Aquest cap de setmana he creat les bases d’un nou àlbum que podria
ser projecte de concert amb pregravats, una mica a la manera de com
podria estrenar «Hymns». El nou disc de bases duu el títol de
«1969 Massive Traffic Jams» i podria ser la darrera entrega que
faria en el meu estil de sempre (sempre que no trobi com fer certa
òpera per a la que sempre em faltarà un llibret). D’ell n’he
escrit fa unes hores, en un «llegeix-me»:
«Aquestes
dotze bases constitueixen un àlbum coherent, a falta de lletres i
veus. Podrien ser bases per a un concert de veu amb pregravats.
Encara no sé quan podré gravar les veus. En tot cas, aquesta mitja
horeta ha estat enregistrada en només 50 hores de marge, del
divendres 24 al diumenge 26 de gener de 2020, a partir d'idees que
rondaven pel meu disc dur. És el meu primer àlbum lliure de "mur
de so" des de 2015, i de fet l'origen
de deu de les dotze cançons és una sessió de "brainstorming"
la matinada del 19 al 20 de gener de 2020, en què vaig gravar
esbossos de possibles números per a una obra per a la Massa Coral i
dos sintetitzadors. Aquelles parts per a dos sintetitzadors estaven
pensades per a ser facilíssimes de tocar, i així poder-ne tocar jo
un. Al final l'obra no s'anava a necessitar, i he acabat reconvertint
aquells esbossos en un "àlbum" per a fer neteja. Crec que
el nivell és bo, encarta que no sigui molt innovador que diguem. En
tot cas, és pur MODX6 via la reverb 01 del Zoom RFX -2000 i
l'equalitzador de la taula de mescles. Un projecte senzill que flueix
bé, i una mostra d'eficiència. Gaudiu-lo.
Lluís
Paloma, "Patinet".
P.D.:
Els embussos massius el 1969 van ser de debò. En el marc de la
"Operació Intercepció", Richard Nixon va fer tancar tres
setmanes la frontera dels Estats Units amb Mèxic per a tallar el
tràfic de drogues. Al final l'operació no va servir de res excepte
per a fer enfadar el govern de Mèxic i milers de conductors.»
*****
Han
estat dues setmanes d’acabar bases de projectes, a l’espera de
poder gravar veus amb tranquil·litat. El «Feina 2.0», el
«Charleston» i el «1980» estan a punt, bases i lletres, i només
falten quasi totes les lletres de l’«Irving Park». Amb el que els
discos queden així:
Feina
2.0
1.
Automatic Day
2.
Amsterdam
3.
Llàgrima Viva
4.
Aeroport
5.
UFO
6.
Mirant-te trist
7.
Shea Stadium
8.
Vull ser lliure
9.
We Can't It Out
10.
Vol de nit
11.
Hotel Renaissance
12.
Hindenburg
13.
Misticismes bizantins, 1683
14.
Connecticut
15.
Vaixells en la nit
1980
1.
Times New Roman
2.
Subluna Park
3.
Axateia
4.
Challenger
5.
Binarium 70 Ophiuchi
6.
Atlantic Rain
7. I
Am Trying To Crash Your Car
8.
The See And See Machine
9.
Disco Demolition Night
10.
Freedom Fighter
11.
Bummer In Paradise
12.
All You Need Is Glub
13.
Tay
14.
Three Mile Island
15.
Austin City Unlimited
16.
Fasten Sea Bells
17.
Chronic Freedom
18.
Gamma Cephei
19.
Edinburgh (Piobaireachd)
20.
Tune of the Century
21.
Rats on DNA
22.
I look to an evening
23.
Fairchild 670
Charleston
Valentine Stone
1.
Raval de Montserrat
2.
Una definició del caos
3.
Down Down Blues (2006)
4.
Polskie Nagrania
5.
La Germandat de la Santa Gaita
6. A
Church Is Burning
7.
Tot Ficció (revisar)
8.
Angélique
9.
I'm a Honda with Me
10.
The River Flows
11.
Magnitogorsk
12.
L'abadia
13.
Spungenbird
14.
You're on Your Ownio
15.
Rein Narma
16.
I'm a Heart in New York
Per
tant, l’”Irving Park in the Dark”
queda pendent de feina.
N’existeixen totes les bases fins a un
total de catorze, però només n’existeixen
tres lletres, una de les quals té dues versions.
I,
finalment, dos projectes instrumentals han
estat acabats: «Santuari» (el disc que vaig publicar i retirar el
2015 per no funcionar bé, ara funciona i ha estat republicat) i «Els
somnis del futur s'escriuran amb acer» (acabat i funciona, però el
retinc per si li trobo editor).
I el
«petit complot director’s cut» existeix, si més no, al meu
Bandcamp. Amb molt Ferran Baucells, una mica menys de mi, i un parell
de talls, ara funciona sense problemes. Un àlbum per a estimar.
*****
I,
amb això, només queden alguns apunts fets amb guitarra i deu bases
sobreres per reestructurar. Com que en el seu estat actual no són
Lluís Paloma instantani, i com que requeririen de cirurgia radical,
no em donaré pressa. Crec que ha arribat el moment de fer el pas. A
més, he retocat el meu rack, incorporant-li patch bay. L’assalt
definitiu per a poder-lo emprar és ja a prop...
El
dia de Reis vaig regalar dotze dels meus millors dibuixos a la meva
família, a dos per cap. Moment de desfer-se del passat.
Moment
de canviar d’any i d’actitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada