Penya, podem dir que la Fender Stratocaster XII és en camí. Dimarts sabré quan m'arriba, i a pagar-la en tres o quatre cops. Aquí havia parlat molt de la Rickenbacker de 12 (models 330/12 o 370/12), i durant molt temps ha estat l'única guitarra que he mirat de cara a tenir una elèctrica de 12 cordes. Però era poc menys que impossible portar-la jo dels Estats Units (enormes despeses d'aduana, i a més no podia dur la guitarra amb mi a l'avió, sinó que havia d'anar amb les maletes, amb el risc que arribés aquí trinxada), i els minyons de Rick porten tal desgavell pel que fa a la exportació que aquí era pràcticament (o sense el pràcticament) impossible comprar-la nova (i és una guitarra prou cara com per a que fins i tot a eBay Europa sigui molt difícil comprar-la per internet). Moments de desesperació. Abans d'anar a per una Strato normal, vaig decidir fer una mirada al Google. La primera que vaig veure, una Danelectro-Corea de 12, barata, sembla que ja no la fan. Però en un racó d'una web vaig veure una guitarra que em va sobtar: una Strato de 12. Jo sabia que Fender havia tingut un model de 12 cordes entre el 1965 i el 1969, la Electric XII, basada en la Jazzmaster, però em quedí parat en veure "Stratocaster XII, Limited Edition". Vaig anar a la botiga ¡i la tenien en catàleg! Per 979 €, que és com la meitat del que val una Rick, i les crítiques que he llegit entre ahir i avui a internet són, en general, bones. Encara no sé si m'arribarà en blau o en "sunburst", ni si m'arribarà en deu dies o en tres mesos. Però bé, se m'està solucionant un problema que en principi era molt difícil de resoldre. A més, sembla que l'instrument és tan capaç d'acostar-se al "so Roger McGuinn" com de proporcionar tons suaus com els d'alguns passatges del tercer disc de la Velvet Underground (això darrer m'ho ha observat el Ferran Baucells, que per cert és, per tercer cop, semifinalista del Proyecto Demo amb els Tired Hippo. Felicitats des d'aquí). En fi, que estic content.