El català, de les pedres treu el pa.
Això vol dir que els catalans ens guanyem la vida muntant grups de tribut als Rolling Stones.
*****
El 16 de setembre de 2024, la composició del «Horns in the U.S.A.» ha estat acabada. Començaria acabant d’enregistrar un tema en quatre seccions que ja en té una de parcialment enregistrada. La resta de temes han estat muntats cada un en un sol arxiu MIDI per a simplificar-ne l’enregistrament tant com pugui. Que acabar l’àlbum pugui ser ja un procés mecànic a base de matinades. I treure’m els deures del davant.
El 24 de setembre a la matinada el «Horns» ha estat publicat. Ha quedat força bé, però admeto que era fer els deures. No he acabat del tot amb idees convencionals, però em dono permís a mi mateix per a anar-me allunyant de l’estil de discos com el «Horns» mateix. Noto el cansament.
De fet, és un àlbum «resultón»: un màxim de so amb un munt d’idees velles reciclades. Ni li demano més ni ho puc fer. És tancar una etapa i apa adéu Andy. El «Silence» és molt més significatiu, tot i que peca de massa males vibracions. Brian Wilson no n’estaria content.
Almenys, hi havia tant material «de restes» que n’he fet un àlbum-només-a-Bandcamp, «American Bootleg», per a qui tingui curiositat: tot l’àlbum cutre original, més tot de demos i mescles sobrants del nou projecte.
Hi ha començat un darrer àlbum «segona part» del «Silence» on emprar el parell de demos sobrants del vell «Horns». No voldré que sigui tan bèstia. I llavors em prendria vacances i escriuria.
*****
«Ja
fa un temps que dic que Espanya és un estat contra tota la seva
població (de fet, el franquisme – que segueix desgraciadament en
marxa – no és sinó l’aplicació de l’africanisme a la
població de la península, i recordem que pels fatxes salvar Espanya
és igual a matar tanta gent com puguin). Sí que vull remarcar com
de tancada és la seva mentalitat, i que el seu projecte és tan
agressiu precisament per com en són de captapats. Això té
l’avantatge, per a nosaltres, que són incapaços d’analitzar la
realitat adequadament, doncs viuen atrinxerats en un món, el seu,
fet de dogmes i mentides que ells mateixos es creuen només
formular-les. I qualsevol persona amb mentalitat adequadament oberta
pot guanyar-los intel·lectualment a base de fer-los entrar en
curtcircuit. De fet, per això mateix són tan antiintel·lectuals:
li tenen terror a qualsevol persona ben informada que els pugui fer
caure el seu castell de cartes, cosa que és a la base mateixa de la
seva violència permanent.
(De fet, no s’informen, només
busquen confirmar-se l’empanada mental que duen a sobre. Els seus
propis mitjans ja estan creats per a que llegeixin només allò que
els agrada, i no pas la veritat: per a ells, les vaques volen, i això
és molt bo per a la Unitat d’Espanya. És bona idea que mirem de
treure’n partit.)»
*****
Denuncien “irregularitats greus” en les proves per a entrar a la borsa d’interins de música i arts escèniques. Acusen el departament de fer cas omís dels experts, dels tribunals avaluadors i dels professionals a l’hora de gestionar les proves. (de Vilaweb, https://www.vilaweb.cat/noticies/denuncien-irregularitats-greus-proves-borsa-interins/)
«És la segona part del “senyor en un despatx que et diu que no” i que ja ha causat dues generacions perdudes de creadors a Catalunya. El pla, de país, és fer-ho tot ben mediocre i que res del que es faci a Catalunya pugui fer ombra a Madrid. Té tota la “lògica” que l’altra pota del sistema sigui carregar-se el professorat. Tot, sempre, ben controlat per Madrid i pels partits. I per les elits a Barcelona. Tenim mala peça al teler.»
*****
Oblideu-vos de trobar pis a Catalunya, no n’hi ha cap a l’abast, excepte que estigui ocupat o sembli la Tercera Guerra Mundial Instantània. Acabarem tots ocupant: el valor real de tot el mercat immobiliari a l’estat espanyol és zero euros perquè tothom ha tirat pel dret i ningú paga, només que això la policia ni ho entén ni ho vol entendre. El dia que ho entenguin i baixin del burro, s’haurà acabat la crisi immobiliària. Si no baixen del burro, això acabarà molt malament i no pas per culpa meva. Això és un manicomi.
*****
Un petit descobriment aquesta matinada és William Michael Morgan, un cantant de country de Vicksburg, Mississipi. Comercial, però «amb un toc», canta molt bé i sembla creure en la música que fa. Les tres que me n’han agradat més son «Missing», un single molt atractiu, i «Please Come to Boston», una cançó «maca». Autèntic country. Se l’hauria de conèixer més.
*****
El català, de les trompetes treu el pa pa pa.
