La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.
dissabte, d’octubre 11, 2008
Lanzarote? Es troba molt bé, gràcies. Amb un quadern de paper pautat he traçat les línies mestres dels moviments restants del Requiem. He decidit, almenys, acabar-lo. A partir d'aquí, misteri... Em sento cansat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada