Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dissabte, d’agost 17, 2019

Woodstock 50

Resum de la mani pels d’Altsasu del 10 d’agost de 2019:
«Confesso que ha estat una manifestació multitudinària contra el president d’Hondures. No, si molts dels presents hi hem anat pels joves d’Altsasu, amb banderes i tal, però a les 19h érem tres manifestacions a Pl. Catalunya i, mentre que els del Caixmir eren a la banda del Corte Inglés, els opositors hondurenys eren al nostre costat com L’Hospitalet de Barcelona, i a sobre duien equip de veus i tenien moltes coses a dir, totes interessantíssimes. Però com que no paraven, la mani pels joves no podia agafar embranzida més enllà d’algun crit de “llibertat!” En resum, manifestació matada via altaveus.»

*****

«Reconec no creure en Torra, per la senzilla raó que diu moltes coses però llavors la Generalitat continua essent la del 155, especialment Interior sota el Conseller Buch, un Conseller que hauria d’haver dimitit ja fa almenys un any però que sembla una pila Duracell. Quan van nomenar Torra, no s’hauria d’haver nomenat Torra, s’haurien d’haver convocat eleccions. I ara tots des del carrer estem demanant eleccions, i des de la Generalitat se’ns diu que eleccions, de cap manera! I mentrestant tot segueix podrint-se. A Madrid estaran contents.»

*****

Desorientat, furiós i deprimit amb la classe política. La de Madrid i la d’aquí. I l’Onze no tinc diners per a ser a Barcelona tot el dia.
Almenys, notícies com la del nou-partit-falsament-catalanista-destinat-a-fallar-en-la-seva-missió i la del president actual de SCC intentant una nova estratègia i tothom dins del món españoleitor tirant-se-li a sobre fan pensar que en aquell camp tampoc no saben què fer. I l’IBEX-35 mateix no para de provar coses (especialment líders polítics prefabricats) i només aconsegueix enredar-ho tot encara més. Si tan sols algú del nostre camp estigués disposat a fer l’empenta sense ambigüitats... A Waterloo potser ho intentarien, però ara mateix la seva incidència dins del país és quasi nul·la, i el gran error recent de Puigdemont va ser precisament amb la Diputació. I el Consell per la República no acaba d’arrencar (jo hi estic inscrit).
Mentre, el segon aniversari del 17A ha estat una gran ocasió per a l’esperpent.
Odio a ERC.

*****

Mal moment econòmic. I no per una decisió meva. Reconec que patiré.

*****

Junt amb acabar el Charleston i el nou projecte de l’Irving Park que està prometedor, reconec que tinc projectes de ‘remakes’ i revisions diverses. M’agradaria regravar (majorment) i, en part, reescriure el ‘Feina 2.0 (una evolució’, així com abreujar-li el títol a ‘Feina 2.0’, de cara a una hipotètica publicació del disc en una discogràfica amb criteri. Canviar un parell de lletres. Canviar un parell de cançons. Produir-lo bé. I també acabar (bé) el retocat d’’Himnes’ que passaria a dir-se ‘Hymns’ (més lògic, doncs els textos són en anglès).
I hi hauria plans de refeta total del ‘Requiem’ i del ‘Te Deum’... que deixarien de ser-ho. En part per raons musicals i tècniques (impossible passar el ‘Requiem’ de dos teclats d’acompanyament a un sense fer el ridícul ni destruir l’obra). Però en part, i més important, perquè no vull ser un col·laboracionista amb una Jerarquia Catòlica que ja ha esdevingut totalment indefensable. Ho sento pels catòlics de base, no m’hagués importat seguir escrivint per a ells, però la cosa és greu. I no sé què fer a nivell personal.