El passat 17
gener de 2014 els Elora van tocar a la Sala Monasterio com a part
d'un cartell triple. Va faltar el guitarrista, substituït per un
d'un altre grup, pel que no sé si puc dir que els he vist en
directe, però van fer una excel·lent actuació de mitja hora, amb
en Dani del Sol fent de "prota" absolut a la bateria. Una
nit per recordar.
També he vist
darrerament algunes actuacions de l'Exèrcit d'Islàndia prou
saboroses, tot i que a mig gas pel format acústic, i amb algun
problema a l'Antic Forn de Vallcarca per l'ampli del guitarra
solista. Abans d'ahir, 8 de febrer, van actuar a BCN, però ja em van
dir que no hi hauria novetats, pel que em vaig prendre la llicència
de no anar-hi i així poder resoldre encàrrecs aquí a Terrassa.
Pel que fa a
mi, el passat dijous 6 de febrer a la nit vaig compartir cartell amb
en Jan Diaz al Bar La Republica de Terrassa. Avisat amb poc més de
30 hores de marge, vaig improvisar una actuació "només amb
guitarra" on hi va caure una versió d'Automatic Day improvisada
sobre la marxa (i repetida a petició d'un fan de la cançó) i dos
versos sense acompanyament de "Nearer My God To Thee"
(Bethany). Almenys la Glendor va fer sensació. I la Núria Jaouen va
fer un bon reportatge del concert:
http://www.infotalqual.com/ca/terrassa-cultura/520-els-cantautors-jan-diaz-i-lluis-paloma-a-la-republica-sona.
Per cert, al Jan Díaz li hauré de seguir la pista, sobretot com a
guitarrista. I també a en Rafa Valls, que organitzava l'event i que
realment és algú interessant.
*****
L'1 de febrer
vaig decidir completar un breu recull de "singles" que
tenia a Bandcamp, afegint-hi les "cintes de 1992" de les
que he parlat força però que fins ara quasi no havia fet circular,
suposo que perquè duraven força menys que un àlbum normal meu i em
costava trobar el format idoni per a editar-les. El resultat és el
meu recopilatori oficial de rareses 1992-2013, "Duncan
Drawings", al que fa una estona ja li he dedicat una pestanya en
aquest mateix blog, pel que no m'extendré molt aquí. Però espero
que sigui només la primera de tres entregues aquest any. Hi ha ganes
d'estudi.
*****
Mentre, un
miracle, fet possible gràcies al Jose de Syro Records (gratitud eterna!)
:
Ara falta
publicitar-ho, que és la part difícil, però us asseguro que estic
en un núvol.
*****
Carta escrita
i enviada per mi a El Punt-AVUI i no publicada:
"Junt amb
tota la gent que es va hipotecar durant la bombolla immobiliària i
que ara engreixen la PAH, existim aquells que des del principi no ens
podíem hipotecar perquè la vivenda era massa cara com per a poder
fer res més que somniar en el dia en què baixarien els preus. Però
els preus han baixat massa poc com per a que gent com jo poguem
resoldre el problema d'accedir a una vivenda. I el lloguer no és una
opció, amb els preus que hi ha. La pregunta és simple: si la gent
no ens comprem un Rolls perquè és extraordinàriament car, com és
que ens fan comprar les cases al mateix preu que un Rolls? Aquesta
part de la crisi no es resoldrà fins que un mileurista pugui comprar
una casa al comptat sense haver-se d'embarcar en hipoteques, o
almenys no haver-se d'hipotecar per més d'un o dos anys."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada