Havia pensat aquests dies de canviar el meu projecte d’adquirir en
un futur un
interface M-Audio
M-Track Eight per
l’adquisició del baratíssim interface Behringer UMC1820. Però
m’ho he pensat bé, i abandono ambdós plans. Simplement m’he
adonat que la meva decisió de connectar els meus dos multiefectes de
rack al Focusrite Scarlett no té sentit des d’un punt de vista
pràctic, doncs necessito poder afegir els seus efectes ja en
gravació des de taula, i a més em vaig trobar amb molts problemes
quan vaig voler processar pistes de Cubase amb processadors externs
(els WA76 rebien senyal, però res no arribava de retorn a Cubase),
amb el que sé que hauré de dedicar hores a trobar, amb calma, què
falla, i deixar-ho ben ajustat, si pot ser de manera permanent. A
més, alliberar connectors al Focusrite em permetria connectar-hi les
sortides del meu previ Art MPA II. I si amb això no em cal un
interface més, també són diners que no em cal gastar, en un moment
on tinc algunes idees pel futur però totes necessitades d’una
entrada de diners que encara no m’he pogut assegurar. En
tot cas, aprofitaria el recablejar part de l’estudi per a treure
l’Integra 7 del rack, posar-hi l’MPA II al seu lloc, deixar un
rack impecable i ben connectat amb la taula i amb l’exterior -amb
tots els cables extra necessaris-, i finalment
connectar l’Integra 7 d’una manera extensiva, viable i usable
(ara mateix no respon a res i no es pot sentir), de manera que tingui
un estudi pràctic i fàcil de fer anar en allò possible. Ah, i
posar a l’ordinador la targeta USB 3.0 de recanvi que ja fa
setmaners que tinc! De veritat, entre la feinada que tinc i la nul·la
funcionalitat que ara per ara té el nou estudi, em sento un imbècil.
És com si ni tan sols no hagués estudiat encara a Crash, o com si
no hagués enregistrat vuit discos, set dels quals de gran nivell i
alts estàndards de producció.
I
sí, confesso que si el «Feina2.0» no hagués rebut quasi atenció
en absència d’»Automatic Day» o «Amsterdam», l’hagués
retirat en algun moment entre 2012 i 2014 i l’hagués refós
totalment, regravant-ne o
millorant-ne les
millors cançons per a treure’n tot el partit, i
també treient-ne pistes de farciment com «Funeral», «Llàgrima
viva» o «Tot el que s’ha perdut», o també «2000 mosquitos»,
que no és un farciment en absolut però que simplement no encaixa:
és un àlbum compilat a tota pressa per a proveir material per a un
concert amb el que no em deixaven viure, i simplement no funciona com
a àlbum conjunt, amb fins i tot el títol definitiu essent estrany,
i la producció el simple resultat de la pressa i la manca de mitjans
i d’estudi pròpiament dit. Això sí, hi ha unes poques coses que
funcionen i que he de dir amb total sinceritat: les
dues primeres cançons, «Automatic Day» i «Amsterdam», molt ben
produïdes, no només són les meves cançons més populars amb
diferència, sinó que constitueixen el millor i més efectiu inici
d’àlbum que hagi fet mai, amb diferència; en el fons,
«existeixen» les versions bones de temes com «Shea Stadium» o
«Hotel Renaissance», i són les versions que en fem en directe amb
Els Visitants, amb una energia i un acabat que no m’hagués pogut
ni imaginar quan en vaig enregistrar les versions originals d’estudi;
i el «Feina 2.0», malgrat els seus greus problemes, sona a glòria
quan el comparem amb el seu remot origen, l’avortat i malaguanyat
«Busco Feina/Accident» de 2006 que sembla compost, gravat i mesclat
per una panda de borratxos sords tonals, i que aquestsdarrers anys he
intentat convertir en gravacions professionals i amb cara i ulls, amb
molt poc èxit («Down Down Blues» és l’afortunada excepció que
a la fi ha aconseguit arribar a port des de tan avall com la Fossa de
les Marianes).
I
ara tindré un «Charleston»
que serà un altre «Feina 2.0». Però almenys aquest cop la
producció serà tot el professional que toca. S’acabarà al
juliol. I tampoc no tinc tan clar que tingui farciment...
*****
Dilluns i dimecres d’aquesta
setmana Els Visitants hem fet dos assaigs a El Vapor de la Casa de la
Música de Terrassa. N’hem sortit satisfets i amb les piles
carregades. Després d’una primavera intensa, la tardor serà
potent i vull rebre-la com cal: amb noves cançons originals pel
grup. I el Xavi també compon...
*****
Apart d’allò mencionat
(Fender Telecaster i Neumann TLM 107), en algun moment miraré de
fer-me amb la guitarra de doble màstil més barata que pugui
localitzar, per a un experiment: afinació Stratosphere. A veure si
em resulta massa difícil o si hi puc fer alguna bestiesa. No corre
pressa.
*****
Ahir em vaig posar en feina
amb això del llibre de contes. I resulta que en faig dos: un de
dramàtic (que necessita de molt treball) i un de còmic (que
sorpresivament està molt més avançat). En fi, serà un estiu
d’escriure i de llegir. Gravar, molt poc. Reconec que em té baix
d’ànims.
*****
He decidit sortir-me de l’ANC.
No acaben de fer res quan haurien d’estar més actius que mai. I
reconec que les nostres polítiques culturals són diametralment
oposades. Així que no té sentit seguir allà dins.
*****
¿Por
qué tantas mujeres están eligiendo quedarse solteras? 1)
Generalización de que los hombres són unos ogros. Y algunos lo són,
y hacen mucho daño a mujeres y al resto de los hombres. Pero los que
no lo són se encuentran en la terrible posición de ser rechazados
siempre, y eso genera sentimientos de inseguridad, inferioridad y
necesidad de autoprotegerse; 2) hipersexualización. Mujeres y
hombres han pasado a importar sólo como objetos sexuales. Sin
sentimientos. Sin respeto. Incluso en las apps "de ligue"
nadie busca a un/a compañer@ para toda la vida, sólo sexo de una
noche. Sólo importa el propio ego. Millones de personas van a
terminar desesperadamente solas por pura inmadurez; 3) muchas mujeres
interpretan feminismo como "hembrismo", lo que es machismo
al revés. El feminismo lo tiene todo bueno y tiene mucho que
ofrecer. El hembrismo no deja de ser una fábrica de egos paranoicos,
y al final, como con el machismo, es toda la sociedad la que paga un
precio terrible; 4) encima, todo el mundo miente. Innecesariamente.
Hay unos patrones sociales demasiado difíciles de alcanzar y que
todo el mundo se siente obligado a cumplir. Y encima, la TV nos dice
que está prohibido envejecer. Esto no es ni normal ni medio normal,
y el resultado es una completa disociación entre la necesidad de ser
fuertes y guapos y el hecho de que somos vulnerables por naturaleza.
Resultado? Se juega al escondite con un@ mism@; 5) de manera que
vamos a una sociedad de gente condenada a sentirse sola y miserable
porque nunca ha querido aprender a amar y nunca ha querido admitir lo
vulnerable que es. Y es bueno admitirse vulnerable. Y, a veces, dos
personas vulnerables pueden descubrir que juntas tienen un motivo
para vivir y para enfrentarse al mundo. Encontrar pareja es bueno. Si
tan sólo la gente se lo admitiese a sí misma...
I
ara tindré un «Charleston»
que serà un altre «Feina 2.0». Però almenys aquest cop la
producció serà tot el professional que toca. S’acabarà al
juliol. I tampoc no tinc tan clar que tingui farciment...
*****
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada