Bona nit a l'Auditori Municipal. Tired Hippo han fet un dels seus millors concerts. En la meva modesta opinió, "Only Unhappy People Dance Bad" i "Disillusion" han marcat els millors moments, fent-me recordar què hi havia estimat la primera vegada que les vaig sentir. D'alguna manera, eren Tired Hippo tancant el cercle iniciat amb les demos de mbmstudios de 2005. Única pega: la lletra de "Potser... després" no s'entenia prou, segurament pel problema combinat d'una mescla correcta però no perfecta i de posar alt el volum de PA en una sala molt brillant i pensada per a concerts clàssics. El mateix els ha passat als Manel, un grup excel·lent amb mil històries per a explicar però de les que en devem haver entès un 40% pel mateix motiu. El públic? Relativament petit, però tots interessants.
El Requiem va progressant. Nou moviments són ja al sac. Quatre més estan començats (dos d'ells, avui, revisant coses fetes "de coco" a Lanzarote), amb el que queda només un per començar... i tinc un parell d'idees per a fer-lo. A veure què em depara demà al matí. A la tarda, misteri a l'entorn d'uns vaixells de joguina. Això sí, l'estrena de la composició trigarà. Ja us avisaré.
Algú de vosaltres ha vist "La muchacha de Londres" del Hitchcock? A mi em va agradar molt.
Pàgines
- Home
- "Corrupció"
- Feina 2.0
- Himnes
- Alt Bee's Rage
- 1964
- Biedroneczki estan en punts
- The Random Rain Intrigue
- Rainbow Harbingers in Teledysk
- Santuari
- Els Somnis...
- petit complot i watcher
- Els Duncan Drawings
- Les cintes de 1992
- A New Minimal Record
- Corrupció, els tempteigs
- Quan encara érem al 1963
- FAQ
- Biografia
- Els Visitants
- To Be Continued
- Nota sobre la Unitat Mòbil
- Notes de "Patinet"
- Notes al "Corrupció"
- Entrevistes 2005 - 2010
- Entrevistes 2011 - 2013
- Entrevistes 2014 - 2015
- English
- Castellano
- Adreces útils
Definició de música
La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.
dissabte, d’octubre 18, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
moltes gràcies mestre!! es cert que les dues cançons que comentes van sonar prou bé...
sort!!!
Publica un comentari a l'entrada