Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

diumenge, de juliol 14, 2013

Lyrics


*****

La passada matinada ha estat relativament productiva pel que fa a lletres pel “1980”. He hagut de replantejar moltes dels conceptes sobre els que volia muntar el disc en aquest apartat. El cert és que quedarà poc sobre aquella dècada. També, poca política: Marx, Bakunin i el Subcomandante Marcos seràn represos en un futur, però el cert és que els he de llegir més, perquè de moment el que porto escrit és un desastre com un piano. Intentaré mantenir el Challenger, Three Mile Island i el General Belgrano, però especialment amb aquesta darrera estic encalladíssim. A canvi, els meus mestres Philip Glass i Steve Reich entren al disc per la porta gran, i almenys aquí tinc prou mastegat el tema com per poder escriure amb certa soltura. Miraré si puc parlar de la disputa Jay Farrar/Jeff Tweedy que tan ocupat em manté darrerament, espero que amb prou respecte per les dues parts. Però el millor ben bé pot ser que aquesta mateixa matinada he començat a escriure lletres més lliures, no subjectes a un tema concret o, també, mirant de no abordar-lo en plan pamfletari. I la cosa guanya per punts. Aquest pot ser, de fet, el major avenç de l'àlbum: l'abstracció i l'escriptura experimental basada en inventar algoritmes o associar idees. De moment, la llista de temes està així:

Yupiiii!!! - Times New Roman
TechnoPiece - Subluna Park *
Celtic - Axateia *
Grrr iuju - Philip Glass, em sembla
Andorra Piano -  Challenger
Barret - I Am Trying To Crash Your Car
Gafas - The See And See Machine
King Kong - Automatic Night *
Glass So Fast - All You Need Is Glub
Aung -  Three Mile Island
Korg Float - L'efecte Bérégovoy *
Middleeat - Llibertat crònica
Moogie Moogie - Steve Reich
Wawel-gaita - Edimburg (Piobaireachd)
Monroe - General Belgrano
Jazzy - Rates sobre ADN *

(* Lletra acabada)

Mentre, penso en com acabar de donar-li el punt a “Automatic Night”, perquè li falta un overdub, però no acabo de veure amb quin so. De moment sona una mica pitjor que la resta de l'àlbum, una cosa no gens bona en un possible single. El que tinc clar és que a “Llibertat crònica” hi afegiré un solo amb la Casio MG 510. Efectivament: so elèctric i so MIDI sintetitzat simultàniament, i amb un instrument autèntic dels 1980. També vull provar el pedal Ravish Sitar a “The See And See Machine”, i miraria de recuperar el Metal Zone en algun lloc. No crec que faci gran cosa més amb guitarra: és un disc per a sonar sintetitzat.

*****

Just uns minuts després d'escriure la resta d'aquest post, descobreixo que Steve Reich ha estrenat fa poc una nova peça, "Radio Rewrite", basada en temes de Radiohead. No té molt bones crítiques, però reconec que estic intrigat. Espero que aviat surti en CD.

*****

No he pogut finançar el Hammond XK-1, que ja dono per perdut perquè el deixen de fabricar (i el substitut és més car, o hauria d'anar a per un caríssim XK-3 que no em puc permetre). Fins i tot el Ferrofish B4000+ és massa car per a mi si l'he de pagar al comptat. No sé què fer, però aparentment toca deixar-ho estar i tirar de VST com pugui, encara que no sigui el més adequat.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)