres si més no correctes quan reviso les lletres que vaig escriure el 2011 i veig que no me'n sortia. De totes maneres, reconec que l'escriptura sempre em genera una certa inseguretat. Com el dibuix. Normal que pensi a fer música instrumental en el futur.