S'ha mort el compositor Josep Soler. L'havia arribat a conèixer, tot i que no va acabar en res. Igualment, el "concert del caos" de 2011, tot i involucrar a uns compositors diferents, va fer que no intentés contactar-hi més. Vaig perdre tot l'interès en la música serial. Una altra cosa és que Josep Soler, a diferència dels amateurs del "concert del caos", era bon compositor.
*****
I’m going through the motions. Intentant mantenir-me actiu i entrenat. Però he estat massa enfeinat tres mesos, i es nota en la meva desorientació i necessitat de cures de son. I en què el meu output s’ha estancat. Sóc capaç de fer el que feia, però no d’esbossar nous camins. Just el que hauria de fer, el que necessito fer. Almenys hi ha certa notícia que m’espero a donar i que em suposaria un temps molt necessari.
*****
He pres una decisió interessant: reescriure les lletres abandonades del «Partisà!» com a cicle estrictament poètic i aplicant control de qualitat, sense respectar les estrofes i extensions originals. És un cicle de lletres que, degut al fet que eren lletres per a cançons i havien de tenir una llargada determinada, no quallaven. I m’he adonat que no he de ser tan directe i obvi. De vegades, un detall diu molt més que tota una historiografia.
I aprofitaré per a remenar les lletres sobrants d’altres projectes. Moltes no son gaire bones, però pot ser que, aplicant un estricte control de qualitat, en surti alguna cosa. M’ho agafaria com un treball a mig fer, aquest cop lliure d’estructures de cançó.
I amb això aniria acabant el meu llibre de poesia. Ja tinc dos cicles complets més alguna cosa al final que m’agrada però que es percep com a farciment perquè li falta un context que la suporti. I al final hi posaria el meu únic poema en italià, «Serenissima», prou bo per a ser que no domino l’italià i que en algun moment va tenir correccions de professors d’italià.
La resta del llibre serà en català. Com ha de ser. Ja el planifico per a 2023. Un any on miraré de participar en concursos, per si puc tenir algun ingrés.
*****
Sobre àlbums, tan el «Positrons» com el «Shut Down» estan parats. L’«Astrosurfing» sí el vaig fent, tot i tenir la sensació que no qualla perquè és més del mateix i a sobre em costa de mesclar i masteritzar. De fet hi ha hagut el possible principi d’un nou àlbum, «The Night in Washington D.C.», de mateixa estètica però més treballat. Però no em sembla que la sola cançó que el conforma ara mateix sigui tan bona com per a justificar un projecte apart.
Sí que, almenys, tinc en idea dos projectes de partitura per a buscar editor quan els tingui: una obra per a cor i orgue sobre extractes d’Ovidi en llatí, i una obra instrumental per a piano, cordes, trompa i oboè o corn anglès. Un cop les tingui, faltarà la part crucial: trobar editor. Serà el meu últim intent de trobar un padrí, sense el qual és impossible fer res a Catalunya. Jo mateix no em dono pressa a acabar àlbums perquè, sense publicitat i un mínim públic, no em fan cap diferència.
I he decidit no cantar més en els meus discos. Amb tanta queixa que canto coral, passo de complicar-me la vida. I tampoc no em quedava res a dir com a lletrista. Prefereixo escriure, i que arribin els missatges sense distorsions.
*****
He dut a casa un lector de DVD que tenia a l’altra casa. Si funciona, el faré servir amb un amplificador i uns altaveus que em van passar i que em van sortir per zero euros, un intercanvi. Amb un futur adaptador per a plats de disc, tindria una minicadena força decent, i escoltaria tot de vinils que he anat acumulant aquests darrers anys, en què el meu format favorit, el CD, ha esdevingut la Ventafocs per a molta gent. Hi ha edicions que només es fan en vinil, el format de les ratllades...
També he dut aquí el meu primer mesclador, molt bàsic, de 1992. Si no funciona malament o amb molt soroll, em serviria de taula provisional mentre no resolc el tema d’una taula professional, per a la que hi ha plans.
*****
Els baixos Austin AJB300 i APB200 ja són on els volia. L’AJB300 és ara un baix excepcional. L’APB200 em resol bé el tema Precision, amb pastilla nova Seymour Duncan SPB-1. Mentre, la Squier Starcaster és ja reparada, tot i que amb les pastilles Squier de fàbrica: no em puc pagar les CuNiFe, i he començat a aclimatar-me amb les pastilles Squier.
De manera que ara, pendent de comprar, hi ha: 1) les Filtertrons per a la Gretsch; 2) les pastilles pel baix Höfner; 3) una Epiphone Wildkat Antique Natural com la que em vaig haver de vendre; 4) una guitarra tipus 335, si pot ser en acabat natural. Apart, en algun moment em compraré una Harley Benton HB-35 de segona mà, més lletja que la 335 però tinc curiositat. I hi ha el tema d’una taula de mescles digna, que de moment és a l’aire. Potser també algun estoig.
Discos pendents, una caixa de Wilco que tinc reservada, i un doble LP de Philip Glass.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada