Presentació.

Després de tres anys i mig, torno amb un disc de servei públic. Aquest disc no està concebut per a iniciar una carrera d'èxits, com sí ho estava el “Corrupció”. És una carta al meu públic, bé que trista. En aquests tres anys i mig he passat per molta tensió a nivell personal, i em sorprèn que això s'hagi traduït en tant contingut polític. Però també aquest contingut té a veure amb la meva circumstància, he tingut desenganys molt forts en àrees d'interès general i crec que ho havia de manifestar. De fet, actuo sobre el supòsit que el públic és intel·ligent i pot comprendre aquests continguts. Davant d'això, la música ha passat a ser poc important, aquest cop és només un fons, un suport per a les lletres. Almenys, si no una altra cosa, el treball de documentació per a les lletres m'haurà servit per a aprendre.

Lluís Paloma, 25 de febrer de 2008.



1. Vull ser lliure

La televisió em domina.
He romàs quiet i apagat,
receptiu i teledirigit,
mentalment controlat.

Estasi ràpida i eterna,
les imatges m'enceguen.
Tant de temps perdut,
no puc ni pensar.

Assaborim publicitat, t'ho venen tot
mentre gasten la nostra electricitat.
Els famosos s'han venut al diner,
i tots estem a les seves ordres.

Televisió ideològica,
ha arribat el Gran Germà.
Els executius han decidit per tu,
i t'han dictat les teves opinions.

Atemptats sotmesos a repetició,
excitant víctimes per a l'espectacle.
Hipnosi icònica gravíssima,
tota la merda és igual.

Plores i et sents impotent,
jo vull ser lliure, vull viure lliure.
Dona eis requiem,
doneu-los el repòs etern.



2. Sarajevo

Sarajevo.
La bala et podia arribar
en qualsevol moment,
a qualsevol lloc.

Caminar era un risc,
veies com els teus amics
desapareixien un a un,
en un paisatge acorralat.



3. Xirinacs

Lluís Maria, tan de bo encara
jo fós a temps de fer-te viure,
però ara sé que no t'hagués
pogut aturar, voluntat de ferro.

Tu, que havies estat ferm
a passar-te mesos i anys
davant de presons manifestant
la teva protesta silenciosa.

Has estat molt més digne
que els polítics que tenim
i que són els únics
disposats a oblidar-te.

Ens has deixat sols enmig
del malson sense fi.
Ens has donat la resposta
veritable a l'esperança.

Hauria de fer pensar
que només t'hagis pogut
alliberar d'Espanya
amb la teva pròpia mort.



4. Desapareixent

Des de l'avió,
cossos
caient al mar,
desapareixent,
impossibles de reclamar.

Famílies
en inquietud perpètua.
L'agressió és infinita,
però la memòria
no callarà mai.



5. Magnitogorsk

L'infern és un caos de fum i foc,
Magnitogorsk és la ciutat de la fi.
Siderúrgia i neu negra, cal fugir d'aquí.
Magnitogorsk, secret militar,
armes i tancs van generar-se aquí.
1929, filla del primer Pla Quinquenal.

Magnitogorsk, ciutat inviable,
Stalin et va fer néixer avortada.

Dins l'aire enrarit dels sulfurs
el perill de mort és constant.
La maquinária és del mil nou-cents trenta.
Gent malalta en pìsos comunistes,
en temps havien viscut en barracons.
Les temperatures esdevenen extremes.

Però milers de vides han sabut lluitar.
Val la pena parlar dels treballadors.



6. L'equilibri de la dissuassió

El món ja no serà mai més segur,
els cercles militars afirmen segurs
que el llançament d'un míssil és
un acte de manteniment de la pau.

Submarins nuclears radicalment armats
circumnaveguen el globus terraqui,
ocults als ulls de tothom,
necessàriament indetectables.

Càrregues nuclears apunten
a les principals ciutats del món.
Es vol evitar que un règim
irresponsable actui per a guanyar.

La dissuassió, però, podria fallar.

La fi podria ser molt aviat.



7. Víctor Jara

Víctor Jara,
treballador solidari, emblema
dels anys de la Unitat Popular,
de Salvador Allende i la democràcia.

Treballant voluntari els diumenges
per a oposar-te a la paràlisi
organitzada per les dretes
i recolzada pels Estats Units.

Gent morint al teu voltant,
barraques cremades per la policia,
assassinats ordenats pels rics,
preparació d'una guerra civil.

