“Jazz”
l’hauré d’acabar. De fet, ja existeix tot en una forma o altra.
Excepte les lletres. I reconec que m’agradaria saber on dur-les,
que no fos el pla original d’un disc “solitari”. No estic
emocionalment preparat
per a fer-lo, és l’admissió de la
derrota.
Almenys,
he fet una posada d’idees sobrants en ordre. Una de les carpetes
recupera el nom de “Good Earthquakes” I són set temes “roqueros”
amb bateria. No em semblen molt bons, però una idea seria
convertir-los en col·laboracions amb altres grups: se m’ha acudit
en reescoltar “Manhattans”, un tema de L’Exèrcit d’Islàndia
que accidentalment vaig coescriure sense saber-ho. Realment pot ser
una via diferent, i l’únic que pretenc és buidar la bossa d’idees
pendents i així poder fer un “reset” creatiu.
Les
altres carpetes poden interconnectar-se, segons com. Una són els
moviments descartats del Requiem. Alguns d’ells tenen potencial com
a instrumentals, i d’altres poden donar una idea aquí o allà
(encara que no els treuria en el seu estat original, doncs són
majorment modulacions). L’altra és «Stereopizza», les idees més
produïdes que en part han sorgit com a demos de guitarra i en part
s’han arrossegat dels discos ja tancats. Dues són definitives,
mentre que les altres les he començades a convertir en partitures,
de mica en mica, sense presses, i per a un àlbum instrumental. Per
què àlbums instrumentals? Doncs perquè m’està resultant
dificilíssim trobar hores i calma per a posar-me davant del
micròfon, una tasca feixuga en si mateixa. En
tot cas, res revolucionari encara, però vull fer neteja.
*****
De
manera que la graella de sortida és ara:
Els
somnis del futur s'escriuran amb acer! (acabat)
Feina
2.0 (regravant-lo)
Charleston
Valentine Stone
Irving
Park in the Dark
1980
1969
Massive Traffic Jams
Jazz
Requiem
+ Stereopizza (a barrejar i regravar)
Good
Earthquakes (bateries)
Òpera
1975
*****
L’òpera
1975 és un projecte per definir. N’existeixen les principals idees
instrumentals. No n’existeix llibret: volia crear-lo jo, però al
final pot ser que em basi en alguna obra antiga, de pocs personatges
i fàcil de muntar, especialment pel que faci a decorat (seria genial
una obra que es pogués muntar amb una taula i dues o tres cadires).
Una primera idea és llegir-me el poema «Mirelha» de Fréderic
Mistral, però ho dic per l’idioma, en realitat m’hauria de
llegir tota l’obra. En tot cas, un requisit imprescindible és que
l’obra escollida estigui ja en el domini públic. I llavors
treballar l’obra el suficient com per a poder visitar despatxos de
teatres i que es vegi que no estic venent fum. I si no tinc permís
d’almenys un despatx, no es fa i punt. En tot cas, l’arranjament
seria per a veus solistes i tres sintetitzadors. Això si no se’m
diu de pregravar-ho, que llavors tindria molta més llibertat.
*****
Almenys
me’n vaig a dormir amb una bona notícia. Temps al temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada