Ha estat una setmana difícil per a mi. Encara ara em sento insegur. Dilluns de la setmana passada va haver-hi classe col·lectiva a Cant. I me'n vaig assabentar tot just abans de tornar d'Edimburg, amb el que no hi havia temps material de preparar el que no tingués preparat (i alguna de les cançons havia estat confirmada tot just abans de marxar). Resultat: un Bach va sortir força bé perquè hi portava tot el curs, però en començar una d'italiana el pianista es va liar, li ho vaig comentar, i de sobte m'havia de disculpar. I va seguir una interpretació de pena, amb jo intentant resseguir una partitura mal escrita. Em va posar tan nerviós que, després de la cançó d'una altra persona, vaig marxar corrent, vaig anar a casa, vaig prendre'm dos calmants i em vaig estirar al meu llit, comentant-li la debacle a la meva mare. Continuaré (avui he anat a repertori), però m'he arribat a plantejar deixar-ho.
I dijous hi va haver un altre problema: la mescla que havia fet jo del tema "My Friends", que tant ens agradava al frn i a mi, no li feia el pès a la seva autora. I ella suggeria uns canvis que pràcticament invalidaven la feina feta, que m'havia portat un cert temps. Potser en unes altres circumstàncies no m'ho hagués pres molt a pit, però enmig dels nervis per Cant i amb dues altres cançons de l'àlbum amb problemes de mescla (totes tres bones cançons, com les de la resta de l'àlbum, però a dues no aconseguia trobar-los-hi el punt) vaig parlar-ho amb el frn. Hi ha bona voluntat, i ara vull resoldre tot aquest tema perquè pot ser que el millor àlbum de Tired Hippo ens estigui esperant. De moment només falten dues sessions d'ells (la de M., afegint la seva veu a dues cançons, i una amb el frn per a veure què fem amb "My Friends") i una de veus meva, si no retoquem res més. De moment, ells han posat un premix de "Cel" (amb veu de M. gravada pel frn sobre un rough mix meu) al seu Myspace, per a anunciar el seu proper concert (divendres 14 de maig a la [2] de l'Apolo, BCN).
M'estic llegint una biografia del Spector (escrita per Mick Brown) que vaig comprar a Waterstones (13 Princes Street, Edimburg). Vaig per la meitat, i en alguns aspectes és el millor llibre per al moment que passo, però en altres és el pitjor. Parla d'un tio molt insegur, i m'hi reconec molt, encara que jo no aprovi tot aquest rotllo de segurates i de matar una persona. Però podem dir que musicalment m'he mogut del Wilson al Spector, i les pistes base més recents que he fet es mouen, per primer cop en mi, en un àmbit emocional. I és un de molt obscur i inquietant. Tinc por de recaure en la incoherència i en veure enemics per totes bandes. No sóc un paio per a conviure-hi.
Almenys, dissabte a la nit l'Exèrcit d'Islàndia van tocar al bar del local de Minyons. Elèctric i amb bateria. Es van haver d'amplificar per ells mateixos i el Rubèn va tenir algun problema amb el seu so, però igualment van demostrar que el directe és el seu fort i van divertir a la concurrència, que era del que es tractava. Només una queixa, que no va pel grup: de veritat cal que els horaris dels concerts s'hagin d'ajustar obligatòriament als partits del Barça?