Es va desfermar el caos,
aquell matí sorpresiu,
militars envoltant La Moneda i
bombardejant la casa del president.

Trinxant els bustos d'aquells
que no havien servit a Xile,
Allende es va disparar
defensant la democràcia.

Capturat com un trofeu,
vas intentar parlar de
5000 persones que patien com tu,
junt amb tu, abans de morir.

Soldats i normalitat anormal,
furgonetes buidant-se a la morgue,
la teva dona et va haver de reconèixer
entre centenars de cossos.



8. Camp de la Bota

La gent s'allunyava de tu,
et sabies sol, acabaven
de deixar sense feina la teva mare
per roja el dia de l'execució.

No us permetien abastir-vos,
us havien confiscat la casa.

Havíeu visitat tots els despatxos,
havíeu plorat totes les llàgrimes,
us havíeu arrossegat per ell.
Se us van riure a l'esquena.

Us recordaríeu d'aquell capellà
que va córrer a demanar l'execució.

Quaranta persones jutjades
a dit en quaranta minuts,
vint-i-cinc penes capitals,
això era la seva justícia.

Cada dia, a les 7, sonava
el despertador de les bales.

Sota els emblemes de Franco al cub
ell havia passat les nits
amb la por de la llista del matí.
El van cridar: era home mort.

Camp de la Bota, la sang
relliscava directa al mar.



9. Grace

Grace, veu de lluita, San Francisco va ser als teus peus.
El teu crit eteri va proclamar la llibertat i el canvi,
desafiant a en Kennedy i al fill de puta d'en Nixon,
dibuixant visions d'entusiasme i capes de significat.

Ferm em nego a oblidar la que va ser la teva era. Grace, torna ja!

Ara la gent s'aconforma a obeir les ordres,
El capitalisme ho està destruïnt tot arreu.
Fins i tot tu t'has reduÏt a una galeria d'art.
Grace, què ha passat? La teva pròpia filla és cristiana.

Cal tornar a Haight i Ashbury. Més que mai, és necessari el somni. Grace, torna ja!



10. L'inici del caos

Ho van propagar totes les emissores,
torres caient entre fum i flames,
milers de morts i masses desorientades.
Aquell dia tots vam ser novaiorquesos.

Diguem: la llei primera del terrorisme
és fer mal als innocents i indefensos
conservant amb vida als terribles enemics
perquè saben que es necessiten mútuament.

Però, qui decideix qui és terrorista i qui no?
Hi ha massa preguntes a sota de les torres caigudes,
es van poder recuperar tots els discos durs
i les altres víctimes són a l'Iraq i l'Afganistan.

Aquell dia només va servir per a que
George Bush ens arrossegués a la violència,
i per a que la Història oblidés el que va passar
a Xile i a Catalunya uns altres Onzes de Setembre.



11. Armènia

Armènia.

Els rius baixaven vermells,
runes de temples destruïts,
mil nou-cents quinze,
mentre el món no mirava.

Primer moriren sis-cents,
després un milió i mig.
Els pocs esforços diplomàtics
van ser completament inútils.

Crema pública de llibres,
trets i caravanes de la mort,
alguns arriscaren la vida
per a poder salvar armenis.

Turquia encara no ho ha reconegut
i l'Ararat és ara en territori turc.
Quan moren bones persones
mai no se sap qui ha disparat.

Armènia.



12. Tants anys perduts

Estic decidit a no deixar-me enganyar,
em fa mal haver perdut tants anys
creient en polítics que ha fotut enlaire
els somnis d'un país trist i prostrat.

Massa cops hem patit amb genis fulgurants.
Exhultació, bravates, i després plors.
Però faran de tot per aferrar-se a un càrrec.
Com han pogut obrar amb tant de cinisme?

Ara cal parlar d'allò que importa,
d'atènyer l'alliberament nacional,
i també el de la gent senzilla,
els treballadors de cada dia.

Vull llibertat d'expressió,
vull democràcia veritable,
vull deslliurar-me d'aquest infern.
Botiflers, ens heu deixat sols!



13. Contempleu la vostra obra

Cada cop que algú moria,
vosaltres tancàveu els ulls
i predicàveu pietat.
Quina pietat?

La pietat del concordat
que vau signar amb Franco.

Aquell vell, aquella mare,
a qui havien pres el fill,
us imploraven ajuda.
Us vau tancar al Santíssim.

Déu i el cel a la terra
es troben als cementiris.

