Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimecres, de desembre 02, 2015

A relaxing CUP of café con leche in Plaza Mayor

29 de novembre de 2015: la CUP anuncia que l'assemblea a Manresa ha votat Mas no. I aquí em cago amb tots dos bàndols per no voler arribar a cap acord. El procés d'independència ha quedat definitivament aturat. Anem a eleccions al març. Hem perdut. I a sobre els meus amics em critiquen quan exposo que tenim un problema, i gros, dient-me si m'he passat al Mas. Reflexions durant el dia:
"Eleccions al març. - El Debat Nacional de la CUP vota No a la proposta d’investir Artur Mas"
"Estic experimentant la major destrempada de tita de la meva vida. M'estic plantejant no tornar a votar en ma vida. Imbècils. #etfelicitofill"
"Tinc una idea genial: i si el Parlament en ple dimiteix, se'n va a casa i la gent del carrer tirem endavant el procés sense més entrebancs?"
"Reconec estar desmoralitzat fins al punt de no retorn. Se suposa que el març he de votar per a no regalar el vot a partits espanyoleitors tronats, però què punyetes voto? Tres partits que se suposa que estan per la independència, tres partits que a l'hora de la veritat ens fallen miserablement. L'únic que queda és dissoldre definitivament el Parlament, enviar els polítics a casa i, entre la gent del carrer, intentar qualsevol darrera possibilitat que ens pugui quedar, o bé salvar els mobles i organitzar-nos el millor possible per a la travessa del desert. Decidits a no deixar mai més cap decisió sobre la nostra causa en mans de politicots de la Senyoreta Pepis. Estic molt trist."
"I ara què se suposa que hem de fer els catalans? Riure? Em sento fatal. Tenim uns polítics ridículs i infantils. Potser que prescindim d'ells la propera vegada. Perquè aquest cop el bròquil is over. "
"N'estic fart! Odio al Mas i al Junqueras i a tot Junts pel Sí i a la CUP i als espanyoleitors de merda! Decidit! No tornaré a votar en ma vida! I a qui no li agradi que em bloquegi, però deixeu-me en pau amb les ideologies! Totes!!!!!!!!!"
"Només era per a comunicar-vos que, en vista del ridícul espantós a què ens heu abocat tots plegats com a país, he decidit deixar de votar. Per sempre. Lluitaré per la llibertat del nostre país, excepte a les urnes. Em sento enganyat i decebut. No em representa ningú. Ja us ho fareu."

*****

Acabo de llegir (matinada del 3 de desembre) que en David Fernández recolza que dos diputats de la CUP votin a favor d'Artur Mas com a presidenciable, a canvi del Pla de Xoc. Això ja ho veig més viable, però no ho podia haver dit molt abans? El mal ja està fet, i Madrid ha tingut uns dies per a organitzar-se megabé per a fer-nos la punyeta.

*****

I no, no votaré mai més. És ferm.

*****

Un jove votant de la CUP s'adona de com la va pifiar el 27-S. #etfelicitofill (I, sí, jo també la vaig pifiar).