Una certa decepció aquest any amb els llibres llegits per a Italià. Vaig començar el curs amb "Il cavaliere inesistente" d'Italo Calvino. Em va decebre. Igual resulta que és el llibre fallit d'I.C. i no ho sabia. Almenys, es nota que el tio domina bé l'italià, però la història falla bastant. També em va decebre "Oceano mare", d'Alessandro Baricco, de qui he de dir que té almenys una bona novel·la, "Seta" (Seda). "Oceano" és molt diferent, el que no seria tan greu si no fós perquè a mig llibre encara no habia entès res. Digueu-me burro, però no és el més agradable quan has de llegir perquè t'ho demanen a classe. Però molt pitjor ha estat "Il bar sotto il mare", de Stefano Benni. A alguns de la classe els agrada aquest autor. No sé per què. Són contes, però sense sentit, anant-se'n per les branques i oblidant el punt de partida. Ni tan sols es tracta d'un italià meravellós. Clar, avui a l'exàmen tothom ha rigut de tan verd que l'he deixat. Certament no sóc un lector de novel·les, però quan he anunciat que volia llegir més aviat llibres com "Il gattopardo" o "I promessi sposi" (que tot just tinc començat) al profe no se li ha acudit res més que dir que era un italià molt antic, que llegís més aviat llibres en italià modern. No sé com, els llibres nous en italià semblen ser del mateix nivell que el cinema actual d'aquell país: "Manuale d'amore" és un cas molt extrem, però pel·lícules que semblen anar a un lloc i acaben en aigua calenta són el pa de cada dia allà. Serà la italiana una cultura en passat?