No vau fer res contra l'Holocaust
i vau ajudar nazis a escapar.
Esteu afiliats políticament,
és massa tard per a demanar perdó.



14. Steve Biko.

Controls policials arreu,
estaves acorralat, Steve Biko,
convertit en teòric ciutadà
del bantusan de Cap Est.

Ja t'havien detingut altres vegades,
no podies sospitar que
aquells policies de Pretòria
t'anaven a matar aquella tarda.

Fotografies del teu cos mort,
dotze de setembre del setanta-set.

Revolta contra l'Afrikaans,
Soweto, juny del setanta-sis:
Cinc-cents seixanta-sis nens
morts per trets de la policia.

Ara Occident és una nova Sudàfrica
i ells intenten entrar desesperadament.



15. Companys

Cinquanta dies d'apocalipsi havien passat,
després d'enfonsar-se el front de l'Ebre.
Soldats i famílies dirigint-se a la frontera,
bombardeigs feixistes contra els fugitius.

Vares exiliar-te com la resta del nostre govern,
endarrera la incomunicació amb la República.
Vas anar a París, on no vas poder fer res
per ajudar als reclosos al camp d'Argelés.

Invasió nazi el mil nou-cents quaranta,
El teu fill esquizofrènic va desaparèixer
i vas decidir ser-li fidel i buscar-lo.
Pedro Urraca et va fer detenir i extraditar.

Aquella matinada, a Montjuïc, t'esperava
la mort, dictada en un fals judici cal·lumniós.
Morires descalç, trepitjant terra catalana.
Els criminals ens van assassinar el President.



16. Drets Civils.

A Money havien assassinat al jove Emmett Till.
Montgomery, mil nou-cents cinquanta-cinc,
Rosa Lee Parks detinguda per no cedir el seient a un blanc.
Boicot als autobusos, tres-cents vuitanta-un dies.

A Birmingham s'ordenà el terror l'any seixanta-tres.
Els manifestants i els nens eren llançats
a l'aire amb mangueres d'aigua, mentre
els gossos policia atacaven a nens indefensos.

El vint-i-vuit d'agost del seixanta-tres
dues-centes mil persones marxaren sobre Washington.
En Kennedy no se'n sortia del tot amb els Drets Civils,
Luther King va somniar amb la veu ben alta.

John Lewis va avisar: "hem de dir als polítics
que no hi haurà un període de treva".
King pensava en un socialisme democràtic,
alguna cosa va malament amb el capitalisme.

Quatre d'abril de mil nou-cents seixanta-vuit,
habitació tres-cents sis del Lorraine Motel.
Martin Luther King sortí al balcó,
dispararen contra ell, les sis de la tarda.

James Earl Ray confessà i després es retractà.
L'havien amenaçat amb la pena de mort.
Agents de l'FBI observaven a King i van ser
els primers a socórrer-lo, però què hi feien allà?

I d'on venia realment la bala?



17. 1911.

Mil nou-cents nou,
vaga de treballadores
a la Companyia de Bruses
Triangle de Nova York.

La solidaritat i organització
obreres es mogueren un cop més.

Sufragistes, socialistes,
fins i tot dones burgeses,
totes lluitant per elles,
però tot va ser inútil.

L'empresari va decidir
que no hi havia res a resoldre.

El febrer de mil nou-cents deu
es desconvocà finalment la vaga.
Tot va romandre tràgicament
com era, amb conseqüències:

25 de març de 1911,
incendi sobtat a la fàbrica.
Cent-quaranta-dues dones mortes
innecessàriament.

Si s'haguessin atès,
aquelles reivindicacions
les haguessin pogut salvar.



18. Militars

Les trinxeres de la Història ens miren
amb els ulls buits dels que van morir
a mans de penombres i lògiques internes,
de conspiranoies i pàtries mentals.

Els traidors acaparen els mecanismes
d' una pretesa seguretat il·lusòria,
tenen el monopoli de la violència,
del ritual de l'agressió eterna.

La seva pretesa justícia no té més fi
que causar la destrucció i la mort,
fer mal fins i tot als familiars
d'assassinats i desapareguts.

Són milers els anys de jerarquia,
de classisme, dominació i execucions.
Què ocorre dins d'aquelles ments,
quin és el mecanisme de la por?

Com alertar a tothom que estem
sempre en perill d'un cop d'estat,
que la memòria depèn de nosaltres
I que l'enemic no para de vèncer?

Sempre és tard en plorar les víctimes,
mai no hauríem d'haver permès
que els bojos accedissin a llocs de poder.
O potser és que el poder és una cosa de bojos?



19. No ens necessitaven

Van creuar l'estret de Behring,
d'això en fa trenta-cinc mil anys.
Havien tingut temps de generar
grans civilitzacions i cultures.

Un dia van arribar uns perduts
amb molt ego i poca geografia.
Creien haver arribat a la Xina,
i amb la cristiandat portaren la mort.

Declarant súbdits a uns nadius
que no podien entendre res,
van conquerir i expoliar,
violar, cremar i assassinar.

Van destruir ciutats i tombes,
van importar nous dirigents
que amb el temps perpetuarien
la tragèdia dels crims impunes.

Per a llaurar i sembrar la terra,
els nouvinguts podien comptar
amb esclaus gratuïts obtinguts
pel sistema de l'encomienda.

Els desesperats conquerits
es suicidaven i mataven entre ells
per a no haver de viure més
en aquell món nou i infernal.

Queien als camps i a les mines,
passaven d'un milió a només cinc-cents.
Dos segles després els morts
es comptaven per centenars de milions.

El pare Las Casas ho va veure
i per a salvar aquells nadius
va proposar portar esclaus d'Àfrica.
Es començava a intuir el futur.



20. Els indefensos, 21 de desembre de 1907.

Vaga del salitre, Tarapacá, mil nou-cents set.
Milers de treballadors sud-americans
lluitaven pacíficament per una vida digna,
amb demandes elementals pel dia a dia.

Aquella nit del vint de desembre,
Una col·lumna obrera intentava
arribar al port d' Iquique
i l'exèrcit els va disparar.

Pànic sagnant en l'obscuritat,
Sis morts sobre la via fèrria.
Decretat l'estat de Setge.
Aquella mateixa nit.

Les ordres del president Pedro Montt
i del ministre d'interior Rafael Sotomayor:
concentrar els vaguistes i forçar així
el seu retorn a les salitreres.

Però deu mil treballadors es van arrecerar
a l'escola Santa María d'Iquique.
Van decidir resistir i mantenir-se.
Allà dins no hi havia cap arma.

Aleshores el general Silva Renard
va ordenar obrir foc contra els arrecerats.
Estesos entre la sang, centenars de ferits
i tres mil sis-cents morts, nens entre ells.

Els caps militars asseguraven
haver-se vist obligats
a disparar. Però un assassí
sempre ho és voluntàriament.

I segons ells els culpables
eren els dirigents obrers.
Encara ara no s'ha fet justícia,
les fosses comunes ploren el seu crit.



21. Cóndor

Operació Cóndor, originada a Xile.
Intercanvi d'informació i persecució
internacional de dissidents polítics,
amb grups secrets atemptant en tercers països.

El general Manuel Contreras,
cap de la DINA, pensà tots els detalls.
Decidida formalment el 1976,
l'operació funcionava ja des de 1974.

Argentina, Xile, Brasil, Bolívia,
Paraguai, Uruguai, Perú i Equador.
cinquanta mil morts, trenta mil desapareguts,
quatre-cents mil presos.

Assassinat d'Orlando Letelier a Washington,
atemptat contra Bernardo Leighton a Roma,
mort de Carlos Prats a Buenos Aires.
Henry Kissinger ho sabia perfectament.

Centre de comunicacions de l'operació
a una base nord-americana al Canal de Panamà.
Alfredo Stroessner sabia per la xarxa
quan morien assassinats els seus opositors.

Pels serveis secrets dels Estats Units,
l'operació Cóndor era una organització
contraterrorista legítima, però
en realitat era terrorisme d'estat.



22. Ara i aquí

Ja no queda res, estem perduts davant de la Història,
dominats i enganyats per mans tacades de sang.
Ens han traït i ens trairan, fins i tot gent d'aquí.

Les grans manifestacions han quedat en foc d'encenalls,
es torça la voluntat d'un Parlament que no té cap voluntat.
No podrem alliberar-nos mai a partir de les seves lleis.

Els nostres enemics són cada cop més forts
i tenen sempre tots els engranatges de poder:
podrien treure'ns els tancs al carrer.

I aquí remblen tots els taüts en nom de Catalunya
i ens oculten que ve de cinc minuts i no tenim democràcia.
Volem la independència i la volem ara i aquí! Ara i aquí!!!!!!!